{"id":1294,"date":"2013-07-05T09:49:35","date_gmt":"2013-07-05T07:49:35","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1294"},"modified":"2015-01-20T16:44:01","modified_gmt":"2015-01-20T15:44:01","slug":"una-memoria-del-dolor-de-josep-j-conill","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1294","title":{"rendered":"‘Una mem\u00f2ria del dolor’, de Josep J. Conill"},"content":{"rendered":"

\"Amb<\/a>Article publicat a la revista L’Espill<\/em>,\u00a0n\u00fam. 43 (primavera 2013),\u00a0p. 174-180<\/p>\n

Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em><\/a>
\nJanina Hescheles
\nTraducci\u00f3 de Guillem Calaforra
\n113 pp., 2012, Barcelona, Riurau<\/p>\n

Encete la redacci\u00f3 d’aquestes p\u00e0gines, dedicades a glossar el llibre Amb els ulls d’una nena de dotze anys<\/i> de Janina Hescheles, sota la impressi\u00f3 d’un parell de documents visuals. El primer \u00e9s un reportatge fragmentari, amb subt\u00edtols en angl\u00e8s, oportunament penjat al mur de Facebook Eitan’s page on Janina Hesheles Altman, 70 years after writing her diary<\/i> pel fill de l’autora de la mem\u00f2ria que ressenyem ac\u00ed. Es tracta de Jewish Life in Lw\u00f3w<\/i> (1938), gr\u00e0cies al qual ens podem fer una idea sum\u00e0ria i acolorida de com hi transcorria la vida de la populosa comunitat jueva, dividida entre ortodoxos i polonitzants. Les imatges ens remeten a una ciutat t\u00edpicament centreeuropea, on la petjada de l’imperi austrohongar\u00e8s \u2014la Kak\u00e0nia de Robert Musil, aquell lloc simb\u00f2lic on, segons Claudio Magris, \u00abmor la totalitat de la tradici\u00f3 i naix la dispersi\u00f3 contempor\u00e0nia\u00bb\u2014 resultava encara ben perceptible en el teatre i els museus, els caf\u00e8s, les escoles i els jardins, sense oblidar els omnipresents tramvies. El segon document \u00e9s vuit anys posterior i es tracta de la fotografia, presa a Crac\u00f2via, d’un home de trenta anys i escaig i d’una adolescent. Recolzat contra el marc d’una porta, cigarreta en m\u00e0, ell contempla relaxadament la c\u00e0mera amb ulls vius i un somriure potser ir\u00f2nic; al seu costat, ella, molt m\u00e9s petita, esbossa tamb\u00e9 un lleu somriure, per\u00f2 el seu rostre denota un cert p\u00f2sit de tristesa i la mirada sembla perdre’s m\u00e9s enll\u00e0 de l’objectiu. A la m\u00e0 dreta sost\u00e9 un llibre o un quadern, no podem assegurar-ho amb precisi\u00f3. Els seus noms s\u00f3n Michal Borwicz (1911-1987) i Janina Hescheles i els agermana el fet de comptar-se entre els escassos 260 jueus que han sobreviscut a l’ocupaci\u00f3 alemanya de Lw\u00f3w, durant la qual van ser exterminats 150.000 membres d’aquella \u00e8tnia. A m\u00e9s a m\u00e9s, entre ells existeix un vincle sagrat: ell va salvar la vida de Janina uns anys abans, quan era encara una nena i es trobava internada al camp de treball \u00abJanowski\u00bb de Lw\u00f3w, una de les nombroses f\u00e0briques de la mort que els nazis van escampar pels pa\u00efsos sotmesos de l’est d’Europa. Per\u00f2 comparteixen encara un altre vincle, potser m\u00e9s secret: la passi\u00f3 per la literatura. Aquella petita presonera componia i recitava poemes durant les brev\u00edssimes estones de lleure en la vida del camp i aix\u00f2 va cridar l’atenci\u00f3 de Borwicz, que la inclogu\u00e9 entre els presoners rescatats per la resist\u00e8ncia. I \u00e9s que, a part de soci\u00f2leg i historiador de l’Holocaust, el professor Borwicz \u00e9s