Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/a>, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.<\/p>\n\n\n\n De la literatura sobre l\u2019Holocaust, en catal\u00e0 podem llegir Primo Levi (Trilogia d\u2019Auschwitz<\/em>,\n Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes m\u00e9s \nimportants per la visi\u00f3 complexa que l\u2019autor va ser capa\u00e7 d\u2019atorgar a \nuns fets luctuosos que no poden explicar-se a trav\u00e9s d\u2019una argumentaci\u00f3 \nsimplista basada en l\u2019exist\u00e8ncia de pols oposats (com han mostrat molts \nllibres comercials i algunes pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood que se n\u2019han \nocupat). De textos escrits directament en catal\u00e0, destaca K. L. Reich<\/em>\n (Club Editor, 2011), una ficci\u00f3 coral del tamb\u00e9 supervivent Joaquim \nAmat-Piniella, que ens conta el que havia viscut, escrita en una prosa \ndistanciada que \u00e9s capa\u00e7 de produir matisos commovedors; i Els catalans als camps nazis<\/em>\n (Edicions 62, 2001), el reportatge de Montserrat Roig, que constitueix \nun document pioner per a con\u00e8ixer l\u2019odissea de tants compatriotes que es\n van veure atrapats en l\u2019horror de la Segona Guerra Mundial. Tots els \nexemples citats, aix\u00ed com el d\u2019altres referents com Tadeusz Borowski, \nJean Am\u00e9ry, Elie Wiesel o Jorge Sempr\u00fan, s\u00f3n l\u2019obra d\u2019adults que hi van \nsobreviure i tracten d\u2019ordenar la seua malmesa mem\u00f2ria. El que no \u00e9s tan\n com\u00fa \u00e9s un text d\u2019un xiquet escrit a mesura que la barb\u00e0rie s\u2019anava \nsucceint. L\u2019editorial valenciana Riurau ha publicat Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em>\n (2016), traducci\u00f3 al catal\u00e0 del dietari que va escriure Janina \nHescheles (1931) sobre la seua experi\u00e8ncia en la ciutat de L\u2019viv, a la \nGal\u00edtzia oriental (ara Ucra\u00efna), ocupada pels nazis i convertida \nposteriorment en el camp de concentraci\u00f3 Janowski.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys <\/em>\u00e9s un text molt poc conegut. Escrit en polon\u00e8s, es va publicar de manera parcial el 1946, i despr\u00e9s el 1958 es va traduir a l\u2019alemany i el 2011 al rus i l\u2019ucra\u00efn\u00e8s. L\u2019edici\u00f3 catalana de 2016 \u00e9s ja la tercera reimpressi\u00f3 que es fa en la nostra llengua i presenta, en prim\u00edcia mundial, el manuscrit original complet, de l\u2019any 1944. L\u2019impulsor del projecte ha estat Guillem Calaforra, qui, a banda de traductor d\u2019obres cabdals com Pensaments despentinats<\/em>, de Stanis\u0142aw Jerzy Lec (Brosquil, 2002), o La ment captiva<\/em>, de Czes\u0142aw Mi\u0142osz (Publicacions Universitat de Val\u00e8ncia, 2005), \u00e9s ell mateix un escriptor molt original, com ho demostren els interessant\u00edssims Dial\u00e8ctica de la ironia <\/em>(Publicacions Universitat de Val\u00e8ncia, 2008) i So i silenci (Assaigs sobre m\u00fasica)<\/em> (Riurau, 2012). En la nota de traductor que ha escrit per al llibre, ens explica com va arribar al text de Janina Hescheles: \u00abL\u2019any 2011, mentre preparava materials per a unes intervencions en l\u2019Any Milosz a Crac\u00f2via i Bucarest, vaig trobar dos textos en qu\u00e8 aquell gran poeta esmentava un autor que jo desconeixia, Michal Borwicz. Cap de la resist\u00e8ncia antinazi a L\u2019viv i a Crac\u00f2via, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, Borwicz va defensar a la Sorbona una tesi doctoral sociol\u00f2gica que public\u00e0 anys despr\u00e9s Gallimard amb el t\u00edtol \u00c9crits des condamn\u00e9s a mort sous l\u2019occupation nazie (1939-1945)<\/em> (1954)\u00bb. En aquest llibre de Borwicz, Calaforra va trobar la refer\u00e8ncia del de Janina Hescheles, que va localitzar en una llibreria de vell dels Estats Units. El va demanar, el va llegir i, encara impactat per la lectura, va poder contactar amb la protagonista, que actualment viu a Haifa (Israel), la qual va donar el perm\u00eds per a la traducci\u00f3 i s\u2019hi va involucrar de manera directa.