{"id":133,"date":"2009-07-02T19:17:38","date_gmt":"2009-07-02T18:17:38","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=133"},"modified":"2025-04-23T12:38:38","modified_gmt":"2025-04-23T10:38:38","slug":"per-dos-cavalls-negres-de-jordi-llovet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=133","title":{"rendered":"‘Per dos cavalls negres’, article de Jordi Llovet"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al diari\u00a0El Pa\u00eds<\/em>, Quadern, edici\u00f3 de Catalunya, dijous 25 de juny de 2009. Descarrega l’article\u00a0en pdf<\/a>.)<\/p>\n

Al segle XVI, un home de llinatge, dedicat a la remunta, portava un dia un ramat de cavalls dels seus estables, situats a la riba del Havel, cap a una ciutat del ducat de Sax\u00f2nia, per vendre\u2019ls en una fira. En travessar l\u2019Elba va topar amb el castell del senyor Wenzel von Tronka \u2014noble, per tant\u2014, que s\u2019havia atorgat de manera il\u00b7leg\u00edtima el dret a cobrar un aranzel a tota persona que pass\u00e9s pels seus territoris amb la intenci\u00f3 de mercadejar. Aquest home va trobar el costum inesperat, arbitrari i tot \u2014en la hist\u00f2ria real va dir-se Hans Kohlhase, per\u00f2 en la novel\u00b7la de Henrich von Kleist de qu\u00e8 parlem avui es diu Michael Kohlhaas\u2014, i va tenir una discussi\u00f3 amb el majordom i altres servents de la casa noble. Com que Kohlhaas no duia prou diners a sobre, va prometre que, en tornar de la fira, pagaria l\u2019aranzel que li demanaven, per b\u00e9 que li semblava un desafur. Els del castell, malfiats, van reclamar que Kohlhaas deix\u00e9s, com a penyora, dos cavalls negres magn\u00edfics que duia entre la colla, i aix\u00ed va fer-ho el nostre heroi. Va tornar de la fira amb tota la voluntat de pagar el deute pendent, per\u00f2, en l\u2019endemig, els cavalls havien estat maltractats, utilitzats en les feines del camp i redu\u00efts a un estat lamentable. Kohlhaas va trobar all\u00f2 una injust\u00edcia molt gran, i va posar un plet al noble del castell. No hi va pl\u00e0nyer esfor\u00e7os ni diners. Va pignorar les seves propietats, va contractar advocats per fer-se c\u00e0rrec de les gestions davant les inst\u00e0ncies judicials, i fins i tot va demanar a la seva dona que s\u2019adrec\u00e9s al pr\u00edncep de Brandenburg, el seu pa\u00eds, amb el desig que es fes just\u00edcia. La dona va morir en un incident malaguanyat en aquell viatge, i a Kohlhaas la sang se li va encendre encara m\u00e9s. Va continuar pledejant nom\u00e9s amb aquesta obsessi\u00f3: que es fes just\u00edcia i que el senyor von Tronka li restitu\u00eds els dos cavalls en l\u2019estat que ell els havia deixat, per for\u00e7a, al seu estable. L\u2019argument continua embolicant-se, i les desgr\u00e0cies d\u2019aquest bon home entren en una vor\u00e0gine espantosa, enrevessada i del tot absurda. Com que les autoritats pr\u00f2piament dites no li fan cap cas i li aconsellen que s\u2019emporti els dos cavalls negres, en l\u2019estat que es trobin, i deixi c\u00f3rrer l\u2019afer, Kohlhaas, mogut per una \u00e0nsia que a l\u2019inici nom\u00e9s \u00e9s de just\u00edcia, per\u00f2 acaba sent de venjan\u00e7a, organitza un petit ex\u00e8rcit que arriba a fer-se for\u00e7a gros, per lluitar amb les armes contra els homes de von Tronka i despr\u00e9s contra les tropes de Sax\u00f2nia \u2014com \u00e9s sabut, llavors Alemanya era un territori de principats, ducats i altres formes administratives, sense posseir la unitat que t\u00e9 avui dia. Aquest \u00e9s el nus de la hist\u00f2ria d\u2019un dels llibres m\u00e9s importants de tota la narrativa rom\u00e0ntica alemanya del millor per\u00edode \u2014abans de la mort de Goethe, posem, o sia l\u2019any 1832; o abans de l\u2019aparici\u00f3 del ja modern\u00edssim Georg B\u00fcchner\u2014, ara tradu\u00eft de nou en