tamb\u00e9 poeta i durant la guerra fou cap de la xarxa de sabotatge del camp Janowski, d’on va aconseguir escapar, i arrib\u00e0 a ser comandant de la resist\u00e8ncia antinazi a la zona de la seua Crac\u00f2via natal. Despr\u00e9s de la guerra es va exiliar a Fran\u00e7a, i al cap d’uns anys es va doctorar a la Sorbona amb una interessant\u00edssima tesi de sociologia, davant un tribunal integrat entre altres per l’eminent Georges Gurvitch. L’editorial Gallimard public\u00e0 aquell treball l’any 1955 amb el t\u00edtol d’\u00c9crits des condamn\u00e9s a mort sous l’occupation nazie<\/i> (1939-1945)<\/i>, la segona edici\u00f3 del qual, corregida i augmentada, va apar\u00e8ixer el 1973.<\/p>\n

Aquesta refer\u00e8ncia al treball de Borwicz es justifica almenys per una triple ra\u00f3. En primer lloc, perqu\u00e8 \u2014com molt b\u00e9 assenyala Guillem Calaforra a la \u00abNota del traductor\u00bb que precedeix Amb els ulls d’una nena de dotze anys\u2014<\/i>\u00a0s’hi formulen algunes de les reflexions m\u00e9s valuoses sobre una q\u00fcesti\u00f3 que, com despr\u00e9s veurem, resulta central quan procurem establir la singularitat del relat que ens ocupa, \u00e9s a dir, \u00abla paradoxa a qu\u00e8 l’Holocaust havia emp\u00e8s les seues v\u00edctimes: enmig de la industrialitzaci\u00f3 de la mort humana, intentaven expressar-se i el llenguatge no podia anar m\u00e9s enll\u00e0 dels clix\u00e9s i els t\u00f2pics heretats\u00bb. Si a tot l’anterior afegim el fet que l’antic comandant de la resist\u00e8ncia polonesa va ser un dels primers, si no el primer, a parlar en una llengua occidental del testimoni Janina, tot ressaltant-ne el valor, i que els seus comentaris constitueixen el fil que va posar el traductor catal\u00e0 sobre la pista de l’exist\u00e8ncia del llibre, aleshores ens farem una idea cabal del paper mitjancer exercit per aquest estudi pioner sobre la literatura escrita per les v\u00edctimes del nazisme. Una literatura, val a dir, que ha assolit des de fa anys una enorme notorietat popular per la via indirecta del cinema. Sense cap esfor\u00e7, la major part de nosaltres podr\u00edem recordar pel\u00b7l\u00edcules com The Diary of Anne Frank<\/i> (1959) de George Stevens, Schindler’s List<\/i> (1993) de Steven Spielberg, La vita \u00e8 bella<\/i> (1997) de Roberto Benigni o The Pianist<\/i> (2002) de Roman Polanski, per no parlar m\u00e9s que de les m\u00e9s celebrades i discutides (\u00c1lvaro Lozano, El Holocausto y la cultura de masas<\/i>, 2010). En aquest context, de creixent explotaci\u00f3 de l’assumpte per l’establishment<\/i> cultural, Norman G. Finkelstein (The Holocaust Industry<\/i>, 2000) ha suggerit l’exist\u00e8ncia d’una relaci\u00f3 directa entre l’explotaci\u00f3 comercial de la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes i la temptativa del lobby prosionista nord-americ\u00e0 de situar l’actual pol\u00edtica de l’Estat d’Israel en relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 palestina fora de l’abast de la cr\u00edtica. En canvi, l’eco suscitat pels testimonis m\u00e9s valuosos sobre l’assumpte a penes ha ultrapassat els cercles del p\u00fablic culte. Potser per aix\u00f2, encara \u00e9s relativament poc nombrosa la gent que ha vist Shoah<\/i>, l’extraordinari reportatge de prop de 10 hores que el director Claude Lanzmann va estrenar el 1985. El mateix podem dir, mutatis mutandis, dels relats i els assajos d’autors de la categoria de Primo