{"id":1253,"date":"2013-01-29T18:07:39","date_gmt":"2013-01-29T17:07:39","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1253"},"modified":"2015-09-25T10:41:54","modified_gmt":"2015-09-25T08:41:54","slug":"lwow-de-la-perdua-a-lanihilacio-de-joan-gari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1253","title":{"rendered":"‘Lw\u00f3w, de la p\u00e8rdua a l’anihilaci\u00f3’, de Joan Gar\u00ed"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al diari Ara<\/a> el 25\/1\/2013)<\/p>\n

Lw\u00f3w \u00e9s una ciutat de la Gal\u00edtsia oriental que va pert\u00e0nyer a Pol\u00f2nia fins al 1945. Des de llavors forma part d’Ucra\u00efna. \u00c9s un enclavament estrat\u00e8gic per on han passat els grecs, els armenis, els italians, els alemanys, els polonesos, els jueus i els ucra\u00efnesos. Cadasc\u00fa ha anomenat la ciutat en el seu idioma: Lemberg en alemany, L’viv en ucra\u00efn\u00e8s, Lemberik en jiddisch. Els cent cinquanta mil jueus que hi vivien abans del nazisme van ser exterminats en la seua pr\u00e0ctica totalitat per Hitler. Stalin va perseguir els polonesos amb una ves\u00e0nia equiparable. Ara \u00e9s una ciutat ucra\u00efnesa que cerca retrobar-se amb les seues arrels multiculturals i plurinacionals.<\/p>\n

En realitat, Lw\u00f3w ja era una urbs molt liter\u00e0ria abans que alg\u00fa par\u00e9s esment en el paper essencial que represent\u00e0 dins el proc\u00e9s de destrucci\u00f3 dels jueus de l’Europa Oriental. L’any 2007, sense anar m\u00e9s lluny, es van publicar en castell\u00e0, per pura coincid\u00e8ncia, tres llibres que evocaven a l’un\u00edson la ciutat perduda des d’una perspectiva polonesa.<\/p>\n

El castillo alto<\/i>\u00a0(Editorial Funambulista) era el t\u00edtol de les mem\u00f2ries d’inf\u00e0ncia de l’escriptor Stanislaw Lem, nascut precisament a Lw\u00f3w. Lem \u00e9s un reputat autor de relats de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3:\u00a0Solaris<\/i>\u00a0constitueix, encara ara, un dels cims del g\u00e8nere, ben conegut pels nombrosos fans dels mons alternatius. Per a l’ocasi\u00f3 autobiogr\u00e0fica va bastir una narraci\u00f3 exacta, hilarant, profitosa i profunda, on destaquen especialment les an\u00e8cdotes escolars, amb la pres\u00e8ncia melanc\u00f2licament salv\u00edfica d’aquell lloc, el Castell Alt, on es reunien els alumnes quan faltava un professor.<\/p>\n

J\u00f3zef Wittlin coneixia b\u00e9 aquest Castell Alt. En\u00a0Mi Lvov<\/i>\u00a0(Pre-textos) confessa que li agradaria que li dedicaren un carrer. Ell no hi va n\u00e0ixer, per\u00f2 evoca amb precisi\u00f3 i agudesa la ciutat de les tres catedrals (llatina, ortodoxa i arm\u00e8nia) i dels innombrables caf\u00e8s, aquella atmosfera fefaentment burgesa que seria destru\u00efda per la guerra.<\/p>\n

Adam Zagajewski, finalment, ens conta en\u00a0Dos ciudades<\/i>\u00a0(Acantilado) com va haver d’abandonar Lw\u00f3w als quatre mesos de vida. La ciutat de qu\u00e8 ens parla, doncs, \u00e9s una pura emanaci\u00f3 de la nost\u00e0lgia dels seus familiars, obligats a refugiar-se a Gliwice. Tots ells van haver de fugir de Lw\u00f3w, per\u00f2, lluny d’ella, no van deixar d’habitar-la mai. Al capdavall, la ciutat que s’ha de deixar enrere sempre ser\u00e0 la m\u00e9s bonica del m\u00f3n i no \u00e9s estrany que Lw\u00f3w haja perdurat en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva dels polonesos com un indret cobert per les aig\u00fces de la hist\u00f2ria, lluny de l’abast de la m\u00e0 per\u00f2 encara sorprenentment v\u00edvid.<\/p>\n

Curiosament, aquests tres autors a penes fan refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 jueva. Nom\u00e9s Wittlin hi dedica algunes frases commogudes. Ha hagut de passar m\u00e9s de mig segle perqu\u00e8 l’editorial Riurau ens proporcione la traducci\u00f3 catalana (obra del sempre solvent Guillem Calaforra) del diari d’una jueva del lloc supervivent de l’Holocaust. El seu nom \u00e9s Janina Heschelles i el seu diari preadolescent, escrit l’any 1944 en plena orgia sanguin\u00e0ria nazi, s’ha titulat\u00a0Amb els ulls d’una nena de dotze anys<\/i><\/a>. Els avatars del text no s\u00f3n inusuals en la literatura de la Shoah: despr\u00e9s de publicada la versi\u00f3 original polonesa, nom\u00e9s s’havia divulgat en alemany, rus i ucra\u00efn\u00e8s. Ara n’apareix la versi\u00f3 catalana, amb un prefaci escrit expressament per la mateixa autora per a aquesta edici\u00f3, una minuciosa explicaci\u00f3 del traductor i un estudi preliminar del professor Iaroslav Hyrtsak.<\/p>\n

Janina \u00e9s avui una provecta anciana que viu a Israel i que, com sol oc\u00f3rrer amb els supervivents de la Shoah, \u00e9s especialment sensible al patiment del poble palest\u00ed. El seu relat cronol\u00f2gic ens va contant com moren els seus pares i els seus amics, tot escrit amb l’automatisme una mica inconscient dels infants, per\u00f2 amb un deler detallista, aut\u00e8nticament notarial, que es diria plenament adult.<\/p>\n

L’escriptura infantil, amb la seua d\u00e8ria descriptivista i la seua superficialitat aparent, dota la successi\u00f3 de fets terribles amb una aparen\u00e7a de trivialitat dram\u00e0tica. Janina Heschelles posa, aix\u00ed, una nota de vibrant autenticitat, desprove\u00efda de pretensions liter\u00e0ries o filos\u00f2fiques, a la narrativa de l’univers concentracionari.<\/p>\n

La Gal\u00edtsia polonesa era una regi\u00f3 pobra i endarrerida, per\u00f2 la Lw\u00f3w del passat fou una gran ciutat, culta, rica i cosmopolita. No \u00e9s estrany que, els qui la conegueren, l’evocaren amb tant de sentiment. Per a cent cinquanta mil jueus, en tot cas, nom\u00e9s va ser l’escenari de la seua mort violenta. Janina Heschelles, finalment, n’ha fet de marmessora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari Ara el 25\/1\/2013) Lw\u00f3w \u00e9s una ciutat de la Gal\u00edtsia oriental que va pert\u00e0nyer a Pol\u00f2nia fins al 1945. Des de llavors forma part d’Ucra\u00efna. \u00c9s un enclavament estrat\u00e8gic per on han passat els grecs, els armenis, els italians, els alemanys, els polonesos, els jueus i els ucra\u00efnesos. Cadasc\u00fa ha anomenat … Continua la lectura de ‘Lw\u00f3w, de la p\u00e8rdua a l’anihilaci\u00f3’, de Joan Gar\u00ed<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[127,132],"class_list":["post-1253","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-janina-hescheles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1253","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1253"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1368,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1253\/revisions\/1368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}