{"id":1414,"date":"2019-01-02T15:46:42","date_gmt":"2019-01-02T14:46:42","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1414"},"modified":"2025-04-23T12:03:53","modified_gmt":"2025-04-23T10:03:53","slug":"monsieur-croche-acomiada-lany-debussy-en-catala-de-maria-toldra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=1414","title":{"rendered":"‘Monsieur Croche’ acomiada l\u2019any Debussy en catal\u00e0, de Maria Toldr\u00e0"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n

(Publicat en el blog de Maria Toldr\u00e0<\/a>, 31-12-2018)<\/p>\n\n\n\n

A punt de tancar-se l\u2019any en qu\u00e8 se celebren els 100 de la mort de Claude Debussy<\/strong> (1862-1918), es publica en versi\u00f3 catalana un petit cl\u00e0ssic de la historiografia musical moderna, Monsieur Croche, antidiletant<\/a><\/em>, un recull d\u2019articles de cr\u00edtica musical de Debussy aparegut per primera vegada, p\u00f2stumament, el 1921, posteriorment tradu\u00eft a diverses lleng\u00fces. Es tracta d\u2019una selecci\u00f3 de 25 articles publicats en revistes franceses entre 1901 i 1912, revisats pel mateix autor.<\/p>\n\n\n\n

La proced\u00e8ncia primera d\u2019aquests textos n\u2019explica les caracter\u00edstiques d\u2019estil. Escrits per enc\u00e0rrec, de vegades responent a urg\u00e8ncies econ\u00f2miques, neixen generalment com a comentaris puntuals sobre un esdeveniment musical (un concert, la visita d\u2019un m\u00fasic o un director c\u00e8lebre, etc.). S\u00f3n textos breus, d\u2019aparen\u00e7a lleugera, que vehiculen, per\u00f2, reflexions te\u00f2riques sobre aspectes lligats a l\u2019an\u00e0lisi, la interpretaci\u00f3 i la divulgaci\u00f3 del fet musical. Van plens de passatges sobre el concepte que Debussy tenia de la m\u00fasica, d\u2019opinions sobre compositors cl\u00e0ssics i contemporanis, de programes sobre educaci\u00f3 musical, etc., idees que no s\u2019exposen seguint un format acad\u00e8mic, sin\u00f3 com a observacions que atorguen una inesperada densitat al comentari m\u00e9s intranscendent. Per aconseguir-ho, l\u2019autor utilitza recursos literaris no pas nous, per\u00f2 que controla amb tra\u00e7a. El primer de tots, ben destacat des del t\u00edtol del recull, \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un alter ego<\/em> als dos primers articles\/cap\u00edtols, Monsieur Croche<\/strong> (literalment, el senyor Corxera), amb qui l\u2019autor mant\u00e9 uns di\u00e0legs inicials que, es diu, mantenint la fal\u00b7l\u00e0cia liter\u00e0ria, inspiraran la resta del volum (p. 47). Monsieur Croche \u00e9s un homenet geni\u00fct, descrit de manera pintoresca, que es defineix com a antidiletant i expressa sense embuts all\u00f2 que el cr\u00edtic Debussy no pot o no vol subscriure de manera tan directa (per exemple, un atac a la venerable figura de Saint-Sa\u00ebns<\/strong>, adormit sobre els llorers). L\u2019home no nom\u00e9s estima la m\u00fasica, sin\u00f3 que la viu<\/em>, i no perdona els qui en viuen<\/em>, encasellats en la seva pr\u00f2pia imatge i obligats a repetir-se cont\u00ednuament. A trav\u00e9s de la veu de Monsieur Croche, Debussy esbossa principis que guien la seva pr\u00f2pia activitat: la composici\u00f3 entesa com a \u201cdisciplina en la llibertat\u201d (36) versus la repetici\u00f3 dels models trillats o l\u2019\u201cest\u00e8tica par\u00e0sita\u201d (33), l\u2019experi\u00e8ncia musical vista com a percepci\u00f3 dels \u201cm\u00faltiples moviments que les feren n\u00e9ixer\u201d, les obres, i de la seva \u201cvida interior\u201d (ib.) versus la dissecci\u00f3 d\u2019una an\u00e0lisi purament t\u00e8cnica i formal, de la qual algunes institucions han fet el seu modus vivendi<\/em>, mostra de l\u2019antiacademicisme que travessa el llibre (aqu\u00ed, a tall d\u2019exemple, i aqu\u00ed entra un nou recurs literari, Debussy exposa la seva pr\u00f2pia an\u00e8cdota autobiogr\u00e0fica com a guanyador d\u2019un prestigi\u00f3s concurs acad\u00e8mic, el Prix de Rome). Monsieur Croche apunta, encara, una altra de les constants del llibre: la necessitat d\u2019escoltar la m\u00fasica \u201cinscrita en la natura\u201d (35) i sortir del clos de la tradici\u00f3 musical escolar. En la contemplaci\u00f3 de la natura \u00e9s quan m\u00e9s s\u2019estima la m\u00fasica, coincideixen a dir Debussy i el seu alter ego<\/em>. El compositor, amb ganes de provocar, no s\u2019est\u00e0 de posar com a antimodel d\u2019aquest discurs una obra de refer\u00e8ncia, la Simfonia<\/em> Pastoral<\/em> de Beethoven (84-85). (Poc o gens amic de referir-se a les seves pr\u00f2pies obres en aquests articles, per trobar un model en positiu de com aplicava la idea, segurament el millor \u00e9s escoltar La mer<\/em>, els tres \u201cesbossos simf\u00f2nics per a orquestra\u201d estrenats a Par\u00eds el 1905 per qui pocs anys abans havia decretat la \u201cinutilitat de la simfonia\u201d [50] despr\u00e9s de la Novena<\/em> del mateix Beethoven.)<\/p>\n\n\n\n

[Llegiu ac\u00ed l’article complet]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Publicat en el blog de Maria Toldr\u00e0, 31-12-2018) A punt de tancar-se l\u2019any en qu\u00e8 se celebren els 100 de la mort de Claude Debussy (1862-1918), es publica en versi\u00f3 catalana un petit cl\u00e0ssic de la historiografia musical moderna, Monsieur Croche, antidiletant, un recull d\u2019articles de cr\u00edtica musical de Debussy aparegut per primera vegada, p\u00f2stumament, el 1921, posteriorment … Continua la lectura de ‘Monsieur Croche’ acomiada l\u2019any Debussy en catal\u00e0, de Maria Toldr\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1414","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1414","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1414"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1414\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1472,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1414\/revisions\/1472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}