Levi, Elie Wiesel, Tadeusz Borowski, Jean Am\u00e9ry, Bruno Betelheim i Imre Kert\u00e9sz \u2014o, m\u00e9s a prop de nosaltres, Jorge Sempr\u00fan i Joaquim Amat Piniella\u2014, sense el testimoni dels quals no sabr\u00edem entendre ben b\u00e9 aquells fets terribles i luctuosos. Tot plegat, tanmateix, no es pot comparar en absolut amb la notorietat assolida en el seu dia per les mediocres parturicions del novel\u00b7lista jueu nord-americ\u00e0 Leon Uris (1924-2003), autor de supervendes d’abast mundial com Exodus<\/i> (1958), Mila 18<\/i> (1961) o QB VII<\/i> (1970), que al seu torn esdevingueren grans produccions cinematogr\u00e0fiques o s\u00e8ries de televisi\u00f3.<\/p>\n

L’\u00e0mbit cultural catal\u00e0, com \u00e9s obvi, no ha rom\u00e0s ali\u00e8 a aquest fenomen. En el nostre cas, la penetraci\u00f3 del gruix de la literatura sobre l’Holocaust s’ha produ\u00eft seguint la via acostumada de la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de les principals obres del corpus, circumst\u00e0ncia que no ha impedit l’aparici\u00f3 posterior en catal\u00e0 d’algun t\u00edtol particularment c\u00e8lebre com ara els escrits de Primo Levi. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s del tot rellevant, ja que com assenyalava fa poc Ignasi Moreta al comentari \u00abTres tipus d’editorials en catal\u00e0 hi ha\u00bb penjat al seu blog Notes impertinents<\/i>, la tipologia de les empreses editores a casa nostra respon a un triple model. D’entrada hi ha les grans empreses, sovint integrades en grups de capital majorit\u00e0riament foraster, en disposici\u00f3 d’un cat\u00e0leg de t\u00edtols de caire comercial, basat en el predomini de la narrativa, que el lector pot trobar simult\u00e0niament en castell\u00e0. En segon lloc, trobem d’altres editorials obsedides per la d\u00e8ria burgesa de \u00abfer pa\u00eds\u00bb, que es dediquen, sovint amb el suport institucional, a la publicaci\u00f3 d’obres acad\u00e8miques i erudites amb una intenci\u00f3 emblem\u00e0tica, com si la cultura fos una mera q\u00fcesti\u00f3 de prestigi i no tingu\u00e9s a veure amb l’exist\u00e8ncia i la formaci\u00f3 d’un p\u00fablic. Finalment, existeix un tercer tipus d’editorials molt din\u00e0miques, per regla general petites i de creaci\u00f3 recent, que representen a hores d’ara la punta de llan\u00e7a del llibre en catal\u00e0 i que aposten per l’oferta d’un cat\u00e0leg amb criteri propi, on el bo i millor de la literatura de tots els temps alterna amb el pensament i la reflexi\u00f3 d’avantguarda sobre el present. Treballen amb patrons molt estrictes de solv\u00e8ncia intel\u00b7lectual i, al mateix temps, sense renunciar als ajuts p\u00fablics, tracten de sobreviure gr\u00e0cies a la venda dels seus productes, contribuint aix\u00ed a la creaci\u00f3 d’un p\u00fablic lector en catal\u00e0 cada vegada m\u00e9s preparat i exigent, capa\u00e7 de decidir la seua agenda de lectures amb un criteri propi, sense haver de sotmetre’s a la satel\u00b7litzaci\u00f3 cultural que emana del m\u00e0rqueting desplegat pels segells hegem\u00f2nics en el m\u00f3n de l’edici\u00f3. M’estic referint, com el lector potser ja haur\u00e0 intu\u00eft, a empreses tan diferents per les seues dimensions, la seua orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica i la seua idiosincr\u00e0sia com PUV, Ela Geminada, Afers, El Tangram o 1984, per no citar-ne m\u00e9s que uns pocs casos representatius.<\/p>\n

