{"id":1220,"date":"2012-11-22T19:05:30","date_gmt":"2012-11-22T18:05:30","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1220"},"modified":"2025-04-23T11:23:13","modified_gmt":"2025-04-23T09:23:13","slug":"amb-uns-ulls-de-xiqueta-denric-soria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1220","title":{"rendered":"Amb uns ulls de xiqueta, d&#8217;Enric S\u00f2ria"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/llibres\/amb-els-ulls-d-una-nena-de-dotze-anys-9788493831585.html\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1199\" style=\"margin: 0px 10px 10px 0px;\" title=\"Amb els ulls d'una nena de dotze anys\" src=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/37-88-home.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"242\" \/><\/a>(Article publicat al diari <a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/11\/21\/quadern\/1353518107_261400.html\"><em>El Pa\u00eds<\/em>, 12\/11\/2012<\/a>.)<\/p>\n<p>No \u00e9s la primera vegada que esmente ac\u00ed les activitats de Riurau Editors, no solament perqu\u00e8 \u00e9s una empresa altament merit\u00f2ria, sin\u00f3, sobretot, perqu\u00e8 de tan merit\u00f2ria com \u00e9s, no deixa de sorprendre\u2019ns. El fundador d\u2019aquesta editorial \u00e9s un jove m\u00fasic valenci\u00e0 que, cap al 2009, es va traslladar a Barcelona, Jaume Ortol\u00e0. Des de llavors, ha anat publicant un grapat selecte de t\u00edtols de la categoria del\u00a0<em>Faust<\/em>\u00a0de Goethe \u2013ni m\u00e9s ni menys-, el\u00a0<em>Michael Kohlhaas<\/em>\u00a0i\u00a0<em>El pr\u00edncep de Homburg<\/em>\u00a0de Heinrich von Kleist,\u00a0<em>La democr\u00e0cia a Am\u00e8rica\u00a0<\/em>d\u2019Alexis de Tocqueville, els\u00a0<em>Contes drol\u00e0tics<\/em>\u00a0d\u2019Honor\u00e9 de Balzac i\u00a0<em>Sentit com\u00fa<\/em>\u00a0de Thomas Paine, entre altres. El que tenen en com\u00fa \u00e9s que s\u00f3n obres mestres d\u2019aix\u00f2 que en diem la civilitzaci\u00f3 occidental, llibres que conv\u00e9 de llegir i rellegir moltes vegades i que se\u2019ns fan indispensables. I si \u00e9s cert que hi ha molta gent al m\u00f3n que fa la seua vida, sembla que prou b\u00e9, sense sentir la necessitat de llegir-los, l\u2019\u00fanica cosa que podem dir \u00e9s que ells s\u2019ho perden, i que perdre\u2019s el millor no val la pena.<\/p>\n<p>Alguns d\u2019aquests llibres ja s\u2019havien tradu\u00eft al catal\u00e0 \u2013en versions molt antigues-; d\u2019altres, \u00e9s gr\u00e0cies a Riurau que els podem llegir en la nostra llengua. \u00c9s un gran servei. Cal dir, a m\u00e9s, que Ortol\u00e0 no \u00e9s solament el fundador i director de l\u2019editorial. Tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s l\u2019\u00e0nima, el fact\u00f2tum i el traductor \u2013molt competent- de la majoria dels t\u00edtols a qu\u00e8 ad\u00e9s m\u2019he referit. De tant en tant, col\u00b7labora en aquests treballs un altre valenci\u00e0, Guillem Calaforra, autor d\u2019un notable assaig sobre m\u00fasica,\u00a0<em>So i silenci<\/em>, i d\u2019algun pr\u00f2leg substanci\u00f3s. Ara \u00e9s el traductor d\u2019un llibre que \u00e9s una altra sorpresa. Ac\u00ed no es tracta d\u2019un cl\u00e0ssic recuperat, sin\u00f3 d\u2019un document estremidor: els records d\u2019una de les escass\u00edssimes supervivents de la comunitat jueva de Lwow, destru\u00efda pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, redactats a corre-cuita per l\u2019autora, llavors una xiqueta de 12 anys.<\/p>\n<p><em>Amb els ulls d\u2019una xiqueta de dotze anys<\/em>\u00a0\u00e9s exactament el que el t\u00edtol ens diu que \u00e9s. Janina Hescheles tenia 10 anys quan l\u2019ex\u00e8rcit alemany entr\u00e0 a la seua ciutat. Aquell mateix dia, va veure desapar\u00e9ixer son pare per sempre. Els carrers eren plens de gent que colpejava els jueus, amb pals, graneres, pedres i el que f\u00f3ra. Tot eren crits, sang i vidres trencats, fins al punt que \u201cno es podia recon\u00e9ixer la ciutat\u201d. El malson va comen\u00e7ar aix\u00ed, i en el cas de Janina havia de prolongar-se, cada volta pitjor, durant dos anys, fins que un grup resistent jueu va aconseguir rescatar-la i amagar-la en un refugi de Crac\u00f2via, on, encara en perill, va redactar aquests records.