<\/p>\n\n\n\n L\u2019experi\u00e8ncia del dolor. <\/strong>Abans de la Segona Guerra \nMundial, L\u2019viv era una t\u00edpica ciutat centreeuropea molt marcada per la \npetjada de l\u2019imperi austrohongar\u00e8s, les caracter\u00edstiques del qual havien\n perm\u00e8s que als nuclis urbans es formara una barreja molt cosmopolita de\n lleng\u00fces i de cultures. Dins d\u2019aquest ambient hi destacava el grup dels\n jueus, la majoria dels quals ja vivien de manera assimilada. Quant a \naix\u00f2, cal recordar que a finals del segle XVIII, despr\u00e9s de segles de \nviure marginats en guetos, es va iniciar la integraci\u00f3 dels jueus en les\n respectives societats occidentals sota els ideals de la modernitat. \nAquesta assimilaci\u00f3, que tamb\u00e9 va servir a molts per a apostatar, va \npermetre que aparegueren escriptors, artistes, investigadors o metges \nd\u2019aquesta \u00e8tnia en les diferents nacionalitats europees. No obstant \naix\u00f2, com ens ensenya Stefan Zweig en El m\u00f3n d\u2019ahir. Mem\u00f2ries d\u2019un europeu<\/em>\n (Quaderns Crema, 2001), arreu d\u2019Europa es produ\u00efen de manera peri\u00f2dica \nviolents episodis antisemites que recordaven que feia poques generacions\n passades havien viscut marginats. En el cas concret de L\u2019viv, tot va \ncomen\u00e7ar a esfondrar-se amb la coneguda com a Operaci\u00f3 Barba-roja \n(1941), que va servir als alemanys per a ocupar-la, mentre els \nnacionalistes ucra\u00efnesos els rebien amb aplaudiments. Posteriorment, els\n nazis van crear un camp de treball per a jueus als afores de la ciutat,\n al carrer Janowski. En molt pocs dies, Janina Hescheles, que tenia \ndotze anys, va perdre els seus pares. Ella mateixa escriu en el seu \ndietari una de les \u00faltimes frases que li va dir el seu pare: \u00abJania, ja \ntens 10 anys i has d\u2019actuar pel teu compte. No miris els coneguts, \nsigues sempre valenta\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Hescheles descriu com es van succeir les \u00abaccions\u00bb, que eren les concentracions for\u00e7ades de jueus en un mateix lloc abans de la deportaci\u00f3 cap a la mort a les cambres de gas. Tamb\u00e9 es refereix a les \u00abreduccions\u00bb de nombre de treballadors for\u00e7ats en el camp de concentraci\u00f3, per als quals aix\u00f2 significava la deportaci\u00f3 a algun dels camps d\u2019extermini. Aquesta organitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica, de la qual destaca, per contraposici\u00f3, la creaci\u00f3 d\u2019una \u00abzona \u00e0ria\u00bb, explica la particularitat del nazisme respecte a altres massacres o conquestes. L\u2019ideari nazi tenia com a prop\u00f2sit matar tota capacitat d\u2019empatia envers l\u2019altre i aix\u00ed disposar de les persones com si foren coses. Des d\u2019aquest punt de vista, l\u2019enorme valor d\u2019Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em> rau en com destaca un fet que, malgrat par\u00e8ixer-nos obvi, t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal: cada v\u00edctima tenia un nom i una hist\u00f2ria. Hescheles nom\u00e9s aspira a descriure el periple de la seua fam\u00edlia, i \u00e9s aix\u00f2 el que converteix el seu dietari en una obra universal. Hi som testimonis d\u2019episodis realment terribles, com quan ella i sa mare s\u00f3n empaitades per membres de les forces d\u2019ordre p\u00fablic o per mil\u00edcies de polonesos i d\u2019ucra\u00efnesos, que van ajudar els nazis en el seu prop\u00f2sit. D\u2019altres s\u00f3n molt dram\u00e0tics, com quan, enmig d\u2019una \u00abacci\u00f3\u00bb, sa mare mira d\u2019ajudar la seua pr\u00f2pia mare i una companya li etziba: \u00abLa teva filla \u00e9s m\u00e9s important que la teva mare\u00bb. En aquest ordre de coses, Hescheles tamb\u00e9 mostra casos extrems de gent que volia sobreviure com fora, com quan s\u2019amaga en la \u00abzona \u00e0ria\u00bb i \u00e9s v\u00edctima d\u2019un xantatge per part d\u2019una dona que li demana diners a canvi de no delatar la seua vertadera identitat.