{"id":1263,"date":"2013-02-05T14:13:27","date_gmt":"2013-02-05T13:13:27","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1263"},"modified":"2015-01-20T17:29:50","modified_gmt":"2015-01-20T16:29:50","slug":"amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys-ressenya-de-sal%c2%b7lus-herrero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1263","title":{"rendered":"\u201cAmb els ulls d’una nena de dotze anys\u201d, ressenya de Sal\u00b7lus Herrero"},"content":{"rendered":"

(Article de Sal\u00b7lus Herrero publicat al diari Avui<\/a>, 5\/1\/2013)<\/p>\n

Guillem Calaforra acaba de traduir del polon\u00e8s al catal\u00e0, a l’editorial Riurau, un llibre<\/a> de Janina Hescheles (Altman, de cognom de casada), que, hui dia, \u00e9s una dona major, de 82 anys, que viu a Haifa (Israel). Encara \u00e9s una destacada activista pro drets humans i col\u00b7lectius de la Palestina ocupada. \u00c9s un llibre molt interessant perqu\u00e8 al text escrit, el 1943, quan tenia tretze anys, i publicat, per primera vegada el 1946, narra la seua esgarrifosa experi\u00e8ncia en un camp de concentraci\u00f3 nazi, als dotze anys, on eren com \u201ccad\u00e0vers vius\u201d, \u201cesquelets que caminen\u201d que cantaven can\u00e7ons alegres i reien quan anaven al poble perqu\u00e8 no els compadiren i \u201chavien d’anar a treballar per un cam\u00ed sembrat de cad\u00e0vers\u201d, \u201cinfants que eren soterrats vius\u201d i sovint desitjaven morir sense sofrir m\u00e9s perqu\u00e8 viure esdevenia un patiment continu.<\/p>\n

Despr\u00e9s de restar \u00f2rfena de pare i mare, en condicions brutals, Janina descendeix a l’infern del camp de concentraci\u00f3 del carrer\u00a0Janowska<\/i>,\u00a0L’viv<\/i>\u00a0(Ucra\u00efna), on ens conta els sofriments quotidians, on anar al v\u00e0ter era un patiment i calia tenir perm\u00eds per anar-hi. En aquest sentit l’experi\u00e8ncia de\u00a0Lw\u00f3w<\/i>\u00a0\u00e9s \u201cveritablement universal\u201d, tal com la d’Auschwitz, de Jasenovac o Sarajevo. Hi ha testimonis d’adults que escriuen: Primo Levi, Imre Kert\u00e9sz, Tadeusz Borowski, Elie Wiesel, etc. L’\u00fanic text infantil (o juvenil), fins ara, que ha adquirit fama universal \u00e9s el \u201cDiari d’Anna Frank\u201d<\/i>, que reflecteix l’experi\u00e8ncia viscuda a la \u201cCasa del darrere<\/i>\u201d, per\u00f2 diu poc sobre l’ambient antisemita de l’\u00e8poca, nom\u00e9s a trav\u00e9s de les experi\u00e8ncies viscudes a l’amagatall, el que comenten els seus pares, la premsa o la r\u00e0dio. \u201cAmb els ulls de la xiqueta de dotze anys<\/i>\u201d, Janina, s\u00ed que ens mostra \u2014m\u00e9s directament\u2014 l’ambient de racisme, de brutalitat i de barb\u00e0rie que s’inicia amb l’ocupaci\u00f3 alemanya de\u00a0Lw\u00f3w<\/i>, a la\u00a0Galitsia<\/i>\u00a0oriental (ara Ucra\u00efna), als carrers, a les cases assaltades, els progroms, les agressions, els camps d’extermini… Si volen con\u00e8ixer els trets m\u00e9s inhumans dels humans o m\u00e9s \u201chumans\u201d de la inhumanitat, l’hauran de llegir perqu\u00e8 all\u00e0 es retrata la maldat humana concentrada en estat pur i quotidianitzada. On la vida esdev\u00e9 la llar horrorosa d’alguns passatges de Dante Aligheri o de Frank Kafka.<\/p>\n

En una nota, el traductor, explica que el 2011, mentre preparava materials per a unes intervencions en l’Any Milosz a Crac\u00f2via i Bucarest, va trobar dos textos en qu\u00e8 aquell gran poeta esmentava un autor desconegut per a ell, Michal Borwicz, cap de la resist\u00e8ncia antinazi a\u00a0L’viv<\/i>\u00a0i a Crac\u00f2via, despr\u00e9s de la II Guerra Mundial va defensar una tesi doctoral de sociologia que public\u00e0 uns anys despr\u00e9s Gallimard amb el t\u00edtol \u201cEcrits des condamn\u00e9s \u00e0 mort sous l’occupation nazie, 1939-1945<\/i>\u201d (1954. Milosz lloava aquell llibre perqu\u00e8 explicava molt b\u00e9 la paradoxa a qu\u00e8 l’Holocaust havia emp\u00e8s a les seues v\u00edctimes: enmig de la industrialitzaci\u00f3 de la mort humana, intentaven expressar-se i el llenguatge no podia anar m\u00e9s enll\u00e0 dels clix\u00e9s i dels t\u00f2pics heretats. Zygmunt Bauman en \u201cEl Holocaust i la Modernitat<\/i>\u201d desenvolupa la tesi de l’holocaust com la sistematitzaci\u00f3 de la racionalitat industrial de la mort en massa. Les t\u00e8cniques i la ci\u00e8ncia aplicades en s\u00e8rie per a assassinar, de manera eficient, el m\u00e0xim nombre de persones.<\/p>\n

