\nLa democr\u00e0cia a Am\u00e8rica
\n<\/em>Traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0
\nRiurau Editors, Barcelona, 2011
\n798 p\u00e0g.<\/p>\n
L’obra admet m\u00faltiples lectures i potser rau ac\u00ed la ra\u00f3 principal del seu \u00e8xit i atractiu perenne. De seguida se’n valor\u00e0 l’extraordin\u00e0ria capacitat per a descriure el sistema de govern dels Estats Units: principis pol\u00edtics \u2014sobirania del poble i federaci\u00f3\u2014, vot universal i eleccions, vida municipal, estats i descentralitzaci\u00f3 administrativa, poder judicial, constituci\u00f3 federal, partits, llibertat de premsa, associacions pol\u00edtiques, funcionaris i c\u00e0rrecs p\u00fablics, respecte per la llei, etc. Encara que es pot llegir com el primer estudi complet i profund de la naixent rep\u00fablica nord-americana, el contingut descriptiu ha perdut una mica de valor amb el pas del temps, tot el contrari que el vessant pol\u00edtic, molt criticat quan aparegu\u00e9 el llibre. El punt de partida de Tocqueville \u00e9s la constataci\u00f3 a Nord-am\u00e8rica d’un fet nou i amb una influ\u00e8ncia prodigiosa sobre la marxa de la societat, un fet que \u2014segons diu\u2014 regeix l’esperit del p\u00fablic, i d\u00f3na un cert car\u00e0cter a les lleis, m\u00e0ximes als governants i costums particulars als governats. S’hi tracta de la igualtat de condicions i aquesta novetat, pensa Tocqueville, comen\u00e7ava a percebre’s tamb\u00e9 al vell continent i assoleix una dimensi\u00f3 universal i perdurable, fins i tot providencial, en la mesura que escapa del poder hum\u00e0. Tots els esdeveniments, com tots els homes, ajuden al seu desenvolupament i les nacions no poden evitar que es manifeste en el seu si, per\u00f2 dep\u00e8n d’elles que la igualtat de condicions conduesca a la servitud o a l’emancipaci\u00f3, a la mis\u00e8ria o a la prosperitat.<\/p>\n La democr\u00e0cia, segons Tocqueville, en tant que igualaci\u00f3 de condicions, assuaveix els costums, fa m\u00e9s simples i f\u00e0cils les relacions habituals entre els homes, cosa que no \u00e9s contradict\u00f2ria amb l’individualisme que es desenvolupa a mesura que s’igualen les condicions. L’individualisme no \u00e9s egoisme, un vici tan antic com el m\u00f3n i que es troba en tota forma de societat. L’individualisme \u00e9s un sentiment reflexiu i calmat que mena el ciutad\u00e0 a a\u00efllar-se de la massa dels seus conciutadans i a apartar-se amb la seua fam\u00edlia i amics.<\/p>\n Els individus esdevenen autosuficients a mesura que les condicions s’igualen, obliden els seus avantpassats i els seus descendents, a difer\u00e8ncia dels pobles aristocr\u00e0tics. Noves fam\u00edlies sorgeixen del no-res i d’altres decauen tothora. La trama dels temps es fa miques els vestigis de les generacions s’esborren. Els individus no deuen res a ning\u00fa, s\u00f3n autosuficients, s’acostumen a considerar-se sempre a\u00eflladament i es pensen que el dest\u00ed \u00e9s a les seues mans. Els ciutadans independents s’embriaguen amb el seu poder, no els importa mostrar que nom\u00e9s es preocupen de si mateixos, la qual cosa no vol dir que no visquen en societat.<\/p>\n Les institucions lliures i els drets pol\u00edtics de qu\u00e8 fan \u00fas els ciutadans d’una democr\u00e0cia com Estats Units recorden a cada ciutad\u00e0 que viu en societat i que tant el deure com l’inter\u00e8s dels homes \u00e9s ser \u00fatils al pro\u00efsme. La llibertat pol\u00edtica \u00e9s l’\u00fanic remei efica\u00e7 per a combatre els mals que la igualtat pot produir. Els americans de tota mena s’uneixen constantment i no nom\u00e9s per formar associacions pol\u00edtiques. Aquestes associacions els protegeixen de la tirania perqu\u00e8 si cada individu, a mesura que es fa individualment m\u00e9s feble i en conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s incapa\u00e7 de preservar la seua llibertat, no aprenguera a unir-se amb els altres per defensar-la, la tirania creixeria necess\u00e0riament amb la igualtat.