{"id":1268,"date":"2013-02-06T15:25:33","date_gmt":"2013-02-06T14:25:33","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1268"},"modified":"2015-01-20T17:22:49","modified_gmt":"2015-01-20T16:22:49","slug":"entrevista-a-janina-altman-hescheles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1268","title":{"rendered":"Entrevista a Janina Altman (Hescheles)"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/37-88-home.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1199\" style=\"margin: 0px 10px 10px 0px;\" src=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/37-88-home.jpg\" alt=\"Amb els ulls d'una nena de dotze anys\" width=\"150\" height=\"242\" \/><\/a>(Publicat al diari <em>Levante<\/em>, 1 de febrer del 2013. Descarregueu l&#8217;<a href=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/Levante_entrevista_JaninaHescheles.pdf\">arxiu en pdf<\/a>.)<\/p>\n<p><strong>\u00abL\u2019Holocaust no ens\u00a0d\u00f3na dret a fer fora la\u00a0poblaci\u00f3 palestina\u00bb<\/strong><\/p>\n<p>Ll\u00edria ofereix l\u2019oportunitat \u00fanica de veure i escoltar en directe una supervivent de l\u2019Holocaust. Janina Altman ve expressament d\u2019Israel per parlar del llibre que va escriure amb 13 anys, que ara s\u2019ha tradu\u00eft al catal\u00e0, i on conta la seua experi\u00e8ncia en el camp de concentraci\u00f3 de L\u2019viv. Una invitaci\u00f3 a reflexionar sobre la vida, la mort i el sentit de la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Janina Altman va escriure el llibre el 1944, just despr\u00e9s que els antifeixistes la rescatessin del camp i li donessin una llibreta i un llapis.<\/p>\n<p>Dissabte 2 de febrer es presenta a Ll\u00edria <em>Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em>, les mem\u00f2ries de Janina Altman escrites l\u2019any 1943, en plena segona Guerra Mundial, quan l\u2019autora tenia 13 anys i tot just feia unes setmanes que havia pogut escapar del camp de concentraci\u00f3 Janowski, de L\u2019viv (Ucra\u00efna, aleshores Pol\u00f2nia).<!--more--><\/p>\n<p><strong>En plena infantesa va viure l\u2019experi\u00e8ncia del gueto, i durant uns mesos va ser presonera infantil d\u2019un dels camps de concentraci\u00f3 m\u00e9s cruels de la Pol\u00f2nia ocupada. Quina mem\u00f2ria li ha quedat d\u2019aquella realitat?<\/strong><\/p>\n<p>En la mem\u00f2ria de les persones, els records d\u2019infantesa estan gravats molt m\u00e9s profundament que els que el temps hi imposa m\u00e9s tard, sobretot si es refereixen a experi\u00e8ncies tan dures com la p\u00e8rdua dels pares. les viv\u00e8ncies traum\u00e0tiques influeixen en la formaci\u00f3 de la personalitat. Per\u00f2 com que era petita vaig poder v\u00e8ncer certs frens, certs complexos, la manca d\u2019una educaci\u00f3 formal, i vaig poder enfrontar-me als reptes que imposa la vida.<\/p>\n<p><strong>Un d\u2019aquests reptes, i no el menor, era la mem\u00f2ria. Els seus alliberadors, membres de la clandestinitat, com que volien recollir documentaci\u00f3 de la massacre et donaren una llibreta, un llapis, i vinga!, escriu el que recordes. I ho va fer amb una cal\u00b7ligrafia admirable, sense ratllar gaireb\u00e9 res. Com fou possible una mem\u00f2ria tan prodigiosa, i sobretot, una maduresa tan sorprenent?<\/strong><\/p>\n<p>Vaig escriure les meues anotacions pel novembre de 1943, tres setmanes despr\u00e9s de fugir del camp de concentraci\u00f3. Les noves impressions encara no havien pogut esborrar la intensitat d\u2019aquelles viv\u00e8ncies. No tenia ni un mal paper per a fer esborranys. Es veu que, a aquella edat infantil, era m\u00e9s decidida i atrevida que avui dia. Avui, amb l\u2019ordinador, reformule les coses diverses vegades. Em preguntes per la sorprenent maduresa. Les viv\u00e8ncies provocaren una maduraci\u00f3 r\u00e0pida, em deixaren sense infantesa. \u00c9s t\u00edpic de la meua generaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Aquesta maduresa for\u00e7ada per les circumst\u00e0ncies es percep en el llibre. El qual, per\u00f2, tot i que no ha assolit fama com el <em>Diari<\/em> d\u2019Anna Frank, des del punt de vista de les experi\u00e8ncies hist\u00f2riques i de la seua descripci\u00f3 sembla m\u00e9s important. Com ent\u00e9n aix\u00f2? Potser perqu\u00e8 va ser escrit en polon\u00e8s?