El llibre de Borwicz, cap al final, dedica un cap\u00edtol als \u201ccondamn\u00e9s infants<\/i>\u201d. All\u00e0 va llegir la laudat\u00f2ria opini\u00f3 que li mereixien, a l’autor, les mem\u00f2ries d’una criatura de dotze anys que ell mateix havia contribu\u00eft a salvar del camp de treballs for\u00e7ats de\u00a0L’viv<\/i>, Janka Hescheles. \u201cAmb els ulls d’una nena de dotze anys<\/i>\u201d ha estat en silenci quasi absolut durant setanta anys. El 1958 n’aparegu\u00e9 una primera traducci\u00f3 en alemany \u2014molt ajustada i fidel, per\u00f2 amb alguns malentesos\u2014 a c\u00e0rrec de Viktor Mika. El 2011, en el marc de les aproximacions entre Ucra\u00efna, els polonesos i els jueus, en van apar\u00e8ixer dues traduccions m\u00e9s, editades en format d’opuscle, al rus i a l’ucra\u00efn\u00e8s, fetes respectivament per Vladimir Kadenko i Andrii Pavlixin. I aix\u00f2 \u00e9s tot: les mem\u00f2ries de Janina no han tingut m\u00e9s circulaci\u00f3 que aquestes tres versions, m\u00e9s o menys circumstancials. Per aix\u00f2, no \u00e9s estrany que, en assabentar-se que se n’estava preparant una edici\u00f3 catalana, l’autora li digu\u00e9 a Guillem Calaforra com de dif\u00edcil li resultava expressar la seua alegria perqu\u00e8 s’havia trencat un silenci de setanta anys. El traductor premeditadament rebutja els reduccionismes i la dictadura del dialectisme i cerca una manera d’escriure en catal\u00e0 deliberadament integradora que \u00e9s cada vegada menys infreq\u00fcent. El text tradu\u00eft \u2014com adverteix el traductor\u2014 t\u00e9 la funci\u00f3 de servir a l’original i, alhora, expressar una concepci\u00f3 \u201cno regionalista\u201d de la llengua d’arribada.<\/p>\n

El volum es tanca amb una prim\u00edcia: els poemes de Janka Hescheles, ara en versi\u00f3 biling\u00fce (polon\u00e8s\/catal\u00e0), escrits al camps de concentraci\u00f3, i que d’alguna manera li van salvar la vida. En aquest poemes, Janka esmenta els trens de la mort, els cad\u00e0vers, la mort, els plors, els gemecs i els sanglots. Les ll\u00e0grimes, els tremolors, els plors, les cel\u00b7les, els espants, les tenebres i el desesper. Un poema a sa mare morta dient-li que pateix i li costa viure i el cor que estima no bat i est\u00e0 ben lluny, on li pregunta per qu\u00e8 la deixat \u201cEm deixes de seguida<\/p>\n

Ho s\u00e9, tens por del m\u00f3n
\ndel malvat esguard hum\u00e0.
\nM’amago amb la manta cercant algun conhort
\ni una nit tan magn\u00edfica
\ngreuja m\u00e9s el mal,
\nper\u00f2 crec que tornar\u00e0s,
\n\u201ci li demana que torne, \u201cai, vine, mare, vine,
\nvine, estimada\u201d.<\/p>\n

Nom\u00e9s \u00e9s un tast de l’horror i la desesperaci\u00f3 d’una xiqueta al camps nazis d’extermini. I, per aix\u00f2, \u00e9s un llibre que s’hauria de llegir a les escoles, els instituts, les universitats i a tot arreu perqu\u00e8 la mem\u00f2ria del passat sovint pot servir d’ant\u00eddot davant els rebrots del feixisme, de l’antisemitisme, la islamof\u00f2bia, de la xenof\u00f2bia i del racisme contra els immigrants, els m\u00e9s pobres i l’ascens de l’extrema dreta a l’Europa actual. No cal que arribe al poder l’extrema dreta, a Espanya ja hi \u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article de Sal\u00b7lus Herrero publicat al diari Avui, 5\/1\/2013) Guillem Calaforra acaba de traduir del polon\u00e8s al catal\u00e0, a l’editorial Riurau, un llibre de Janina Hescheles (Altman, de cognom de casada), que, hui dia, \u00e9s una dona major, de 82 anys, que viu a Haifa (Israel). Encara \u00e9s una destacada activista pro drets humans i … Continua la lectura de \u201cAmb els ulls d’una nena de dotze anys\u201d, ressenya de Sal\u00b7lus Herrero<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[127,74,132],"class_list":["post-1263","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-guillem-calaforra","tag-janina-hescheles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1263","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1263"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1333,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1263\/revisions\/1333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1263"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1263"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}