<\/p>\n La identificaci\u00f3, en la d\u00e8cada de 1830, de la democr\u00e0cia amb la igualtat de condicions, com fa Tocqueville, fins al punt de veure-hi una for\u00e7a universal que s’imposa als homes, no \u00e9s una idea que tingu\u00e9s gaire suport emp\u00edric a Europa, i aix\u00ed li ho van retraure els primers cr\u00edtics de La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em>. A un extrem i l’altre de la societat el que s’hi percebia, m\u00e9s aviat, era el contrari. A dalt, les elits de les monarquies constitucionals establien r\u00e8gims en qu\u00e8 la sobirania popular era limitada i restringida a un nombre molt migrat d’electors i elegibles, que gaudien d’una condici\u00f3 especial. Segons la ideologia liberal-conservadora predominant, la desigualtat formava part de l’ordre natural i es podia, fins i tot, demostrar cient\u00edficament, ra\u00f3 per la qual la llibertat era contradict\u00f2ria amb la igualtat i havia de dur aparellada l’aparici\u00f3 d’una nova aristocr\u00e0cia. Quant als de baix, tamb\u00e9 en la d\u00e8cada de 1830 es va fer palesa la preocupaci\u00f3 per la pobresa extrema dels treballadors de la ind\u00fastria, que fou l’origen de l’anomenada \u00abq\u00fcesti\u00f3 social\u00bb.<\/p>\n Tanmateix, Tocqueville no proposa una generalitzaci\u00f3 a partir de l’estat de coses existent, sin\u00f3 que vol exposar el que considera una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d’un proc\u00e9s encetat a final del segle XVIII, i que no tenia aturador, tant on no hi havia hagut Antic R\u00e8gim com on havia estat destru\u00eft per la Revoluci\u00f3. Als Estats Units igual que a Europa. La tend\u00e8ncia a la igualtat de condicions el sedueix i alhora l’horroritza, amb els beneficis i els mals que hom podia observar clarament a Nord-am\u00e8rica, per\u00f2 de tota manera s\u00f3n inevitables i, per conseg\u00fcent, han de ser mat\u00e8ria de reflexi\u00f3 pol\u00edtica. Aix\u00ed doncs, la teoria de Tocqueville sobre la democr\u00e0cia com a fet universal, mira al futur i no al present. I ser\u00e0 capa\u00e7 d’imaginar-lo amb una lucidesa extraordin\u00e0ria, tot i que adobat amb les idees de l’home pol\u00edtic liberal i conservador que no deixa d’identificar-se amb els vells valors i pensa que la igualaci\u00f3 de condicions pot ser compatible amb una nova forma d’aristocr\u00e0cia.<\/p>\n Segons Tocqueville la democr\u00e0cia allunya els homes de la teoria i els concentra en la recerca pr\u00e0ctica del benestar material. Predisposa a creure en la massa i a acceptar el judici del p\u00fablic, car a igual il\u00b7lustraci\u00f3 la veritat es trobar\u00e0 en l’opini\u00f3 de la majoria. Ara b\u00e9, abandonat a si mateix, l’esperit de l’home tendeix, per un costat, cap a all\u00f2 material i \u00fatil, i per un altre costat cap a all\u00f2 infinit, gran i bell, ra\u00f3 per la qual sorgir\u00e0 una classe ociosa benestant en les societats democr\u00e0tiques il\u00b7lustrades i lliures, que gaudir\u00e0 del temps lliure i dels diners per a dedicar-se a treballs intel\u00b7lectuals i art\u00edstics. Sempre hi haur\u00e0 doncs una aristocr\u00e0cia intel\u00b7lectual que dirigir\u00e0 el poble, considera Tocqueville. Una idea que sostindr\u00e0 encara, un segle despr\u00e9s, Ortega y Gasset justament quan la incorporaci\u00f3 de les masses a la pol\u00edtica havia fet veure com era de diferent el rumb que havien pres les coses.