<\/p>\n\n\n\n Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys. <\/strong>La realitat dels camps de concentraci\u00f3 nazis va ser tan inconcebible que va fer trontollar la confian\u00e7a en el llenguatge. Un tret que uneix molts supervivents \u00e9s que, una vegada alliberats, no podien emprar la llengua quotidiana amb naturalitat, ni molt menys per explicar el que havien viscut. A aix\u00f2 cal afegir l\u2019\u00fas dubt\u00f3s, per sentimental i reduccionista, que despr\u00e9s es va fer del dolor en algunes pel\u00b7l\u00edcules i novel\u00b7les. Curiosament, Janina Hescheles aconsegueix defugir els t\u00f2pics i els clix\u00e9s en un text que, no ho oblidem, \u00e9s infantil, per\u00f2 amb uns resultats gens puerils. Com Guillem Calaforra destaca, Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys<\/em> \u00e9s important per la precisi\u00f3 fotogr\u00e0fica que caracteritza els records dels infants, i aix\u00f2 ja li atorga una posici\u00f3 allunyada dels convencionalismes dels adults. Tanmateix, sobta que aquesta xiqueta fora capa\u00e7 de descriure tan b\u00e9, pr\u00e0cticament en directe, el que va veure. Al mateix temps, a mesura que el m\u00f3n que coneixia es convertia en un forat negre, va tenir una capacitat extraordin\u00e0ria per a argumentar i reaccions molt madures, pr\u00f2pies de persones adultes. Per exemple, quan descriu el sotrac que li va causar ser per primera vegada testimoni d\u2019una execuci\u00f3, sobre la qual cosa reconeix que \u00abaquella execuci\u00f3 nom\u00e9s va treure el vel d\u2019una consci\u00e8ncia que no podia llavors espantar ni amb rialles ni amb bromes, i a la qual no em podia resignar\u00bb. L\u2019\u00fanica explicaci\u00f3 d\u2019aquests trets, segons Calaforra, \u00e9s que Hescheles, aquella xiqueta, era una personalitat d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia molt per sobre de la mitjana, que tamb\u00e9 posse\u00efa una sensibilitat fin\u00edssima, les quals es van veure obligades a madurar per les terribles circumst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n Certament,\n Hescheles va haver de descriure l\u2019horror i l\u2019odi m\u00e9s extrems en un \nllibre que \u00e9s molt adult pel contingut, per\u00f2 que alhora no deixa de \ncontenir trets d\u2019escriptura infantils, com la puntuaci\u00f3 incorrecta, les \nrepeticions de sintagmes o l\u2019\u00fas impropi de connectors. En la seua \ntraducci\u00f3, Guillem Calaforra els ha intentat reproduir, tamb\u00e9 la \ncoloraci\u00f3 regional del seu polon\u00e8s. Com ell mateix explica, ha fet una \nproposta de llengua catalana transversal, formada per un l\u00e8xic \u00abque en \nalguns moments pot semblar geogr\u00e0ficament marcat, per\u00f2 que en realitat \n\u00e9s deliberadament integrador (intercanviabilitat de noi<\/em>, xiquet <\/em>i al\u00b7lot<\/em>, eixir <\/em>i sortir<\/em>, pass\u00e0 <\/em>i va passar<\/em>, par\u00e8ixer <\/em>i semblar<\/em>, cre\u00eflla <\/em>i patata<\/em>,\n etc.). En aquest text t\u00e9 la funci\u00f3 de servir l\u2019original i, alhora, una \nconcepci\u00f3 no regionalista de la llengua d\u2019arribada. El mateix haur\u00edem de\n dir respecte de certes combinacions pronominals, perfectament regulars i\n desprove\u00efdes d\u2019ambival\u00e8ncies, t\u00edpicament meridionals: li\u2019n<\/em>, li\u2019l<\/em>, li la<\/em>.