{"id":1144,"date":"2012-05-03T14:53:55","date_gmt":"2012-05-03T12:53:55","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1144"},"modified":"2025-04-23T11:30:21","modified_gmt":"2025-04-23T09:30:21","slug":"traduit-el-gran-estudi-dalexis-de-tocqueville-sobre-els-beneficis-de-la-democracia-americana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1144","title":{"rendered":"Tradu\u00eft el gran estudi d&#8217;Alexis de Tocqueville sobre els beneficis de la democr\u00e0cia americana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/llibres\/la-democracia-a-america-9788493831523.html\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1125\" style=\"margin: 0px 5px 5px 0px;\" title=\"La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica\" src=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/34-82-home.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"222\" \/><\/a>(Article publicat a la revista <em>El Temps<\/em>, n\u00fam. 1454, 24-3-2012)<\/p>\n<p>Per quines raons les grans revolucions, en una democr\u00e0cia com la dels Estats Units d&#8217;Am\u00e8rica, seran improbables \u2014l&#8217;\u00fanica revoluci\u00f3 factible va anar a c\u00e0rrec dels negres, que estaven discriminats\u2014 mentre que a Europa seran freq\u00fcents? S&#8217;ho va preguntar el noble franc\u00e8s Alexis de Tocqueville (Par\u00eds, 1805 \u2013 Canes, 1859) en un dels cap\u00edtols del segon volum del seu gran estudi sobre la democr\u00e0cia americana, publicat el 1840, fruit d&#8217;un viatge als Estats Units de deu mesos, del maig del 1831 al febrer de 1832, durant el qual va visitar 17 estats dels 24 llavors existents, <em>De la d\u00e9mocratie en Am\u00e9rique<\/em>.<\/p>\n<p>Els dos volums, aplegats en un de sol i titulat <em><a title=\"La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica\" href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/llibres\/la-democracia-a-america-9788493831523.html\">La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/a><\/em>, apareixen finalment tradu\u00efts al catal\u00e0, gr\u00e0cies a l&#8217;editorial Riurau, en versi\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0. El conjunt fa 800 p\u00e0gines.<\/p>\n<p>El primer volum, aparegut el 1838, l&#8217;autor de <em>L&#8217;Antic R\u00e8gim i la Revoluci\u00f3<\/em>\u00a0el va destinar \u2014com diu ell mateix al pr\u00f2leg\u2014 a mostrar la direcci\u00f3 que la democr\u00e0cia, lliurada a Am\u00e8rica a les seves inclinacions i abandonada gaireb\u00e9 sense restriccions als seus instints, donava naturalment a les lleis, la marxa que imprimia al govern, i en general el poder que exercia sobre els afers p\u00fablics. I el segon, a descriure la influ\u00e8ncia que hi exercia la igualtat de condicions i el govern de la democr\u00e0cia sobre la societat civil, sobre els costums i les idees, sobre la feina i la cultura.<\/p>\n<p>Es tractava, b\u00e0sicament, de treure la por que feia als europeus la igualtat entre els ciutadans \u2013la igualtat d&#8217;oportunitats, s&#8217;ent\u00e9n\u2014 i anunciar els beneficis que la democr\u00e0cia tenia sobre la societat, fins i tot sobre la literatura, sense amagar els perills que implicava.<\/p>\n<p>I als qui pensaven que la democr\u00e0cia faria iguals les dones als homes, els diu que &#8220;els americans no han imaginat mai que la conseq\u00fc\u00e8ncia dels principis democr\u00e0tics fos capgirar el poder marital i introduir la confusi\u00f3 d&#8217;autoritats a la fam\u00edlia&#8221;. Per demostrar-ho, informa els europeus que &#8220;no veureu americanes que dirigeixin els afers externs de la fam\u00edlia, que condueixin un negoci, que penetrin finalment en l&#8217;esfera pol\u00edtica&#8221;. Som al 1840, cal recordar-ho.<\/p>\n<p>Alexis de Tocqueville analitza a fons les relacions entre la democr\u00e0cia i la llengua, la literatura \u2014de la poesia al teatre\u2014, la ind\u00fastria, les arts, les ci\u00e8ncies, la filosofia, la religi\u00f3, les associacions, la premsa la fam\u00edlia, els joves, els sous, l&#8217;ex\u00e8rcit, l&#8217;honor, la vanitat nacional, el benestar, l&#8217;eloq\u00fc\u00e8ncia parlament\u00e0ria o fins i tot els monuments, entre m\u00e9s \u00e0mbits, alguns dels quals entren en el terreny de la psicologia social. L&#8217;autor \u00e9s clarvident, diu Jaume Ortol\u00e0, en l&#8217;an\u00e0lisi de les fortaleses i les febleses de les societats democr\u00e0tiques, &#8220;que diagnostica amb sorprenent precisi\u00f3 en el mateix instant del naixement d&#8217;aquestes societats&#8221;. Entre m\u00e9s motius, perqu\u00e8 no ha cedit mai conscientment a la temptaci\u00f3, proclama ell mateix, d&#8217;adaptar les idees als fets. I per haver descobert la &#8220;influ\u00e8ncia prodigiosa&#8221; que exerceix la igualtat de condicions sobre la societat.<\/p>\n<p>Llu\u00eds Bonada<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Article publicat a la revista El Temps, n\u00fam. 1454, 24-3-2012) Per quines raons les grans revolucions, en una democr\u00e0cia com la dels Estats Units d&#8217;Am\u00e8rica, seran improbables \u2014l&#8217;\u00fanica revoluci\u00f3 factible va anar a c\u00e0rrec dels negres, que estaven discriminats\u2014 mentre que a Europa seran freq\u00fcents? S&#8217;ho va preguntar el noble franc\u00e8s Alexis de Tocqueville (Par\u00eds, &hellip; <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1144\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">Tradu\u00eft el gran estudi d&#8217;Alexis de Tocqueville sobre els beneficis de la democr\u00e0cia americana<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[118,117,125],"class_list":["post-1144","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-alexis-de-tocqueville","tag-la-democracia-a-america","tag-lluis-bonada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1144"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1144\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1462,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1144\/revisions\/1462"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}