<\/p>\n<p>Les breus mem\u00f2ries de Janina Hescheles s\u00f3n un dels documents m\u00e9s espantosos que ens ha deixat aquella esgarrifosa bogeria que va ser l\u2019extermini dels jueus d\u2019Europa. I ho s\u00f3n perqu\u00e8 ens ho conta una xiqueta atemorida, amb aquella capacitat de suportar quasi qualsevol cosa que tenen els xiquets i, d\u2019altra banda, amb aquell profund desvaliment dels infants abandonats, perduts en circumst\u00e0ncies monstruoses. Per a Janina, els carrers familiars es van convertir de sobte en un infern, va veure morir sa mare, va veure el rebuig i l\u2019odi dels seus parents no jueus, va veure la dignitat i la impot\u00e8ncia d\u2019un heroisme condemnat (\u201ccom que no vol\u00edem fer veure el nostre estat deplorable, pel cam\u00ed cant\u00e0vem marxes alegres\u201d). Les seues reflexions s\u00f3n esfor\u00e7os desesperats per assimilar coses inconcebibles. Les seues descripcions, en canvi, tenen la precisi\u00f3 implacable que de vegades habita en la mirada d\u2019un infant trasbalsat. Amb ra\u00f3 diu Iaroslav Hyrtsak que aquestes \u201cs\u00f3n p\u00e0gines molt dif\u00edcils de llegir, per\u00f2 hom no pot deixar de llegir-les\u201d. Ni el lector m\u00e9s avesat a aquesta mena de literatura deixar\u00e0 de sentir-se commogut per l\u2019experi\u00e8ncia i la mirada d\u2019aquella xiqueta aterrida i valenta que va ser Janina Hescheles.<\/p>\n<p>En efecte, aquest \u00e9s un llibre excepcional, i tamb\u00e9 poc conegut. Es va publicar en polon\u00e9s el 1946 i despr\u00e9s s\u2019ha tradu\u00eft a l\u2019alemany, a l\u2019ucra\u00efn\u00e9s i al rus. Gr\u00e0cies a Guillem Calaforra \u2013que \u00e9s un savi rastrejador de textos poderosos- i a Riurau, s\u2019ha editat abans en catal\u00e0 que en angl\u00e9s, per exemple. A m\u00e9s, s\u2019ha editat molt b\u00e9. L\u2019excel\u00b7lent versi\u00f3 de Calaforra va acompanyada d\u2019un pr\u00f2leg explicatiu del traductor, un altre del professor de la universitat de Lwow (ara L\u2019viv) Iaroslav Hyrtsak i d\u2019un text escrit per a l\u2019ocasi\u00f3 per l\u2019autora, que encara viu. A m\u00e9s, l\u2019edici\u00f3 inclou els poemes que Janina va escriure quan tot el seu m\u00f3n era aniquilat, i que tampoc s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019oblidar. Si en bona part la cultura \u00e9s un intent tena\u00e7 de preservar la vida amb la mem\u00f2ria \u2014i \u00e9s precisament aix\u00f2 el que ens caracteritza com a humans\u2014, aquest llibre en fa honor, a la cultura i a la humanitat. Riurau pot estar orgull\u00f3s d\u2019haver-lo publicat, i nosaltres, li hem d\u2019estar agra\u00efts.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Article publicat al diari El Pa\u00eds, 12\/11\/2012.) No \u00e9s la primera vegada que esmente ac\u00ed les activitats de Riurau Editors, no solament perqu\u00e8 \u00e9s una empresa altament merit\u00f2ria, sin\u00f3, sobretot, perqu\u00e8 de tan merit\u00f2ria com \u00e9s, no deixa de sorprendre\u2019ns. El fundador d\u2019aquesta editorial \u00e9s un jove m\u00fasic valenci\u00e0 que, cap al 2009, es va &hellip; <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1220\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">Amb uns ulls de xiqueta, d&#8217;Enric S\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[127,59],"class_list":["post-1220","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-enric-soria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1220"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1449,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions\/1449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}