{"id":1124,"date":"2012-04-18T18:55:17","date_gmt":"2012-04-18T16:55:17","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1124"},"modified":"2012-04-18T18:55:17","modified_gmt":"2012-04-18T16:55:17","slug":"alexis-de-tocqueville-combatre-els-extremismes-de-joaquim-armengol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1124","title":{"rendered":"‘Alexis de Tocqueville: combatre els extremismes’, de Joaquim Armengol"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Article publicat al diari Ara<\/a>, 7 de mar\u00e7 del 2012)<\/p>\n

En un pa\u00eds bo personalitats com la de Jaume Ortol\u00e0 serien abundants i viurien una normalitat social profitosa, per\u00f2 \u00e9s cert que som al cantell d’un pa\u00eds anormal, m\u00e9s aviat morent, d’un desconhortador inter\u00e8s per la vida intel\u00b7lectual seriosa. De tal manera que figures vitals com la del professor Ortol\u00e0 resulten excepcionals. Ell sol ha tradu\u00eft, prologat i editat els dos volums de\u00a0La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/a><\/em>, que Alexis de Tocqueville (1805-1859) va escriure durant els anys 1835-1840.<\/p>\n

Tocqueville i Gustave Beaumont emprenien viatge, l’abril del 1831, cap a Am\u00e8rica. En nou mesos i mig recorrien m\u00e9s d’onze mil quil\u00f2metres, trepitjant disset dels vint-i-quatre estats que hi havia aleshores, recopilant documentaci\u00f3 i entrevistant-se amb tota mena de gent. D’aquesta experi\u00e8ncia en sortia la seva impressionant i at\u00edpica obra magna, un estudi sociofilos\u00f2fic de gran magnitud, tant per la intenci\u00f3 vast\u00edssima dels seus interessos intel\u00b7lectius com per l’an\u00e0lisi fonda i precisa davant la jove democr\u00e0cia naixent. Tocqueville intenta abastar-ho tot, mirar-ho tot, les entranyes, la superf\u00edcie, el compost, la respiraci\u00f3, l’origen i les conseq\u00fc\u00e8ncies del que suposa l’estat democr\u00e0tic al Nou M\u00f3n.<\/p>\n

El primer volum indaga en tot el teixit pol\u00edtic i l’estat social, el poder federal, legislatiu, la sobirania del poble, el funcionament del govern, les associacions pol\u00edtiques, la llibertat de premsa, etc. El volum segon, en canvi, aprofundeix m\u00e9s en l’aspecte intel\u00b7lectual i la filosofia dels americans, l’educaci\u00f3, l’art, la ind\u00fastria liter\u00e0ria, els diaris, l’individualisme, el gust pel benestar, els h\u00e0bits, les opinions, els costums, la religi\u00f3, l’esclavatge dels negres i l’aniquilaci\u00f3 dels pobles indis… L’assaig \u00e9s un estudi prolix, sempre comparatiu, entre el continent europeu i l’americ\u00e0. Quan a la vella Europa triomfava la monarquia absoluta, i encara hi flotaven les ru\u00efnes de la llibertat olig\u00e0rquica i feudal, a Am\u00e8rica sorgien les m\u00e9s agosarades teories de l’esperit hum\u00e0, posades en pr\u00e0ctica per una societat modesta que improvisava una legislaci\u00f3 sense precedents basada en la llibertat. Una aut\u00e8ntica llibertat moral i civil que trobava la seva for\u00e7a en la uni\u00f3 dels ciutadans. \u00c9s la bella sobirania del poble, on cada home \u00e9s considerat tan instru\u00eft, virtu\u00f3s i fort com qualsevol altre dels seus semblants, de tal manera que cada individu t\u00e9 una posici\u00f3 d’igual equitat a la d’un sobir\u00e0, i participa amb paritat del govern. \u00c9s la llibertat sagrada de fer tot el que sigui just i bo, sense haver de t\u00e9mer res ni ning\u00fa.<\/p>\n

Tanmateix, Tocqueville no exposa nom\u00e9s els fets i el funcionament, sin\u00f3 que analitza i aprofundeix en els beneficis i avantatges reals de la sorprenent democr\u00e0cia americana, tant com en els seus vicis i perills. Per aix\u00f2, l’objectiu principal del llibre sembla fer comprendre les causes del fenomen democr\u00e0tic i la seva perviv\u00e8ncia, i donar a con\u00e8ixer aquelles lleis que en serven la vida, i aquelles que la posen en perill, per\u00f2 insistint a bastament en els trets essencials que la nodreixen: els costums, els h\u00e0bits del cor, l’estat moral, l’intel\u00b7lectual i la uni\u00f3 b\u00e0sica entre religi\u00f3 i pol\u00edtica, harmonitzant, tal com diu amb ironia, el cel i la terra.<\/p>\n

L’assaig t\u00e9 alguna cosa de sublim, tant per l’an\u00e0lisi enlluernadora i precisa de les fortaleses i debilitats de les societats democr\u00e0tiques modernes que, d’alguna manera ens impliquen vivament, com pel seu sentit prof\u00e8tic. Certs vaticinis deixen perplex. Sense oblidar un posicionament personal i les sorprenents intu\u00efcions que Tocqueville pondera en el mateix instant que es desplegava aquella societat nova. La llengua usada \u00e9s exquisida, s\u00f2bria, d’un gran lirisme i espl\u00e8ndida volada cl\u00e0ssica. La impressi\u00f3 general que deixa el llibre \u00e9s francament meravellosa.<\/p>\n

La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica\u00a0<\/em>\u00e9s un llibre contra la ingenu\u00eftat i els prejudicis, que rebutja de pla el determinisme hist\u00f2ric, apel\u00b7lant sempre al bon gust i a la intel\u00b7lig\u00e8ncia. Un tractat de veritable estima a la democr\u00e0cia, pr\u00f2dig i fonamental per combatre els extremismes. Si m\u00e9s no, en el camp de les idees.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari Ara, 7 de mar\u00e7 del 2012) En un pa\u00eds bo personalitats com la de Jaume Ortol\u00e0 serien abundants i viurien una normalitat social profitosa, per\u00f2 \u00e9s cert que som al cantell d’un pa\u00eds anormal, m\u00e9s aviat morent, d’un desconhortador inter\u00e8s per la vida intel\u00b7lectual seriosa. De tal manera que figures vitals … Continua la lectura de ‘Alexis de Tocqueville: combatre els extremismes’, de Joaquim Armengol<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[123,27,124,117,122],"class_list":["post-1124","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","tag-ara","tag-jaume-ortola","tag-joaquim-armengol","tag-la-democracia-a-america","tag-tocqueville"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1124","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1124"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1460,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1124\/revisions\/1460"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}