Precisament, Riurau editors, fundada i dirigida per Jaume Ortol\u00e0, constitueix un exemple mod\u00e8lic d’aquest tercer tipus d’editorial, caracteritzada per la seua aposta per les traduccions acurades de cl\u00e0ssics universals i la difusi\u00f3 de contribucions valuoses d’autors catalans contemporanis en el camp de l’assaig. El present volum no hi constitueix cap excepci\u00f3, comen\u00e7ant pel fet que, en contra de l’usual, no ens trobem al davant de la versi\u00f3 catalana d’una obra apareguda pr\u00e8viament en castell\u00e0, sin\u00f3 d’una aut\u00e8ntica prim\u00edcia, aix\u00f2 \u00e9s, de la primera traducci\u00f3 a una llengua occidental, a c\u00e0rrec del sempre competent Guillem Calaforra, de la mem\u00f2ria escrita per Janina sobre la mort de la seua fam\u00edlia i el seu pas pel camp de treballs for\u00e7ats, que, d’en\u00e7\u00e0 de la seua primera edici\u00f3 en polon\u00e8s el 1946, fins ara nom\u00e9s havia vist la llum el 1958 en traducci\u00f3 alemanya i el 2011, en format d’opuscle, en rus i en ucra\u00efn\u00e8s. A m\u00e9s del text original, la nota dels editors i la presentaci\u00f3 de Maria Hochber-Marianska, que figuraven ja en la primera edici\u00f3, la present traducci\u00f3 s’enriqueix amb una introducci\u00f3 escrita especialment per l’autora, una nota del traductor, amb una pertinent reflexi\u00f3 sobre la llengua liter\u00e0ria, i un substanci\u00f3s pr\u00f2leg de l’historiador ucra\u00efn\u00e8s Iaroslav Hrytsak on el lector trobar\u00e0 informaci\u00f3 imprescindible per contextualitzar els avatars experimentats per les comunitats jueves de Gal\u00edtsia, i en particular de Lw\u00f3w, la capital, des dels seus or\u00edgens medievals fins a l’extermini a mans dels nazis. El seu text ens deixa, de propina, un parell de reflexions essencials per copsar la dimensi\u00f3 m\u00e9s humana de la trag\u00e8dia. D’una banda, constata una experi\u00e8ncia confirmada en cada p\u00e0gina del llibre i \u00e9s que si \u00abla societat viu sota una amena\u00e7a, les possibilitats de superviv\u00e8ncia d’un individu depenen de la solidaritat que uneix els membres de la comunitat a qu\u00e8 pertany: com m\u00e9s important \u00e9s aquesta comunitat, m\u00e9s es multipliquen les seves possibilitats\u00bb (pp. 16-17). De l’altra, ens deixa una valuosa lli\u00e7\u00f3 de cara al futur: \u00abels herois separen, mentre que les v\u00edctimes acosten\u00bb (p. 19). Kafka escrigu\u00e9 que \u00abEl dolor \u00e9s l’element positiu d’aquest m\u00f3n, m\u00e9s aviat l’\u00fanic vincle entre aquest m\u00f3n i all\u00f2 positiu en si\u00bb, i certament, un cop esva\u00efda l’embriaguesa de les ideologies criminals, \u00e9s a trav\u00e9s de la rememoraci\u00f3 de les ferides mal cicatritzades de la hist\u00f2ria com les gents es poden reconciliar m\u00fatuament com a formes de nuda vita<\/i>, en tant que criatures capaces d’infligir(-se) i d’experimentar dolor.<\/p>\n

Es tracta, val a dir, de dues claus interpretatives extraordin\u00e0riament \u00fatils per entendre la narraci\u00f3 de l’autora i el seu posicionament posterior davant el conflicte palest\u00ed. En comentar el sentit personal que amb el transcurs dels anys ha sabut extraure de la seua traum\u00e0tica experi\u00e8ncia infantil, hi trobem una lli\u00e7\u00f3 de car\u00e0cter universal, susceptible d’abra\u00e7ar per elevaci\u00f3 les injust\u00edcies que es cometen a tot arreu, sense oblidar, en primer lloc, el sofriment del poble palest\u00ed a mans