catal\u00e0 per Jaume Ortol\u00e0, Michael Kohlhaas<\/em>, Riurau Editors, 2009<\/a>. Acaba d\u2019una manera que no direm, per no espatllar l\u2019inter\u00e8s dels lectors. La hist\u00f2ria \u00e9s ver\u00eddica, encara que Kleist la desfigur\u00e9s, tal com ho permet el g\u00e8nere de la novel\u00b7la; la font de l\u2019escriptor va ser, en especial, l\u2019informe de Sch\u00f6ttge-Kreisigs, de 1731, anomenat Esp\u00edgols diplom\u00e0tics i curiosos de la hist\u00f2ria de l\u2019Alta Sax\u00f2nia i les terres ve\u00efnes<\/em>. L\u2019important de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que Kleist, aprofitant una hist\u00f2ria d\u2019arbitrarietat jurisdiccional, va escriure una de les obres d\u2019art literari m\u00e9s perdurables i m\u00e9s \u201cmodernes\u201d de tota la producci\u00f3 rom\u00e0ntica, caient nom\u00e9s esbiaixadament \u2014la hist\u00f2ria de la gitana, uns fantasieigs del protagonista que fan pensar en l\u2019episodi de la cova de Montesinos, del Quijote<\/em>, i coses aix\u00ed\u2014 en l\u2019\u00e0mbit de la fantasmagoria tan estimada per Hoffmann, per exemple. Si hem escrit que aquesta hist\u00f2ria est\u00e0 narrada a la manera ja moderna, \u00e9s pel fet que l\u2019autor va representar en el seu llibre, com potser cap altre narrador no ho havia fet abans, el contrast entre la perplexitat i la impot\u00e8ncia d\u2019un sol home carregat de ra\u00f3, i la complexa maquin\u00e0ria de la just\u00edcia, del poder i de l\u2019Estat modern. Dickens faria una cosa semblant en molts episodis de novel\u00b7les seves situades a Londres; B\u00fcchner, ja citat, en donaria una altra mostra en el seu fabul\u00f3s Woyzeck<\/em>; i Kafka, molt especialment, s\u2019inspiraria en aquesta novel\u00b7leta de Kleist per ordir les interminables marrades i els laberints inextricables del m\u00f3n de l\u2019advocacia, ja en ple segle XX, tot explicant al capdavall la mateixa cosa, o gaireb\u00e9. Posem que Kohlhaas lluita contra formes de poder que s\u00f3n una deixia embastardida del poder feudal; Kafka, de la seva banda, ja presenta sense ambages l\u2019enorme impot\u00e8ncia dels homes del segle XX davant uns Estats que, en comptes de fer-se visibles per la viol\u00e8ncia, la policia i el menyspreu, han escampat el seu poder, d\u2019una manera no menys humiliant que al segle XVI, gr\u00e0cies a haver-se transformat, de fet, en poders \u201cinvisibles\u201d, d\u2019impossible localitzaci\u00f3: \u00bfon \u00e9s el castell de la novel\u00b7la hom\u00f2nima de Kafka? \u00bfcom s\u2019hi arriba? \u00bfqui mana, en aquell llogarret de la novel\u00b7la kafkiana? \u00bfon \u00e9s la Llei? Vet aqu\u00ed una lli\u00e7\u00f3 de com mites que s\u00f3n de tota la vida \u2014vegeu Ant\u00edgona<\/em>, de S\u00f2focles\u2014 s\u00f3n sotmesos, per la literatura, a metamorfosis tan interessants com dignes, avui, de preocupaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari\u00a0El Pa\u00eds, Quadern, edici\u00f3 de Catalunya, dijous 25 de juny de 2009. Descarrega l’article\u00a0en pdf.) Al segle XVI, un home de llinatge, dedicat a la remunta, portava un dia un ramat de cavalls dels seus estables, situats a la riba del Havel, cap a una ciutat del ducat de Sax\u00f2nia, per vendre\u2019ls … Continua la lectura de ‘Per dos cavalls negres’, article de Jordi Llovet<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6,28],"tags":[60,22,45,7],"class_list":["post-133","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","category-ressenyes","tag-el-pais","tag-heinrich-von-kleist","tag-jordi-llovet","tag-michael-kohlhaas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=133"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1478,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/133\/revisions\/1478"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}