Article de Francesc Jes\u00fas Hern\u00e0ndez i Dobon, publicat al diari\u00a0Levante, Posdata, 26 d’octubre del 2012.<\/p>\n
La casualitat ha posat en les meues mans al mateix temps dues obres que, encara que separades per 175 anys, semblen remetre’s m\u00fatuament: La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em><\/a> (publicat per primera vegada en catal\u00e0 per Riurau Editors, amb una acurad\u00edssima traducci\u00f3 i edici\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0) i el recent\u00edssim i important assaig de J\u00fcrgen Habermas La constituci\u00f3 d’Europa<\/em> (publicat en castell\u00e0 per Trotta, poques setmanes despr\u00e9s que apareguera l’edici\u00f3 original en l’editorial Suhrkamp). Una lectura en paral\u00b7lel de les dues obres sembla ben profitosa. D’una banda, una obra gruixuda, la d’Alexis de Tocqueville, que aparegu\u00e9 en dos volums en 1835 i 1840; d’una altra, un llibret uregent, el de Habermas, que integra articles publicats als darrers anys i un assaig central redactat fa poc temps, amb refer\u00e8ncies als darrers esdeveniments econ\u00f2mics i pol\u00edtics de la UE. Malgrat la dist\u00e0ncia temporal o la difer\u00e8ncia del format, els dos llibres tenen en com\u00fa que despleguen el seu argument sobre Am\u00e8rica i Europa, a partir del referent de l’altre continent. El llibre de Tocqueville podria anomenar-se perfectament La constituci\u00f3 a Am\u00e8rica, en refer\u00e8ncia a Europa<\/em>, i el de Habermas, La democr\u00e0cia a Europa, en refer\u00e8ncia a Am\u00e8rica<\/em>. En els dos casos es comparen els dos processos constituents: el dels EEUU enfront de la Revoluci\u00f3 Francesa, en un cas, i en relaci\u00f3 al proc\u00e9s constituent de la UE, en l’altre. Q\u00fcestions com ara la federalitat o la confederalitat, la unitat i l’autonomia, s\u00f3n ben presents als dos textos.<\/p>\n En el cas de Tocqueville, la comparaci\u00f3 entre la democr\u00e0cia que descriu als EEUU i el r\u00e8gim franc\u00e8s ha de servir, pensa l’autor, a una pol\u00edtica conforme al temps: “Cal una ci\u00e8ncia pol\u00edtica nova per a un m\u00f3n completament nou”, diu, tot determinant la seua intenci\u00f3 b\u00e0sica. Alexis de Tocqueville escriu per il\u00b7lustrar el p\u00fablic franc\u00e8s, i fins i tot sembla esc\u00e8ptic que els seus escrits arriben a Am\u00e8rica del Nord. Tamb\u00e9 Habermas parla d’Europa fent servir el contrapunt dels Estats Units d’Am\u00e8rica. All\u00e0 trobem un model de debat constituent relacionat amb les urg\u00e8ncies del temps present. Aix\u00ed, escriu l’autor de l’Escola de Frankfurt: “Els EUA eixiran afeblits de la doble crisi actual. Per\u00f2 continuen sent, per ara, la superpot\u00e8ncia liberal i es troben en una situaci\u00f3 que els permet revisar a fons la seua comprensi\u00f3 neoconservadora d’ells mateixos com un benefactor mundial paternalista. […] Als EUA no els interessa nom\u00e9s abandonar la seua postura contraproduent enfront de les Nacions Unides, sin\u00f3 tamb\u00e9 posar-se al capdavant d’un moviment de reforma”. En cert sentit, podria semblar que el rousseauni\u00e0 i aristocr\u00e0tic Tocqueville i el kanti\u00e0 i socialdem\u00f2crata Habermas, contemplen amb ulls d’admiraci\u00f3 el proc\u00e9s sociohist\u00f2ric que esdev\u00e9 davant d’ells, all\u00f2 que podr\u00edem resumir com el moviment cap a la igualtat i la seua progressiva (i progressista) juridificaci\u00f3<\/em> (o dretificaci\u00f3<\/em>, fent servir el neologisme habermasi\u00e0), i a l’inrev\u00e9s, el proc\u00e9s de juridificaci\u00f3 com el cam\u00ed cap a la igualtat. Alexis de Tocqueville ho diu en el comen\u00e7ament mateix de l’obra:”[…] a mesura que estudiava la societat americana, veia cada vegada m\u00e9s