del mateix Estat d’Israel, envers la pol\u00edtica del qual Janina \u2014membre actiu de l’esquerra radical israeliana i militant en favor del respecte dels drets humans\u2014 no oculta el disgust en les seues compareixences p\u00fabliques. \u00c9s per aix\u00f2 que, en l’ep\u00edleg que tanca l’obra, podem llegir la consideraci\u00f3 seg\u00fcent: \u00abTal com \u00e9s costum en els ancians, amb la imaginaci\u00f3 torno a la ciutat de la meva infantesa, a la gent que m’era pr\u00f2xima, amb la sensaci\u00f3 que ells encara s\u00f3n vius, que quedaran com a part d’una hist\u00f2ria dolorosa que no s’oblidar\u00e0. I, alhora, el meu Lw\u00f3w no \u00e9s aquell de la meva joventut. Avui \u00e9s a tot arreu, afecta cada persona exiliada de la seva comarca familiar o de la seva ciutat, i cada persona que perd la seva fam\u00edlia en condicions brutals\u00bb (p. 104).<\/p>\n

Si b\u00e9 les consideracions anteriors poden ajudar-nos a entendre m\u00e9s cabalment la significaci\u00f3 de l’obra, emmarcant-la en el seu moment hist\u00f2ric, per a res contribueixen a aclarir-nos el petit miracle del relat d’aquesta una noia que, amb una maduresa sorprenent, va encertar a transmetre’ns, no ja la formaci\u00f3 d’una personalitat adolescent en un ambient de clandestinitat i persecuci\u00f3 \u2014tal com mostra el Diari<\/i> d’Anne Frank\u2014, sin\u00f3 la viv\u00e8ncia pura i dura de l’assassinat de la seua fam\u00edlia i l’internament en un camp de treballs for\u00e7ats, on l’\u00fanic dest\u00ed esperable era la mort. No entrar\u00e9 ac\u00ed en detalls sobre la perip\u00e8cia personal de l’autora, que no divergeix substancialment del testimoni d’altres supervivents de l’Holocaust; s\u00ed que m’interessa, en canvi, posar en relleu l’estrat\u00e8gia, tan efica\u00e7 com senzilla en aparen\u00e7a, adoptada per Janina enfront de la seua tasca de memorialista. El mateix Borwicz ja va parar compte en aquesta extraordin\u00e0ria qualitat que \u00abne fut pas obtenue par un art conscient quelconque. Le manuscrit ne comporte aucune trace de remaniements. D’ailleurs, c’est le primitivisme incontestable du journal qui lui assure sa coherence\u00bb. Ara b\u00e9, m\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes consideracions, al meu entendre, el tret m\u00e9s destacat del testimoni d’Amb els ulls d’una nena de dotze anys<\/i> caldria relacionar-lo amb una mena de narrativitat in statu nascendi<\/i> emparentada amb el que Roland Barthes (Le degr\u00e9 z\u00e9ro de l’\u00e9criture<\/i>, 1953), per contraposici\u00f3 a la llengua (col\u00b7lectiva) i l’estil (individual), designava amb la noci\u00f3 d’escriptura<\/i>, entesa com una funci\u00f3 consistent en \u00abla relaci\u00f3 entre la creaci\u00f3 i la societat, \u00e9s el llenguatge transformat pel seu dest\u00ed social, \u00e9s la forma copsada en la seva intenci\u00f3 humana i lligada, aix\u00ed, a les grans crisis de la Hist\u00f2ria\u00bb.<\/p>\n

