{"id":1182,"date":"2012-09-03T21:31:56","date_gmt":"2012-09-03T19:31:56","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1182"},"modified":"2025-04-23T11:26:15","modified_gmt":"2025-04-23T09:26:15","slug":"un-sintagma-musical-insolit-dantoni-ferrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1182","title":{"rendered":"‘Un sintagma musical ins\u00f2lit’, d’Antoni Ferrer"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>(Article publicat a la revista Sa\u00f3<\/em>, n\u00fam. 371, maig del 2012)<\/p>\n

T\u00edtol:\u00a0So i silenci. Assaigs sobre m\u00fasica<\/a>
\nAutor: Guillem Calaforra
\nRiurau Editors
\nBarcelona, 2010<\/p>\n

Per\u00f2, sobretot i per comen\u00e7ar, problem\u00e0tic. Perqu\u00e8, “\u00bfcom es pot dir alguna cosa amb sentit sobre una experi\u00e8ncia est\u00e8tica que va m\u00e9s enll\u00e0 \u2014o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del llenguatge? \u00bfCom es pot\u00a0traduir<\/em> en paraules un codi (si el podem anomenar\u00a0codi<\/em>) no ling\u00fc\u00edstic?”.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les preguntes b\u00e0siques de qu\u00e8 parteix Guillem Calaforra per abordar, amb gr\u00e0cia veritablement efica\u00e7, una s\u00e8rie de q\u00fcestions candents que giren al voltant d’aqueixa mena de pret\u00e9s term\u00f2metre cultural \u2014venerat i suspecte alhora\u2014 que \u00e9s anomenada m\u00fasica culta. I ho fa armat amb un bagatge envejable: gust est\u00e8tic contrastat i depurat, solv\u00e8ncia i agudesa argumentatives, immersi\u00f3 en els contextos culturals i hist\u00f2rics de la creaci\u00f3 i recepci\u00f3 musicals, i coneixements t\u00e8cnics \u2014per exemple, poder\u00a0llegir<\/em> partitures\u2014, que aporta quan cal, per tal de fer-se i fer-nos m\u00e9s\u00a0intel\u00b7ligible<\/em> l’art sonor.<\/p>\n

Per\u00f2 en d\u00e9iem tamb\u00e9 un sintagma ins\u00f2lit:\u00a0un assaig, en catal\u00e0 i sobre m\u00fasica cl\u00e0ssica<\/em>.<\/p>\n

Ac\u00ed, entre nosaltres, una benvinguda i necess\u00e0ria bocanada d’aire fresc, a tenir ben en compte al costat de, tamb\u00e9 per exemple,\u00a0The rest is noise<\/em>, d’Alex Ross, o dels dos voluminosos assajos, quasi enciclop\u00e8dics,\u00a0La imaginaci\u00f3n sonora<\/em> i\u00a0El canto de las sirenas<\/em>, d’Eugenio Trias. Val a dir que el car\u00e0cter premeditadament “juganer” de bastants de les consideracions de Calaforra no ha d’emmascarar-nos la seriositat amb qu\u00e8 fa front al repte que s’hi imposa. Calaforra, en efecte, confronta \u2014en sengles “scherzos<\/em>” dobles: “pamflets contra i en defensa dels antics i dels moderns”\u2014 la m\u00fasica d’abans i de despr\u00e9s de Wagner, aclareix llurs aportacions definitives i en discuteix les no tant, i fins i tot les eixides de test. En aquest respecte, \u00e9s d’agrair tant l’afirmaci\u00f3 de l’autor sobre com els compositors antics varen assegurar la “intel\u00b7ligibilitat” (el “sentit” m\u00e9s que no el significat ling\u00fc\u00edstic) de la m\u00fasica “durant un llargu\u00edssim per\u00edode de temps”, com el seu blasme sarc\u00e0stic de la “ganduleria est\u00e8tica” i “f\u00f2bia antimoderna” representada pels Concerts d’Any Nou a Viena; i, a la inversa, tant el repte intel\u00b7lectual i la inc\u00f2moda per\u00f2 necess\u00e0ria connexi\u00f3 amb la sensibilitat dels nostres temps que representen obres del calibre del\u00a0Lux Aeterna<\/em> de Ligeti, com el seu advertiment sobre alguns desprop\u00f2sits sonors actuals. Aquesta secci\u00f3 \u2014aquest\u00a0scherzo<\/em>\u2014 es completa amb un delici\u00f3s i ir\u00f2nic di\u00e0leg sobre els uns i els altres. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2. Calaforra crida l’atenci\u00f3 sobre autors centreeuropeus de la primera meitat del XX que caldria rescatar, discuteix raonadament el c\u00e0non vigent, analitza finament les diverses varietats de l’experi\u00e8ncia musical (sentir, llegir, dirigir, interpretar, recordar), distingeix entre m\u00fasica i m\u00fasics, reconeix i respecta la compet\u00e8ncia t\u00e8cnica i, alhora, ironitza sobre posats i grandiloq\u00fc\u00e8ncies del\u00a0star system<\/em> discogr\u00e0fic (impagables les divagacions sobre el “Corleone<\/em> salzburgu\u00e9s” i el “director-estrella<\/em> del miracle alemany”), i, sobretot, ens posa damunt la taula el seu personal c\u00e0non musical, “moderat” segons ell mateix, per\u00f2 perfectament compartible: aristot\u00e8lic, en diria jo. I la carcassa final, una alegria per a l’esperit, l’extens cap\u00edtol que clou el llibre: una an\u00e0lisi amorosa i ben entenimentada de vint \u2014vint!\u2014 versions d’eixe monument que \u00e9s la 9a Simfonia d’Anton Bruckner.<\/p>\n

Gr\u00e0cies, mestre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a la revista Sa\u00f3, n\u00fam. 371, maig del 2012) T\u00edtol:\u00a0So i silenci. Assaigs sobre m\u00fasica Autor: Guillem Calaforra Riurau Editors Barcelona, 2010 Per\u00f2, sobretot i per comen\u00e7ar, problem\u00e0tic. Perqu\u00e8, “\u00bfcom es pot dir alguna cosa amb sentit sobre una experi\u00e8ncia est\u00e8tica que va m\u00e9s enll\u00e0 \u2014o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 del llenguatge? \u00bfCom es pot\u00a0traduir … Continua la lectura de ‘Un sintagma musical ins\u00f2lit’, d’Antoni Ferrer<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[74,120,104],"class_list":["post-1182","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-guillem-calaforra","tag-sao","tag-so-i-silenci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1182","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1182"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1182\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1454,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1182\/revisions\/1454"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1182"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1182"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}