en la igualtat de les condicions el fet generador del qual semblava provenir cada fet particular, i el retrobava incessantment davant meu com un punt central al qual anaven a parar totes les meues observacions” (p. 11). Tamb\u00e9 Habermas pret\u00e9n “inscriure la unificaci\u00f3 europea en el context a llarg termini d’una juridificaci\u00f3 [Verrechtlichung] i una civilitzaci\u00f3 [Zivilisierung] democr\u00e0tiques del poder estatal” (p. 11). I m\u00e9s endavant afegeix: “Una juridificaci\u00f3 desplega una for\u00e7a no nom\u00e9s racionalitzadora<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 civilitzadora<\/em> en la mesura en qu\u00e8 despulla el poder estatal del seu car\u00e0cter autoritari i, gr\u00e0cies a aix\u00f2, canvia l’estat d’agregaci\u00f3 d’all\u00f2 pol\u00edtic mateix” (p. 44).<\/p>\n Podem pensar que no \u00e9s el moment de teories, agobiats pels riscos actuals. Habermas contesta, i les seues paraules tamb\u00e9 podrien ser subscrites per Alexis de Tocqueville: “El debat actual s’ha estretit en direcci\u00f3 de les eixides immediates de la present crisi banc\u00e0ria, monet\u00e0ria i d’endeutament, i amb aix\u00f2 ha perdut de vista la dimensi\u00f3 pol\u00edtica; per altra banda, conceptes pol\u00edtics erronis impedeixen adre\u00e7ar la mirada cap a la for\u00e7a civilitzadora de la juridificaci\u00f3 democr\u00e0tica i, amb aix\u00f2, cap a la promesa vinculada des d’un principi amb el projecte constitucional europeu” (p. 40). en definitiva, la democr\u00e0cia a Am\u00e8rica i la constituci\u00f3 d’Europa, o a l’inrev\u00e9s, la constituci\u00f3 d’Am\u00e8rica i la democr\u00e0cia a Europa, i cadascuna d’elles mirant-se en l’espill de l’altra.<\/p>\n Hom podria parlar de la import\u00e0ncia de La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica<\/em> en relaci\u00f3 a la tradici\u00f3 rousseauniana, i seria de profit la comparaci\u00f3 entre les seues tesis i les d’Immanuel Kant o, millor encara, les d’Auguste Comte. O tamb\u00e9 del valor de l’obra com a precedent dels vehements passatges del Manifest del partit comunista<\/em>, en els quals Karl Marx parla de la transformaci\u00f3 del m\u00f3n que ha operat el capitalisme, o dels estudis de Max Weber sobre la relaci\u00f3 entre les creences religioses i el desenvolupament del capitalisme (mitjan\u00e7ant una profitosa noci\u00f3 “d’esperit” que ja trobareu reiteradament en aquestes p\u00e0gines). O tamb\u00e9 de l’assumpci\u00f3 que Habermas fa, amb un cer aire d’indignat, de les tesis sobre el coneixement del seu deixeble A. Honneth, i no poques refer\u00e8ncies a Benjamin. Amb tot, elm\u00e8rit principal de les dues obres est\u00e0 en la vehem\u00e8ncia amb qu\u00e8 enuncien l’imperatiu fonamental: igualtat i dret, dret i igualtat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Article de Francesc Jes\u00fas Hern\u00e0ndez i Dobon, publicat al diari\u00a0Levante, Posdata, 26 d’octubre del 2012. La casualitat ha posat en les meues mans al mateix temps dues obres que, encara que separades per 175 anys, semblen remetre’s m\u00fatuament: La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica (publicat per primera vegada en catal\u00e0 per Riurau Editors, amb una acurad\u00edssima traducci\u00f3 … Continua la lectura de Tocqueville\/Habermas. M\u00e9s igualtat i m\u00e9s dret<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[129,117],"class_list":["post-1208","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-hernandez-dobon","tag-la-democracia-a-america"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1208"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1214,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions\/1214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}