Tal com havia postulat ja Karl Kraus, Barthes insisteix en l’escriptura com a acte de solidaritat hist\u00f2rica, presidit per un ethos<\/i> que, enfrontat a la suma barb\u00e0rie, no pot sin\u00f3 rebutjar decididament la tradici\u00f3 de les Belles Lletres \u2014perfectament integrades, al capdavall, en el mateix sistema que havia donat lloc a la producci\u00f3 industrial de la mort\u2014 per\u00f2 alhora no es refugia en el silenci i opta per una escriptura indicativa o amodal, recorreguda per una pulsi\u00f3 aparent de neutralitat o abs\u00e8ncia molt m\u00e9s efica\u00e7 que qualsevol patetisme heretat. No sabem del cert com va arribar Janina a aquesta mena d’escriptura, el paradigma de la qual Barthes identificava amb L’\u00e9tranger<\/i> de Camus, per\u00f2 podem conjecturar que en el seu cas respon a la conjunci\u00f3 afortunada d’un enorme talent literari intu\u00eftiu amb l’objectivitat que es despr\u00e8n de la mirada infantil quan es projecta sobre una societat els mecanismes de la qual li resulten encara en bona part estranys. Paradoxalment, el resultat final t\u00e9 ben poc d’infantil, si no \u00e9s que emprem l’adjectiu en el sentit que no coincideix amb les convencions del llenguatge literari \u00abadult\u00bb, respecte del qual no s’hi posiciona en una exterioritat salvatge, per dir-ho en termes foucaultians, sin\u00f3 en una anterioritat austera<\/i>, qualitat que s’av\u00e9 extraordin\u00e0riament amb la seua condici\u00f3 prototestimonial<\/i>, en gran mesura inaugural i \u00abpreliter\u00e0ria\u00bb, perqu\u00e8 \u00e9s anterior a l’aparici\u00f3 d’una literatura sobre l’Holocaust en sentit estricte. No debades la narraci\u00f3 de Janina \u00e9s com qui diu contempor\u00e0nia dels fets narrats, sempre amb un sentit del detall i una precisi\u00f3 caracter\u00edstics. Hi destaca, en aquest aspecte, l’abund\u00e0ncia aclaparadora dels noms propis i les relacions de parentiu, els quals, si b\u00e9 en ocasions poden arribar a entrebancar-ne la lectura, contribueixen en gran mesura a transmetre el fet que, enfront del linxament i la massacre institucionalitzats, les v\u00edctimes, degradades pr\u00e8viament a la condici\u00f3 de ramat sacrificable, nom\u00e9s podien apel\u00b7lar a la fr\u00e0gil xarxa d’unes relacions familiars i ve\u00efnals no sempre dignes de confian\u00e7a. En d’altres paraules: contra la burocr\u00e0cia dels botxins nom\u00e9s els restava l’esfera \u00edntima de les coneixences personals.<\/p>\n

A trav\u00e9s de les seues p\u00e0gines hi veiem desfilar, amb proliferaci\u00f3 de noms i cognoms, sense \u00e8mfasi ni patetisme, tot un repertori de situacions que despr\u00e9s apareixeran tamb\u00e9 en els testimonis d’altres supervivents. Resulta dif\u00edcil no establir analogies, posem per cas, entre el sentiment de despossessi\u00f3 de Janina i sa mare quan observen des de les finestres de l’hospital el saqueig de la casa on vivien i l’experi\u00e8ncia de radical exclusi\u00f3 del m\u00f3n de la vida que va experimentar Viktor Frankl en contemplar Viena des del vag\u00f3 del tren que el portava al camp de concentraci\u00f3. Aix\u00f2 per no parlar d’altres moments encara m\u00e9s dram\u00e0tics, com ara quan la mare de Janina ha de decidir en un instant entre c\u00f3rrer a salvar l’\u00e0via o romandre amb la seua filla i, oportunament, una companya, com si es tract\u00e9s d’una externalitzaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia, li recorda que \u00abLa teva filla \u00e9s m\u00e9s important que la teva mare\u00bb (p. 57). Hi trobem, sens dubte, una de les materialitzacions m\u00e9s brutals que pot adoptar un dilema vital, directament emparentat amb el passatge \u00e0lgid de Sophie’s Choice<\/i>, la gran novel\u00b7la de William Styron on la protagonista es veu for\u00e7ada a triar un dels seus fills, per evitar que els dos siguen assassinats. No hi manca tampoc la recerca desesperada d’intimitat, l’oscil\u00b7laci\u00f3 entre el p\u00e0nic i la indifer\u00e8ncia provocada per l’esgotament, la necessitat de creure en D\u00e9u i de compartir les conviccions religioses dels altres jueus presoners, en contrast amb el tarann\u00e0 esc\u00e8ptic de la narradora, aix\u00ed com la tortura procedent de l’esperan\u00e7a decebuda de recuperar la llibertat, descrita amb una intensitat que no desdiu pas del relat \u00abLa torture par l’esp\u00e9rance\u00bb de Villiers de l’Isle-Adam (Noveaux Contes cruels<\/i>, 1888).<\/p>\n

