{"id":1208,"date":"2012-11-07T12:06:58","date_gmt":"2012-11-07T11:06:58","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1208"},"modified":"2012-11-07T12:06:58","modified_gmt":"2012-11-07T11:06:58","slug":"tocquevillehabermas-mes-igualtat-i-mes-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1208","title":{"rendered":"Tocqueville\/Habermas. M\u00e9s igualtat i m\u00e9s dret"},"content":{"rendered":"<p>Article de Francesc Jes\u00fas Hern\u00e0ndez i Dobon, publicat al diari\u00a0Levante, Posdata, 26 d&#8217;octubre del 2012.<\/p>\n<p>La casualitat ha posat en les meues mans al mateix temps dues obres que, encara que separades per 175 anys, semblen remetre&#8217;s m\u00fatuament: <a title=\"La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica\" href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/llibres\/la-democracia-a-america-9788493831523.html\"><em>La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em><\/a> (publicat per primera vegada en catal\u00e0 per Riurau Editors, amb una acurad\u00edssima traducci\u00f3 i edici\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0) i el recent\u00edssim i important assaig de J\u00fcrgen Habermas <em>La constituci\u00f3 d&#8217;Europa<\/em> (publicat en castell\u00e0 per Trotta, poques setmanes despr\u00e9s que apareguera l&#8217;edici\u00f3 original en l&#8217;editorial Suhrkamp). Una lectura en paral\u00b7lel de les dues obres sembla ben profitosa. D&#8217;una banda, una obra gruixuda, la d&#8217;Alexis de Tocqueville, que aparegu\u00e9 en dos volums en 1835 i 1840; d&#8217;una altra, un llibret uregent, el de Habermas, que integra articles publicats als darrers anys i un assaig central redactat fa poc temps, amb refer\u00e8ncies als darrers esdeveniments econ\u00f2mics i pol\u00edtics de la UE. Malgrat la dist\u00e0ncia temporal o la difer\u00e8ncia del format, els dos llibres tenen en com\u00fa que despleguen el seu argument sobre Am\u00e8rica i Europa, a partir del referent de l&#8217;altre continent. El llibre de Tocqueville podria anomenar-se perfectament <em>La constituci\u00f3 a Am\u00e8rica, en refer\u00e8ncia a Europa<\/em>, i el de Habermas, <em>La democr\u00e0cia a Europa, en refer\u00e8ncia a Am\u00e8rica<\/em>. En els dos casos es comparen els dos processos constituents: el dels EEUU enfront de la Revoluci\u00f3 Francesa, en un cas, i en relaci\u00f3 al proc\u00e9s constituent de la UE, en l&#8217;altre. Q\u00fcestions com ara la federalitat o la confederalitat, la unitat i l&#8217;autonomia, s\u00f3n ben presents als dos textos.<\/p>\n<p>En el cas de Tocqueville, la comparaci\u00f3 entre la democr\u00e0cia que descriu als EEUU i el r\u00e8gim franc\u00e8s ha de servir, pensa l&#8217;autor, a una pol\u00edtica conforme al temps: &#8220;Cal una ci\u00e8ncia pol\u00edtica nova per a un m\u00f3n completament nou&#8221;, diu, tot determinant la seua intenci\u00f3 b\u00e0sica. Alexis de Tocqueville escriu per il\u00b7lustrar el p\u00fablic franc\u00e8s, i fins i tot sembla esc\u00e8ptic que els seus escrits arriben a Am\u00e8rica del Nord. Tamb\u00e9 Habermas parla d&#8217;Europa fent servir el contrapunt dels Estats Units d&#8217;Am\u00e8rica. All\u00e0 trobem un model de debat constituent relacionat amb les urg\u00e8ncies del temps present. Aix\u00ed, escriu l&#8217;autor de l&#8217;Escola de Frankfurt: &#8220;Els EUA eixiran afeblits de la doble crisi actual. Per\u00f2 continuen sent, per ara, la superpot\u00e8ncia liberal i es troben en una situaci\u00f3 que els permet revisar a fons la seua comprensi\u00f3 neoconservadora d&#8217;ells mateixos com un benefactor mundial paternalista. [&#8230;] Als EUA no els interessa nom\u00e9s abandonar la seua postura contraproduent enfront de les Nacions Unides, sin\u00f3 tamb\u00e9 posar-se al capdavant d&#8217;un moviment de reforma&#8221;. En cert sentit, podria semblar que el rousseauni\u00e0 i aristocr\u00e0tic Tocqueville i el kanti\u00e0 i socialdem\u00f2crata Habermas, contemplen amb ulls d&#8217;admiraci\u00f3 el proc\u00e9s sociohist\u00f2ric que esdev\u00e9 davant d&#8217;ells, all\u00f2 que podr\u00edem resumir com el moviment cap a la igualtat i la seua progressiva (i progressista) <em>juridificaci\u00f3<\/em> (o <em>dretificaci\u00f3<\/em>, fent servir el neologisme habermasi\u00e0), i a