<\/p>\n Pedro Ruiz Torres<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Article publicat a la revista Car\u00e0cters (n\u00fam. 59, primavera del 2012) Alexis de Tocqueville La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica Traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0 Riurau Editors, Barcelona, 2011 798 p\u00e0g. Aquest \u00e9s un vertader cl\u00e0ssic del pensament pol\u00edtic, reeditat sovint i tradu\u00eft a desenes d’idiomes, que ara finalment apareix en catal\u00e0. El seu autor, Alexis de Tocqueville, … Continua la lectura de ‘La innovaci\u00f3 de la igualtat: Tocqueville sobre Am\u00e8rica’, de Pedro Ruiz Torres<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6,28],"tags":[118,116,117,126],"class_list":["post-1169","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","category-ressenyes","tag-alexis-de-tocqueville","tag-caracters","tag-la-democracia-a-america","tag-pedro-ruiz"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1169"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1455,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions\/1455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/www.riuraueditors.cat\/web\/img\/p\/34-82-home.jpg\" "\\"La")
<\/a>Aquest \u00e9s un vertader cl\u00e0ssic del pensament pol\u00edtic, reeditat sovint i tradu\u00eft a desenes d’idiomes, que ara finalment apareix en catal\u00e0. El seu autor, Alexis de Tocqueville, procedent d’una fam\u00edlia de la petita noblesa feudal normanda d’antic llinatge, era fill d’un militar que havia simpatitzat amb la monarquia constitucional al comen\u00e7ament de la Revoluci\u00f3 francesa i que se salv\u00e0 de ben poc de la guillotina. Amb idees semblants a les del grup de nobles cat\u00f2lics i legitimistes al qual pertanyia la fam\u00edlia i els seus millors amics, Alexis tingu\u00e9 sentiments enfrontats quan esclat\u00e0 la revoluci\u00f3 de 1830 a Fran\u00e7a. Sentia afecte per la monarquia borb\u00f2nica, per\u00f2 Carles X \u00abha violat drets que jo respectava\u00bb, dius als Souvenirs<\/em>, i vei\u00e9 en el nou r\u00e8gim orleanista un sistema en el qual la llei estava per damunt de la voluntat del rei, cosa que apreciava en alt grau. Tocqueville abandon\u00e0 la carrera de magistrat i, en companyia de Gustave de Beaumont, marx\u00e0 el 1831 de Fran\u00e7a amb destinaci\u00f3 a Nord-am\u00e8rica. Ambd\u00f3s amics havien acceptat l’enc\u00e0rrec oficial de fer un informe sobre el sistema penitenciari americ\u00e0. Romangueren als Estats Units un any i a la tornada, en febrer de 1832, comen\u00e7aren la redacci\u00f3 de Du syst\u00e8me p\u00e9nitentiaire aux \u00c9tats-Unis et son application en France<\/em>, que aparegu\u00e9 un any despr\u00e9s, on anunciaven una obra conjunta sobre les institucions i costums nord-americans. En comptes d’aix\u00f2, Tocqueville public\u00e0 els dos volums de La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em>, el primer el 1835 i el segon el 1840, mentre que Beaumont public\u00e0 els dos toms de Marie, ou l’esclavage aux \u00c9tats-Unis, tableau de moeurs am\u00e9ricaines<\/em>, una combinaci\u00f3 de novel\u00b7la i comentari social que vei\u00e9 la llum el 1835. Els dos volums de Tocqueville tingueren una recepci\u00f3 molt favorable, sobretot el primer, i menaren el seu autor a fer el salt a la pol\u00edtica. Despr\u00e9s d’un intent fallit el 1837, fou elegit diputat en 1839 per Valognes (Normandia) i de nou en successives eleccions censit\u00e0ries de la Monarquia de Juliol.<\/p>\n