Tot plegat configura un discurs marcat per un avan\u00e7 subtil per\u00f2 constant de la personalitzaci\u00f3 de la veu narrativa, des de l’objectivitat infantil inicial, molt lligada a la supeditaci\u00f3 als adults \u2014sobretot a la mare\u2014, fins a l’\u00faltima part de la mem\u00f2ria en qu\u00e8 la protagonista, ja definitivament sola, ha de prendre pel seu compte decisions crucials en relaci\u00f3 amb el seu dest\u00ed. En aquest sentit, doncs, podem dir que la mem\u00f2ria de Janina constitueix tamb\u00e9 l’expressi\u00f3 textual de la transformaci\u00f3 accelerada, en virtut d’unes circumst\u00e0ncies dram\u00e0tiques, d’una nena prepuberal en un subjecte aut\u00f2nom, capa\u00e7 d’una intensa subjectivitat, que irromp en el discurs com m\u00e9s va m\u00e9s, en paral\u00b7lel a l’enfonsament del seu m\u00f3n valoratiu infantil. No \u00e9s pas per casualitat que l’esdeveniment al voltant del qual pivota la narraci\u00f3 sencera siga alhora tamb\u00e9 el m\u00e9s dram\u00e0tic i aparega ubicat al bell mig del relat: la separaci\u00f3 de la mare, contada amb un excepcional detallisme no exempt d’incomprensi\u00f3, en la mesura en qu\u00e8 aquesta, en sentir-se morir, no veu altre cam\u00ed per a la salvaci\u00f3 de la filla que apartar-la del seu costat.<\/p>\n

Molt encertadament, el volum es tanca amb un \u00abAnnex\u00bb on s’apleguen els tres poemes que Janina va escriure al camp de treball. A difer\u00e8ncia de l’esfor\u00e7 de precisi\u00f3 narrativa i descriptiva del text en prosa, ac\u00ed el que predomina en tot moment \u00e9s la lliure expressi\u00f3 d’una subjectivitat contr\u00e0ria a qualsevol explotaci\u00f3 narcisista del propi sofriment. D’altra banda, suposen una altra confirmaci\u00f3, si calia, dels excepcionals dots literaris d’aquella noia que pel seu compte i risc es va enfrontar, tal com Anna Akhm\u00e0tova havia fet uns anys abans al cicle R\u00e8quiem<\/i> (1935-1940) \u2014escrit arran de l’empresonament del seu fill durant les purgues estalinianes\u2014, per\u00f2 en circumst\u00e0ncies molt m\u00e9s adverses, al repte de donar compte del terror a trav\u00e9s del verb po\u00e8tic. \u00d2bviament l’edat de Janina no li permetia assolir els cims expressius de la gran escriptora russa, per\u00f2 els seus poemes es troben lluny, una vegada m\u00e9s, de suposar cap an\u00e8cdota infantil. En el primer, d’una aparent ingenu\u00eftat, recorre a un sinistre joc d’al\u00b7literacions on la mat\u00e8ria f\u00f2nica reprodueix el ritme del tren que portava els deportats cap al camp d’extermini de Belzec, que va comen\u00e7ar a funcionar el 17 de mar\u00e7 del 1942 molt a prop de Lw\u00f3w. El procediment, de clara proced\u00e8ncia simbolista, no pot deixar d’evocar exemples egregis com \u00abAnnabel Lee\u00bb o \u00abThe Raven\u00bb d’Edgar A. Poe. S’hi fa aix\u00ed mateix un \u00fas reeixit de la repetici\u00f3, un dels recursos magistralment utilitzats pel poeta Paul Celan, un dels grans escriptors de l’Holocaust. El