l&#8217;inrev\u00e9s, el proc\u00e9s de juridificaci\u00f3 com el cam\u00ed cap a la igualtat. Alexis de Tocqueville ho diu en el comen\u00e7ament mateix de l&#8217;obra:&#8221;[&#8230;] a mesura que estudiava la societat americana, veia cada vegada m\u00e9s en la igualtat de les condicions el fet generador del qual semblava provenir cada fet particular, i el retrobava incessantment davant meu com un punt central al qual anaven a parar totes les meues observacions&#8221; (p. 11). Tamb\u00e9 Habermas pret\u00e9n &#8220;inscriure la unificaci\u00f3 europea en el context a llarg termini d&#8217;una juridificaci\u00f3 [Verrechtlichung] i una civilitzaci\u00f3 [Zivilisierung] democr\u00e0tiques del poder estatal&#8221; (p. 11). I m\u00e9s endavant afegeix: &#8220;Una juridificaci\u00f3 desplega una for\u00e7a no nom\u00e9s <em>racionalitzadora<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 <em>civilitzadora<\/em> en la mesura en qu\u00e8 despulla el poder estatal del seu car\u00e0cter autoritari i, gr\u00e0cies a aix\u00f2, canvia l&#8217;estat d&#8217;agregaci\u00f3 d&#8217;all\u00f2 pol\u00edtic mateix&#8221; (p. 44).<\/p>\n<p>Podem pensar que no \u00e9s el moment de teories, agobiats pels riscos actuals. Habermas contesta, i les seues paraules tamb\u00e9 podrien ser subscrites per Alexis de Tocqueville: &#8220;El debat actual s&#8217;ha estretit en direcci\u00f3 de les eixides immediates de la present crisi banc\u00e0ria, monet\u00e0ria i d&#8217;endeutament, i amb aix\u00f2 ha perdut de vista la dimensi\u00f3 pol\u00edtica; per altra banda, conceptes pol\u00edtics erronis impedeixen adre\u00e7ar la mirada cap a la for\u00e7a civilitzadora de la juridificaci\u00f3 democr\u00e0tica i, amb aix\u00f2, cap a la promesa vinculada des d&#8217;un principi amb el projecte constitucional europeu&#8221; (p. 40). en definitiva, la democr\u00e0cia a Am\u00e8rica i la constituci\u00f3 d&#8217;Europa, o a l&#8217;inrev\u00e9s, la constituci\u00f3 d&#8217;Am\u00e8rica i la democr\u00e0cia a Europa, i cadascuna d&#8217;elles mirant-se en l&#8217;espill de l&#8217;altra.<\/p>\n<p>Hom podria parlar de la import\u00e0ncia de <em>La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em> en relaci\u00f3 a la tradici\u00f3 rousseauniana, i seria de profit la comparaci\u00f3 entre les seues tesis i les d&#8217;Immanuel Kant o, millor encara, les d&#8217;Auguste Comte. O tamb\u00e9 del valor de l&#8217;obra com a precedent dels vehements passatges del <em>Manifest del partit comunista<\/em>, en els quals Karl Marx parla de la transformaci\u00f3 del m\u00f3n que ha operat el capitalisme, o dels estudis de Max Weber sobre la relaci\u00f3 entre les creences religioses i el desenvolupament del capitalisme (mitjan\u00e7ant una profitosa noci\u00f3 &#8220;d&#8217;esperit&#8221; que ja trobareu reiteradament en aquestes p\u00e0gines). O tamb\u00e9 de l&#8217;assumpci\u00f3 que Habermas fa, amb un cer aire d&#8217;indignat, de les tesis sobre el coneixement del seu deixeble A. Honneth, i no poques refer\u00e8ncies a Benjamin. Amb tot, elm\u00e8rit principal de les dues obres est\u00e0 en la vehem\u00e8ncia amb qu\u00e8 enuncien l&#8217;imperatiu fonamental: igualtat i dret, dret i igualtat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Article de Francesc Jes\u00fas Hern\u00e0ndez i Dobon, publicat al diari\u00a0Levante, Posdata, 26 d&#8217;octubre del 2012. La casualitat ha posat en les meues mans al mateix temps dues obres que, encara que separades per 175 anys, semblen remetre&#8217;s m\u00fatuament: La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica (publicat per primera vegada en catal\u00e0 per Riurau Editors, amb una acurad\u00edssima traducci\u00f3 &hellip; <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1208\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">Tocqueville\/Habermas. M\u00e9s igualtat i m\u00e9s dret<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[129,117],"class_list":["post-1208","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-hernandez-dobon","tag-la-democracia-a-america"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1208"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1214,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions\/1214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}