{"id":533,"date":"2010-02-07T12:24:22","date_gmt":"2010-02-07T11:24:22","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=533"},"modified":"2010-02-07T12:24:22","modified_gmt":"2010-02-07T11:24:22","slug":"un-llibre-una-cuina-una-familia-denric-mirambell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=533","title":{"rendered":"‘Un llibre, una cuina, una fam\u00edlia’, d’Enric Mirambell"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al Diari de Girona<\/a> el 7 de febrer del 2010)<\/p>\n

Tinc sobre la taula un llibre ben curi\u00f3s i interessant que s’ha publicat recentment. \u00c9s un llibre de cuina que es titula El que es menjava a casa<\/a>. El seu autor \u00e9s Carles Gin\u00e8s i Gibert. Enriqueix i avala l’edici\u00f3 un pr\u00f2leg de Joan Roca. De llibres de cuina n’hi ha molts. No s\u00e9 si es llegeixen, ni si se segueixen les seves receptes. Precisament avui que es fan tants \u00e0pats fora de casa, en restaurants de m\u00e9s o menys estrelles o en establiments de menjar r\u00e0pid. Avui que tan poques fam\u00edlies es reuneixen els dies feiners entorn de la taula dom\u00e8stica a l’hora de dinar, avui que tantes cuines magn\u00edficament muntades i amb tot de comoditats, serveixen m\u00ednimament, precisament avui es prodiguen els manuals del bon cuinar.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest que ara comentem \u00e9s un llibre totalment diferent als molts altres d’aquesta mat\u00e8ria. El seu autor no \u00e9s un professional dels fogons, sin\u00f3 un home que ha regentat una important ind\u00fastria; per\u00f2 que ha gaudit d’un extraordinari ambient familiar. Que s’ha assegut en uns cordials \u00e0pats entorn d’una taula en la qual els seus pares es veien envoltats d’una nombrosa i fidel fillada. Que a m\u00e9s pot recordar com de jovenet acompanyava la seva \u00e0via al mercat diari, en una \u00e8poca en qu\u00e8 encara les cases tenien el rebost i no la moderna nevera, en qu\u00e8 la carn i especialment el peix, com tamb\u00e9 les verdures, s’havien de comprar al dia. Un mercat en qu\u00e8 compradores i venedores mantenien un esgotador col\u00b7loqui per afinar el preu definitiu d’un producte. Un mercat en el qual si s’hi anava a primera hora es pagava m\u00e9s per la compra que si aquesta es feia quan ja les pageses estaven cansades d’aguantar el sol i la serena, i temien haver de tornar a casa amb la mercaderia que no havien pogut vendre. Tamb\u00e9 en Carles era conscient de les hores que es necessitaven per fer uns bons guisats. Escollint els productes de millor qualitat, amb un preu assequible per no desequilibrar l’economia dom\u00e8stica. La imaginaci\u00f3 aplicada a aconseguir uns plats al mateix temps exquisits, i sanitosos i en el qual fos possible, amb una certa varietat i no caure en la rutina de l’escudella di\u00e0ria. Encara que s\u00ed recorda com alguns dies de la setmana tenien el seu ritual, com era l’arr\u00f2s dels dijous i els macarrons dels diumenges.<\/p>\n

Pot semblar estrany que un llibre de cuina casolana i vulgar vingui honorat pel pr\u00f2leg d’un dels millors cuiners no nom\u00e9s de la nostra ciutat, sin\u00f3 tamb\u00e9 del nostre pa\u00eds, i amb una fama que traspassa fronteres. I \u00e9s que entre en Joan Roca i en Carles Gin\u00e8s hi ha moltes afinitats. A m\u00e9s de l’amistat personal, tamb\u00e9 hi ha, encara que pugui ser sorprenent, afinitat entre els or\u00edgens de la cuina del Celler de Can Roca, i la cuina dom\u00e8stica de can Gin\u00e8s.<\/p>\n

La primera vegada que vaig sentir parlar de can Roca va ser, ja fa molts anys, quan la meva muller em va explicar que amb les amigues que di\u00e0riament es trobaven a ca la Teresa Barrot, del carrer de la Rutlla, fent punt de mitja mentre conversaven animadament, el dia de Santa Ll\u00facia havien anat a berenar en un hostal de la carretera de Taial\u00e0, on servien unes galtes de porc que els \u00e0ngels hi cantaven. En Carles Gin\u00e8s ens parla d’una cuina viscuda en fam\u00edlia. I el Celler de Can Roca \u00e9s un restaurant distingit amb estrelles Michelin, per\u00f2 que s’ha originat i es mant\u00e9 en un ambient familiar.<\/p>\n

Nom\u00e9s llegint la dedicat\u00f2ria, el pr\u00f2leg i la introducci\u00f3 d’aquest llibre ja ens podr\u00edem donar per satisfets. Per si sols ja justifiquen la publicaci\u00f3. Per\u00f2 despr\u00e9s segueix el cos del llibre. Les receptes amb els respectius comentaris que constitueixen un ric repertori en el qual comparteixen espai l’art del bon cuinar, els costums familiars i ciutadans i uns saborosos comentaris que ens recorden unes viv\u00e8ncies d’un temps tan diferent al que ara estem vivint.<\/p>\n