<\/strong><\/p>\n<p>La comissi\u00f3 Hist\u00f2rica Jueva de Crac\u00f2via va publicar les meues mem\u00f2ries el 1946. A la Pol\u00f2nia d\u2019aleshores van desvetllar inter\u00e8s. La gent volia saber qu\u00e8 havia passat als guetos i als camps de concentraci\u00f3. El llibre va apar\u00e8ixer tradu\u00eft a l\u2019alemany el 1958, i de nou el 1961, en el recull de cinc diaris<em> Im Feuer vergangen. Tageb\u00fccher aus dem Ghetto<\/em> (\u00abPerdut en el foc. Dietaris del gueto\u00bb), a Berl\u00edn (R\u00fctten &amp; Loening) i a Munic (Kaiser). El 1961 aparegu\u00e9 en txec en el recull <em>Den\u00edky d\u011bt\u00ed<\/em>\u00a0(\u00abDietaris de xiquets\u00bb). En arribar a Israel, el 1950, vaig buscar algun editor que ho tradu\u00eds a l\u2019hebreu i ho publiqu\u00e9s. Llavors Israel era un pa\u00eds jove, en la seua vida cultural el tema que m\u00e9s els interessava era la guerra de 1948. En aquest \u00e0mbit, els escriptors eren israelians joves que dominaven molt b\u00e9 l\u2019hebreu. En aquells temps tractaven amb menyspreu i indifer\u00e8ncia els jueus europeus. Tamb\u00e9 Primo levi xoc\u00e0 amb la indifer\u00e8ncia enfront de l\u2019Holocaust, pels anys cinquanta i seixanta, a It\u00e0lia, Anglaterra, Fran\u00e7a i els EUA. L\u2019any 2011, el del 70\u00e8 aniversari de l\u2019arribada dels alemanys a L\u2019viv, el llibre es va publicar en ucra\u00efn\u00e8s i en rus.<\/p>\n<p><strong>I ara el presentem en catal\u00e0, editat per Riurau Editors. En una de les fotos del llibre apareix junt amb Micha\u0142\u00a0Borwicz, la persona que et va rescatar del camp de concentraci\u00f3. Quins records tens de Borwicz, del camp i de despr\u00e9s de la guerra?<\/strong><\/p>\n<p>Dec la vida a molta gent, polonesos i jueus. El primer motor d\u2019aquella operaci\u00f3 va ser Micha\u0142\u00a0Borwicz, poeta i assagista, tamb\u00e9 empresonat al camp de concentraci\u00f3 de L\u2019viv. Ell pertanyia al grup clandest\u00ed que organitzava l\u2019ajuda m\u00fatua i la vida cultural, perqu\u00e8 mantingu\u00e9ssem una mica de fortalesa d\u2019esperit i la nostra pr\u00f2pia dignitat enfront d\u2019aquella tr\u00e0gica realitat. A l\u2019estiu, quan a la nit es feia dif\u00edcil respirar i les puces no ens deixaven dormir, una part de les dones m\u00e9s valentes sortien dels barracons. Jo els recitava els poemes que escrivia. Per aix\u00f2 els encarregats de l\u2019ordre van fer que Borwicz es fix\u00e9s en mi. Ens vam fer amics. Borwicz tenia amics polonesos, a Crac\u00f2via, actius en els cercles esquerrans de la clandestinitat i en el consell d\u2019ajuda als Jueus (Zegota). Els seus amics li organitzaren la fugida. Borwicz no tingu\u00e9 prou a salvar-se tot sol i pression\u00e0 els seus amics perqu\u00e8 rescatessen alg\u00fa m\u00e9s. Despr\u00e9s de la guerra hi vaig mantenir el contacte de manera estable, el visitava primer a Crac\u00f2via, despr\u00e9s a Par\u00eds, i ell, per la seua banda, sempre que venia a Israel passava per casa nostra. A Par\u00eds va defensar la seua tesi doctoral en sociologia a la sorbona, titulada <em>\u00c9crits des condamn\u00e9s \u00e0 mort sous l\u2019occupation nazie<\/em> (1939-1945), i public\u00e0 diversos treballs hist\u00f2rics sobre l\u2019Holocaust. El seu punt m\u00e9s alt en poesia el trob\u00e0 al camp de concentraci\u00f3; jo l\u2019anomenava \u00abel trobador dels presoners del camp de concentraci\u00f3 Janowski\u00bb.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 ara l\u2019interessa m\u00e9s el moment actual que l\u2019evocaci\u00f3 del passat?<\/strong><\/p>\n<p>El passat, el present i el futur estan lligats. Un passat tr\u00e0gic no pot justificar de cap manera que es tracte injustament unes persones que des de fa temps viuen en el mateix pa\u00eds on jo visc ara. L\u2019Holocaust no ens d\u00f3na dret a fer fora la poblaci\u00f3 palestina, a destruir les seues cases, a arrasar els seus oliverars, amb el pretext de fer lloc per a assentaments jueus. Al contrari. El nostre futur a Israel dep\u00e8n de la creaci\u00f3 de condicions en qu\u00e8 puguem viure junts, sense guerres que es repeteixen peri\u00f2dicament i ens anihilen f\u00edsicament i moralment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publicat al diari Levante, 1 de febrer del 2013. Descarregueu l&#8217;arxiu en pdf.) \u00abL\u2019Holocaust no ens\u00a0d\u00f3na dret a fer fora la\u00a0poblaci\u00f3 palestina\u00bb Ll\u00edria ofereix l\u2019oportunitat \u00fanica de veure i escoltar en directe una supervivent de l\u2019Holocaust. Janina Altman ve expressament d\u2019Israel per parlar del llibre que va escriure amb 13 anys, que ara s\u2019ha tradu\u00eft &hellip; <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1268\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">Entrevista a Janina Altman (Hescheles)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26,6],"tags":[127,132],"class_list":["post-1268","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-premsa","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-janina-hescheles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1268"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1268\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1332,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1268\/revisions\/1332"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1268"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1268"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}