\n Per contra, la resta de la morfologia \u00e9s en general est\u00e0ndard o \noriental, per claredat, per\u00f2 tamb\u00e9 per raons extraling\u00fc\u00edstiques que el \nlector podr\u00e0 deduir f\u00e0cilment\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Cloenda. <\/strong>Janina Hescheles no nom\u00e9s va ser una \nxiqueta excepcional per haver escrit el seu dietari i aix\u00ed haver \nconservat la identitat malgrat tot, sin\u00f3 que tamb\u00e9 componia i recitava \npoemes en els escassos moments lliures que tenia. I \u00e9s justament aquesta\n estima heroica per la vida la que va cridar l\u2019atenci\u00f3 de Michal \nBorwicz, que la va incloure entre els presoners rescatats per la \nresist\u00e8ncia. Com a dada definitiva del que va suposar aquest fet \nhist\u00f2ric: nom\u00e9s van sobreviure 260 jueus a l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya de L\u2019viv,\n durant la qual van ser exterminats 150.000 membres d\u2019aquella \u00e8tnia.<\/p>\n\n\n\n La versi\u00f3 catalana del dietari de Janina Hescheles inclou els poemes \nque va escriure al camp de concentraci\u00f3, tamb\u00e9 publicats per primera \nvegada. Si el text del dietari \u00e9s dolorosament objectiu, els versos s\u00f3n \nun exemple impressionant de la pres\u00e8ncia del dolor en la subjectivitat, \ncom mostren aquestes l\u00ednies dedicades a la seua mare: \u00abPateixo, em \ncosta,\/ per\u00f2 ets ben lluny, i qu\u00e8 hi farem.\/ La sorra et cobreix ja els \nulls\/ el cor que estimo no bat\u00bb. Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys <\/em>tamb\u00e9\n es presenta amb una \u00abIntroducci\u00f3 a l\u2019edici\u00f3 catalana\u00bb escrita per la \nmateixa Hescheles; un pr\u00f2leg molt il\u00b7lustrador de l\u2019historiador ucra\u00efn\u00e8s\n Yaroslav Hrytsak; la citada nota del traductor; i una presentaci\u00f3 de \nMaria Hochberg-Marianska, que s\u2019ha utilitzat de la primera versi\u00f3. \nActualment, Janina Hescheles \u00e9s doctora en qu\u00edmica jubilada, i va \ntreballar al Technion (Institut de Tecnologia d\u2019Israel) i a l\u2019Institut \nWeizmann. A banda del seu dietari, tamb\u00e9 va publicar el 1967 la novel\u00b7la\n Ells encara s\u00f3n vius<\/em>, en la qual rememora els fets terribles que va viure de xiqueta; i La Rosa Blanca: Estudiants i intel\u00b7lectuals abans i despr\u00e9s de l\u2019arribada al poder de Hitler<\/em>,\n una recerca que va fer sobre la gent que a Alemanya va tenir la \nvalentia de plantar cara al sistema nazi, en concret sobre el grup \nd\u2019estudiants coneguts com la Rosa Blanca, que, juntament amb un \nprofessor, van actuar els anys 1942-1943 a Munic i Hamburg; els de Munic\n van ser condemnats a mort i la majoria dels d\u2019Hamburg van sobreviure. \nCom ella mateixa ha reconegut: aquestes persones \u00abvan refor\u00e7ar la meva \nfe en la dignitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Article publicat en Quadern de les idees, n\u00fam. 228. Amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012. De la literatura sobre l\u2019Holocaust, en catal\u00e0 podem llegir Primo Levi (Trilogia d\u2019Auschwitz, Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes m\u00e9s importants per la visi\u00f3 complexa que l\u2019autor va ser capa\u00e7 … Continua la lectura de “Janina Hescheles: amb els ulls d\u2019una nena de dotze anys”, F\u00e8lix Edo Tena<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[127,140,132],"class_list":["post-1426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria","tag-amb-els-ulls-duna-nena-de-dotze-anys","tag-felix-edo-tena","tag-janina-hescheles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1426"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1443,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1426\/revisions\/1443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.quaderndelesidees.press\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/janina-2008-310x400.jpeg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n