Per als que tenim edat per recordar aquells exquisits plats familiars, ens evoquen unes formes de vida que han evolucionat o que s’han perdut, i unes virtuts que feien possible una conviv\u00e8ncia que en bona part s’ha anat diluint. Els m\u00e9s joves hi aprendran un m\u00f3n per ells totalment nou, i uns costums que els sorprendran. El ritme de treball, de mobilitat i de distraccions ha fet perdre aquelles formes d’anar a la compra, de calcular el preu dels productes, d’encendre el foc de la cuina, de disposar la taula, de reunir la fam\u00edlia. D’amenitzar els \u00e0pats diaris amb una conversa distesa i atenta. Una de les \u00e0vies d’en Carles, nom\u00e9s havia de baixar l’escala de casa i travessar el pont i ja era a la pla\u00e7a de mercat. L’altra nom\u00e9s recorrent uns metres de carrer ja hi arribava. Ara hi ha molta gent que per anar al mercat han d’utilitzar el cotxe. Qui m\u00e9s qui menys tothom t\u00e9 pressa i fa la compra r\u00e0pidament i paga el que li demanen, sense regatejar. Aquelles \u00e0vies havien d’encendre els fogons amb carbonet, i ventar el foc per avivar-lo. Ara ja ni sabem que \u00e9s el carbonet, ni el ventall d’espart que no mancava a cap cuina, ni la carbonera dom\u00e8stica. Els fogons de gas, o la vitrocer\u00e0mica proporcionen un cuinar m\u00e9s r\u00e0pid, m\u00e9s c\u00f2mode, m\u00e9s net. Actualment s\u00f3n ben pocs els que a l’hora del dinar diari es veuen acompanyats per set fills que potser feien massa tabola; que algun es queixava per haver de menjar el que no li agradava prou, per\u00f2 que tots exposaven les seves inquietuds, els seus plans de futur, els seus jocs, les seves il\u00b7lusions.<\/p>\n

De les receptes que es presenten en aquest llibre potser algunes encara es troben vigents en algunes cuines familiars. Per\u00f2 n’hi ha moltes que pels que no les han conegut, poden semblar una cosa estranya. En general la cuina moderna s’ha simplificat. Ja cap mestressa de casa es passa tot el mat\u00ed davant dels fogons. Aquells platillos que requerien hores i hores de xup xup. Aquelles escudelles que requerien de tot un mat\u00ed d’ebullici\u00f3. Aquell brou amb unes llunes que acreditaven la seva consist\u00e8ncia. Aquella carn d’olla que era per llepar-se els dits. Un dels productes del quals es feia un gran consum eren les menuderies. El seu preu era molt assequible i el gust, exquisit. El cervell de xai, que es comprava acabat d’extreure del cap. La melsa, la perdiu, la pota i tripa. Un plat molt t\u00edpic i molt gust\u00f3s era el que vulgarment s’anomenava “sang i fetge i ceba de porc”, fent cas om\u00eds de les normes gramaticals. El pit de xai i vena de coll amb samfaina. Els berenars a base de pa amb mantega, i xocolata, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre. Les sopes podien oferir moltes variants des de la senzilla i tan saludable sopa de menta fins a la m\u00e9s selecta de rap i gambes. Era inesgotable la varietat de truites que sortien de l’habilitat de la mare d’en Carles.<\/p>\n

La cuina moderna t\u00e9 molts condicionaments. Uns d’aquells plats tradicionals s\u00f3n massa laboriosos, exigeixen aplicaci\u00f3 d’un temps del qual no es disposa, altres poden resultar indigestos, poden fer pujar la pressi\u00f3 arterial o alterar el nivell de colesterol. Tanmateix algunes de les receptes que s’ofereixen en aquest llibre encara poden ser i s\u00f3n v\u00e0lides. Per\u00f2 la seva lectura no defraudar\u00e0 ning\u00fa, ja que en conjunt constitueix una lli\u00e7\u00f3 d’hist\u00f2ria viscuda, de costums ancestrals, i de conviv\u00e8ncia familiar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al Diari de Girona el 7 de febrer del 2010) Tinc sobre la taula un llibre ben curi\u00f3s i interessant que s’ha publicat recentment. \u00c9s un llibre de cuina que es titula El que es menjava a casa. El seu autor \u00e9s Carles Gin\u00e8s i Gibert. Enriqueix i avala l’edici\u00f3 un pr\u00f2leg de … Continua la lectura de ‘Un llibre, una cuina, una fam\u00edlia’, d’Enric Mirambell<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6,28],"tags":[37,79,36,78,38],"class_list":["post-533","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","category-ressenyes","tag-carles-gines","tag-diari-de-girona","tag-el-que-es-menjava-a-casa","tag-enric-mirambell","tag-joan-roca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/533","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=533"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/533\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":539,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/533\/revisions\/539"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=533"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=533"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=533"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}