segon poema, m\u00e9s descriptiu i escrit en versos m\u00e9s llargs, refereix la situaci\u00f3 dels jueus que esperaven la deportaci\u00f3 amuntegats com sardines de b\u00f3ta dins una petita cel\u00b7la. Curiosament, l’autora no se centra gens en els seus patiments personals, sin\u00f3 en la por a la separaci\u00f3 i la mort dels que l’envolten i en el seu dest\u00ed sense esperan\u00e7a. Per \u00faltim, el tercer poema aborda una de les ferides m\u00e9s profundes que van acompanyar durant molt de temps la jove Janina: el sentiment d’haver estat abandonada per la seua mare i l’experi\u00e8ncia de la solitud enmig de la m\u00e9s extrema adversitat. El poema gira al voltant d’una pregunta, que \u00e9s tamb\u00e9 un retret (\u00abAi!, \u00bfper qu\u00e8 em feres un tort\/ i sola em vas deixar?\/ \u00bfAmb tanta gent ignota\/ he de bregar sola?\u00bb) i prega pel retorn de la mare morta, que \u00e9s alhora l’anhel de la pr\u00f2pia mort. Un dels grans poetes del segle XX, per b\u00e9 que ideol\u00f2gicament indesitjable, com ara Gottfried Benn va expressar immillorablement aquest dol al poema \u00abMare\u00bb (\u00abEt porto com una ferida\/ sobre el meu front, que no es clou.\/ No fa mal sempre. I no s’escola\/ el cor, a trav\u00e9s d’ella, mort.\/ Sols, a estones, torno cec i sento\/ sang a la boca.\u00bb). Si aquest era el sentiment d’orfandat experimentat per un fill que va perdre molt jove la seua mare, cal que imaginem el drama d’una noia que durant anys s’hi va sentir abandonada, fins que amb la maduresa va encertar, finalment, a entendre els motius de la decisi\u00f3 materna.<\/p>\n

Ens trobem, en definitiva, al davant d’un testimoni singularment rellevant sobre una de les grans trag\u00e8dies de la nostra \u00e8poca, tant per les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es va forjar, arran mateix dels esdeveniments relatats, com per l’edat de l’autora i la seua peculiar escriptura. Al llibre se’ns informa que Janina va reelaborar anys despr\u00e9s les seues mem\u00f2ries de joventut en una novel\u00b7la, escrita en hebreu, la seua llengua d’adopci\u00f3, que fou premiada a Israel. Com a lector, nom\u00e9s puc expressar la meua esperan\u00e7a de poder llegir algun dia tamb\u00e9 en traducci\u00f3 catalana aquesta obra que, sens dubte, constituir\u00e0 un digne complement de l’extraordin\u00e0ria mem\u00f2ria que ara ha vist la llum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article publicat a la revista L’Espill,\u00a0n\u00fam. 43 (primavera 2013),\u00a0p. 174-180 Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys Janina Hescheles Traducci\u00f3 de Guillem Calaforra 113 pp., 2012, Barcelona, Riurau Encete la redacci\u00f3 d’aquestes p\u00e0gines, dedicades a glossar el llibre Amb els ulls d’una nena de dotze anys de Janina Hescheles, sota la impressi\u00f3 d’un parell … Continua la lectura de ‘Una mem\u00f2ria del dolor’, de Josep J. Conill<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,28],"tags":[127,74,132,135],"class_list":["post-1294","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-ressenyes","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-guillem-calaforra","tag-janina-hescheles","tag-josep-j-conill"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1294"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1325,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1294\/revisions\/1325"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}