{"id":511,"date":"2010-02-04T23:23:29","date_gmt":"2010-02-04T22:23:29","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=511"},"modified":"2010-02-04T23:27:20","modified_gmt":"2010-02-04T22:27:20","slug":"el-que-es-menjava-a-casa-a-de-vinis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=511","title":{"rendered":"‘El que es menjava a casa’ a De Vinis"},"content":{"rendered":"

(Del blog De Vinis<\/a> de Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s, 4 de febrer del 2010)<\/p>\n

Ell diu que \u00e9s un aficionat i jo no li negar\u00e9 la condici\u00f3 perqu\u00e8 el DIEC li fa costat: “1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que cultiva alguna activitat sense tenir-la per ofici.” Per\u00f2 en Carles Gin\u00e8s \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2: de la passi\u00f3 n’ha fet afici\u00f3, de l’afici\u00f3 n’ha fet virtut i de la virtut, art. Mireu<\/a>, si no us creieu el que dic. Intueixo, a m\u00e9s, que la jubilaci\u00f3 li ha arribat en un moment dol\u00e7 i si alg\u00fa podia pensar que la pota que quedava una mica coixa era la de l’escriptura, ara ens sorpr\u00e8n amb un monument (\u00e9s a dir, all\u00f2 que est\u00e0 cridat a perdurar) de la literatura gastron\u00f2mica.<\/p>\n

\"El<\/a><\/p>\n

El que es menjava a casa<\/a> (amb pr\u00f2leg de Joan Roca) \u00e9s un delici\u00f3s recull de la mem\u00f2ria gustativa i olfactiva dels Gin\u00e8s de Girona, fet a base de les receptes de bes\u00e0vies, \u00e0vies i mares passades pel sed\u00e0s d’un nen que va cr\u00e9ixer entre mercats i cuines. Aquesta manera d’entendre el m\u00f3n a trav\u00e9s de la relaci\u00f3 amb el que ens acull, estaci\u00f3 rere estaci\u00f3, a la cuina i al rebost, est\u00e0 desapareixent: les cireres arriben al gener i les maduixes fa dies que corren pel mercat… Gin\u00e8s ha fet un exercici visceral, literalment, i d’ell n’ha sortit un llibre que jo he llegit gaireb\u00e9 com llegeixo Josep Pla (no s\u00e9 si li agradar\u00e0 la comparaci\u00f3, per\u00f2 El que hem menjat<\/em> m’ha vingut sovint al cap…): amb plaer, amb complicitat, amb un mig somriure als llavis i, sobretot, amb moltes ganes d’anar a comprar i posar-me a cuinar!<\/p>\n

Arr\u00f2s de bacall\u00e0 esqueixat, arr\u00f2s de miracles (amb una llauna de tonyina!), col i patata amb xulla (cansalada viada), patates viudes, pota i tripa a la vinagreta, truita de carxofes, bacall\u00e0 amb ous durs, carxofes i p\u00e8sols, calamars farcits, conill amb caragols, fricand\u00f3, pollastre amb farcellets de col, compota de pomes, crema, torradetes de Santa Teresa… Hi ha estones que he arribat a pensar si no m’havia equivocat de fam\u00edlia i en Gin\u00e8s i jo hav\u00edem compartit alguna cosa que H.G.Wells hauria d’haver esbrinat. El seu llibre depassa l’entorn giron\u00ed i s’endinsa en les arrels d’un pa\u00eds i d’un territori (som el que hem menjat i mengem) on tots hi acabem reconeixent \u00e0vies i mares, les seves cuines i els nostres mercats. Vet aqu\u00ed un m\u00e8rit afegit del llibre: a m\u00e9s de la veta g\u00e0strica, en Carles Gin\u00e8s ens ha tocat la veta sentimental i jo, que vinc de l’Anoia i la plana de Vic (per part d’\u00e0vies i mare cuineres), tamb\u00e9 m’hi sento representat!<\/p>\n

Que duri molts anys el llibre, que el facin servir les generacions que ens han de convertir en ombres i, per sobre de tot, que el llantiem for\u00e7a a la cuina: ser\u00e0 senyal que l’objectiu de l’aficionat Gin\u00e8s s’ha acomplert.<\/p>\n

La il\u00b7lustraci\u00f3 de la portada (la mateixa que ofereixo aqu\u00ed) \u00e9s de Pere Ginard<\/a>. El llibre, com a objecte, \u00e9s una altra meravella: la compaginaci\u00f3, el tipus de lletra, el paper, l’olor que fa, les il\u00b7lustracions, tot el que han preparat els de Riurau Editors<\/a>, el converteix, tamb\u00e9, en un objecte preuat per ell mateix. Si hagu\u00e9s estat una magdalena, ja no en quedarien ni les molles…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Del blog De Vinis de Joan G\u00f3mez Pallar\u00e8s, 4 de febrer del 2010) Ell diu que \u00e9s un aficionat i jo no li negar\u00e9 la condici\u00f3 perqu\u00e8 el DIEC li fa costat: “1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que cultiva alguna activitat sense tenir-la per ofici.” Per\u00f2 en Carles Gin\u00e8s \u00e9s molt m\u00e9s … Continua la lectura de ‘El que es menjava a casa’ a De Vinis<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[37,75,36,76,51],"class_list":["post-511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-carles-gines","tag-de-vinis","tag-el-que-es-menjava-a-casa","tag-joan-gomez","tag-pere-ginard"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=511"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":528,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/511\/revisions\/528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}