{"id":1281,"date":"2013-04-10T00:16:47","date_gmt":"2013-04-09T22:16:47","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1281"},"modified":"2015-01-20T16:45:34","modified_gmt":"2015-01-20T15:45:34","slug":"memoria-de-linfern-de-pere-calonge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1281","title":{"rendered":"‘Mem\u00f2ria de l\u2019Infern’, de Pere Calonge"},"content":{"rendered":"

\"Amb<\/a>(Publicat a la revista Car\u00e0cters<\/em><\/a>, abril del 2013.)<\/p>\n

Janina Hescheles
\nAmb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em><\/a>
\nTraducci\u00f3 de Guillem Calaforra
\nRiurau Editors, Barcelona, 2012<\/p>\n

Quan el 29 de juny de 1941 l\u2019ex\u00e8rcit alemany ocupa Lw\u00f3w, la seua ciutat, Janina Hescheles era una xiqueta de deu anys. Durant el temps que va durar aquesta ocupaci\u00f3, cent cinquanta mil jueus hi van perdre la vida, fins al punt que el 1945 nom\u00e9s n\u2019hi quedaven dos-cents seixanta. Janina ser\u00e0 un d\u2019aquests escassos supervivents, i l\u2019horror que viu quedar\u00e0 fidelment reflectit en les mem\u00f2ries que escriu amb nom\u00e9s dotze anys, i que ara tenim ocasi\u00f3 de llegir per primera vegada en catal\u00e0. Una obra que no t\u00e9 valor literari, que no pot tenir-lo: s\u00f3n records escrits per una nena que acaba de ser alliberada d\u2019un camp de concentraci\u00f3. No hi ha consci\u00e8ncia art\u00edstica, el manuscrit no t\u00e9 cap tra\u00e7a d\u2019esmena o de reescriptura de cap tipus. I, tanmateix, no cal dir que t\u00e9 un immens valor en tant que document hist\u00f2ric; m\u00e9s encara, per l\u2019edat dels ulls que miren i de la veu que narra. I la immediatesa del dietari en brut \u00e9s all\u00f2 que li atorga intensitat.<\/p>\n

La de Janina \u00e9s una narraci\u00f3 directa i descarnada dels fets que s\u2019inicien quan l\u2019ex\u00e8rcit rus es retira de la ciutat i hi arriben els alemanys. De bon comen\u00e7ament, ens parla de contribucions nom\u00e9s per als jueus, de l\u2019obligaci\u00f3 de dur bra\u00e7als; per\u00f2 tamb\u00e9 de persecucions, pallisses i afusellaments. De la desaparici\u00f3 del pare el primer dia d\u2019ocupaci\u00f3, de qui ja no tornar\u00e0 a tenir not\u00edcies; de pillatge i d\u2019estafes que s\u2019aprofiten de la desesperaci\u00f3 de la gent; de la posterior separaci\u00f3 de la mare. I, finalment, de la reclusi\u00f3 i del dia a dia en el camp de concentraci\u00f3 de Janowski. Per damunt de tot, per\u00f2, hi ha el relat escruixidor de l\u2019angoixa i dels moviments desesperats de la narradora per una ciutat que ja no reconeix per a intentar evitar l\u2019inevitable.<\/p>\n

Janina \u00e9s alliberada per la resist\u00e8ncia antifeixista l\u2019octubre de 1943, quan l\u2019horror encara no ha acabat. Nom\u00e9s dues setmanes despr\u00e9s, l\u2019animen perqu\u00e8 n\u2019escriga els seus records. Li regalen una llibreta i un llapis, i fan tots els possibles per no coartar-ne les que esdevindran les virtuts principals del relat: la sinceritat infantil, la proximitat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la fidelitat als esdeveniments. \u00c9s en aquestes condicions que escriu; unes condicions de xoc per tot all\u00f2 que ha presenciat i ha patit. I aix\u00f2 ens fa estremir encara m\u00e9s: sabem que llegim el relat d\u2019una xiqueta, ho notem en la forma \u2014per m\u00e9s que s\u2019hi intu\u00efsca una maduresa excepcional per a la seua edat\u2014 mentre el contingut ens mostra, literalment, l\u2019infern.<\/p>\n

El cas de Janina \u00e9s una excepci\u00f3 entre una immensa majoria de testimonis escrits de la\u00a0Xo\u00e0<\/i>\u00a0que s\u00f3n adults. L\u2019altre \u00e9s el d\u2019Anna Frank i el seu conegut\u00a0Diari<\/i>, amb qu\u00e8 \u00e9s inevitable d\u2019establir paral\u00b7lelismes. I, tanmateix, potser hi ha m\u00e9s difer\u00e8ncies que no similituds. La jove reclosa a \u201cla casa del darrere\u201d no explica res de la quotidianitat dels jueus d\u2019Amsterdam sota l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, ni tampoc de la vida als camps de concentraci\u00f3. No podia. No pot explicar la realitat directa del carrer. S\u00f3n d\u2019un altre tipus, les pors que s\u2019hi narren: les derivades de l\u2019espera angoixant i claustrof\u00f2bica. Janina \u2014que \u00e9s encara m\u00e9s jove que Anna\u2014 s\u00ed que viu\u00a0immersa<\/i>\u00a0en el terror, sense cap tipus de separaci\u00f3 ni protecci\u00f3. Sense filtres, s\u2019ha d\u2019encarar cada dia a una viol\u00e8ncia omnipresent, fins al punt de no aspirar a sobreviure, sin\u00f3 a morir sense sofriment.<\/p>\n

En la \u201cIntroducci\u00f3 a l\u2019edici\u00f3 catalana\u201d que signa la pr\u00f2pia autora, aquesta ens recorda com \u201cen molts llocs on hi havia hagut camps de concentraci\u00f3 es van fundar museus. Del camp \u00abJanowski\u00bb no en va quedar ni rastre\u201d. I ara que els darrers testimonis directes de la\u00a0Xo\u00e0<\/i>\u00a0arriben a la fi de les seues vides, mantenir-ne la mem\u00f2ria \u00e9s molt m\u00e9s que un deure moral: \u00e9s una obligaci\u00f3. Lw\u00f3w ja no \u00e9s \u00fanicament la ciutat que en l\u2019actualitat pertany a Ucra\u00efna o que en aquell moment era capital de Gal\u00edtzia. O com diu tamb\u00e9 l\u2019autora a l\u2019ep\u00edleg del volum, ja no \u00e9s nom\u00e9s la ciutat de la seua joventut: \u00e9s a tot arreu, concerneix a tots aquells que han sofert situacions similars. T\u00e9 el mateix valor universal que Auschwitz, Katyn o Sarajevo. \u00c9s una mostra local d\u2019una realitat m\u00e9s global: la manera com molts pobles han sigut exterminats de manera conscient i sistem\u00e0tica, o obligats a l\u2019exili.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat a la revista Car\u00e0cters, abril del 2013.) Janina Hescheles Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys Traducci\u00f3 de Guillem Calaforra Riurau Editors, Barcelona, 2012 Quan el 29 de juny de 1941 l\u2019ex\u00e8rcit alemany ocupa Lw\u00f3w, la seua ciutat, Janina Hescheles era una xiqueta de deu anys. Durant el temps que va durar aquesta … Continua la lectura de ‘Mem\u00f2ria de l\u2019Infern’, de Pere Calonge<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[127,132],"class_list":["post-1281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-janina-hescheles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1281"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1327,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1281\/revisions\/1327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}