{"id":540,"date":"2010-02-08T20:16:25","date_gmt":"2010-02-08T19:16:25","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=540"},"modified":"2010-02-25T19:55:08","modified_gmt":"2010-02-25T18:55:08","slug":"reivindicacio-del-pamflet-per-ricard-chulia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=540","title":{"rendered":"‘Reivindicaci\u00f3 del pamflet’, per Ricard Chuli\u00e0"},"content":{"rendered":"

(Article publicat a DeBat a Bat<\/a>, 6 de febrer del 2010)<\/p>\n

Quan hom vol desqualificar un assaig, una reflexi\u00f3 cr\u00edtica, sovint fa \u00fas del mot\u00a0pamflet<\/em>. \u201cEs tracta d’un pamflet!\u201d, i ja no cal aportar-hi cap raonament m\u00e9s perqu\u00e8 l’obra esmentada siga menyspreada. Tanmateix, aquest sentit pejoratiu del terme -l’origen del qual f\u00f3ra gaireb\u00e9 impossible resseguir- \u00e9s inexacte, a m\u00e9s d’injust. El pamflet ha estat al llarg del temps un g\u00e8nere no nom\u00e9s digne, sin\u00f3 necessari, i emprat com a element fonamental dins del debat i l’intercanvi d’idees p\u00fablic. En aquest sentit, \u00e9s tot un encert que l’editorial Riurau haja encetat una col\u00b7lecci\u00f3 dedicada al g\u00e8nere.<\/p>\n

I \u00e9s que els dos t\u00edtols publicats,\u00a0All\u00f2 que es veu i all\u00f2 que no es veu<\/em>\u00a0de Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat i\u00a0Sentit com\u00fa<\/em>\u00a0de Thomas Paine, demostren que, malgrat que els pamflets siguen per definici\u00f3 ef\u00edmers, productes d’una \u00e8poca determinada i solucions per a un context concret, com tota bona obra, la qualitat perdura. Com pot ser altrament que un pamflet escrit a final del XVIII i un altre a mitjans del XIX ens continuen cridant l’atenci\u00f3?<\/p>\n

I no es tracta nom\u00e9s de la lectura com a font d’informaci\u00f3 per a con\u00e8ixer el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 tenien lloc uns determinats esdeveniments -que, evidentment, tamb\u00e9 t\u00e9 el seu paper- sin\u00f3 perqu\u00e8, per usar una f\u00f3rmula una miqueta massa gastada, tampoc no han perdut actualitat. En aquest sentit, \u00e9s admirable llegir avui en dia les reflexions sobre l’absurditat d’un model de govern com la monarquia que fa Paine i que porta el lector a preguntar-se com pot ser que m\u00e9s de dos-cents anys despr\u00e9s unes tals reivindicacions encara siguen vigents. De fet,\u00a0Sentit com\u00fa<\/em>\u00a0va ser en el seu moment, durant la Revoluci\u00f3 Americana, un dels texts m\u00e9s difosos per a defensar les tesis de la independ\u00e8ncia de l’anomenat\u00a0continent<\/em>. I, aix\u00ed doncs, hi podem trobar unes molt interessants reflexions sobre la representaci\u00f3 democr\u00e0tica de la diversitat. Un text necessari.<\/p>\n

D’una altra banda,\u00a0All\u00f2 que es veu i all\u00f2 que no es veu<\/em>\u00a0ens presenta d’una manera senzilla i did\u00e0ctica el nucli de l’obra de Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat, un agitador liberal contrari al proteccionisme i al socialisme en l’escenari de la Fran\u00e7a posterior a la revoluci\u00f3 de 1848. Des de la dist\u00e0ncia ideol\u00f2gica, per\u00f2, s’hi poden veure reflectides les idees d’un liberal sincer -i en el nostre context estatal, en qu\u00e8 a la\u00a0meseta<\/em>\u00a0la qualificaci\u00f3 de liberal se l’atorguen individus d’una bona contrastada milit\u00e0ncia cavern\u00e0ria \u00e9s molt adient-, un creient en les virtuts de la\u00a0m\u00e0 invisible<\/em>\u00a0del mercat teoritzada per Adam Smith. En aquest sentit, el text no deixa de ser una crida apassionada al debat d’idees, funci\u00f3 que en la nostra \u00e8poca ha de tornar a trobar lloc en la revaloritzaci\u00f3 d’un g\u00e8nere com el pamflet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a DeBat a Bat, 6 de febrer del 2010) Quan hom vol desqualificar un assaig, una reflexi\u00f3 cr\u00edtica, sovint fa \u00fas del mot\u00a0pamflet. \u201cEs tracta d’un pamflet!\u201d, i ja no cal aportar-hi cap raonament m\u00e9s perqu\u00e8 l’obra esmentada siga menyspreada. Tanmateix, aquest sentit pejoratiu del terme -l’origen del qual f\u00f3ra gaireb\u00e9 impossible resseguir- … Continua la lectura de ‘Reivindicaci\u00f3 del pamflet’, per Ricard Chuli\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[30,81,15,80,14,16],"class_list":["post-540","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-allo-que-es-veu-i-allo-que-no-es-veu","tag-debat-a-bat","tag-frederic-bastiat","tag-ricard-chulia","tag-sentit-comu","tag-thomas-paine"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=540"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/540\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":606,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/540\/revisions\/606"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}