{"id":562,"date":"2010-02-18T17:10:44","date_gmt":"2010-02-18T16:10:44","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=562"},"modified":"2010-02-25T19:54:43","modified_gmt":"2010-02-25T18:54:43","slug":"elogi-del-traductor-per-ricard-chulia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=562","title":{"rendered":"‘Elogi del traductor’, per Ricard Chuli\u00e0"},"content":{"rendered":"

(Article publicat a DeBat a Bat<\/a>\u00a0el 16 de febrer del 2010)<\/p>\n

Qu\u00e8 es pot dir que no s’haja dit ja de Goethe? I, m\u00e9s concretament, del Faust? Evidentment, tal com tamb\u00e9 admet Guillem Calaforra -i aleshores qu\u00e8 n’ha de fer qui a\u00e7\u00f2 signa?- a la presentaci\u00f3 d’aquesta edici\u00f3, seria una gosadia imperdonable o una mostra d’ego massa acusat intentar en aquesta ressenya desentrellar els misteris i les virtuts d’una obra de tal magnitud en la hist\u00f2ria de la literatura. Tanmateix, ens centrarem en un aspecte de vital import\u00e0ncia i que massa sovint -per no dir sempre- \u00e9s oblidat: la traducci\u00f3.<\/p>\n

La faena de traductor \u00e9s tan clau com desagra\u00efda. Al millor que pot aspirar \u00e9s a passar desapercebut. Si una traducci\u00f3 est\u00e0 ben feta, llegirem el llibre amb normalitat, deixant lliscar les p\u00e0gines i no repararem que hi ha una persona interposada entre l’obra original i el lector desconeixedor de l’idioma en qu\u00e8 ha estat escrita. Ara b\u00e9, en el moment que el traductor se’ns fa present \u00e9s que ha errat, que no ha fet b\u00e9 la seua feina. Per molt que li siga desconeguda la llengua original al lector, una errada de traducci\u00f3 massa evident o un model de llengua massa feixuc i que no s’adiga clarament al tarann\u00e0 de l’obra sempre grinyolaran a l’o\u00efda. \u00c9s a dir, la divisa del traductor \u00e9s que nom\u00e9s ser\u00e0s buscat en cas que vinguen maldades.<\/p>\n

Ara b\u00e9, una llengua liter\u00e0ria es basteix en gran mesura a base de traduccions. Un escriptor forja el seu estil mitjan\u00e7ant les seues lectures, i una llengua no pot ser mai autosuficient. No perqu\u00e8 l’empresa siga impossible, sin\u00f3 perqu\u00e8 seria aberrant. Els autors en la pr\u00f2pia llengua seran claus per a donar el model de l’artefacte, per\u00f2 gaireb\u00e9 en la mateixa mesura els traductors en s\u00f3n part\u00edcips, d’aquesta construcci\u00f3. \u00c9s clar que els cl\u00e0ssics de la pr\u00f2pia tradici\u00f3 tindran un pes molt m\u00e9s rellevant, aix\u00f2 \u00e9s indiscutible i no hauria de ser de cap altra manera. Per\u00f2 si ara com ara un autor cita com a influ\u00e8ncies Carver, Kafka o Pessoa qui realment li ha proporcionat el motle ha estat el traductor -sempre que no els haja llegit en la llengua original, evid\u00e8ncies a banda.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que per a una llengua com la nostra les traduccions s\u00f3n d’una import\u00e0ncia immensa. En primer lloc, per la situaci\u00f3 de digl\u00f2ssia que patim. Si la refer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica per a llegir els autors estrangers \u00e9s el castell\u00e0 majorit\u00e0riament, aix\u00f2 no nom\u00e9s comporta la subordinaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica, tamb\u00e9 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la subordinaci\u00f3 del model de llengua liter\u00e0ria a una estructura forastera. \u00c9s a dir, de manera derivada, no nom\u00e9s tindrem un problema de vitalitat de la llengua, tindrem un problema en el mateix cor de la llengua: els nostres escriptors beuran d’una altra per a performar el seu propi estil.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, aquest exordi serveix per a destacar la faena que porta a terme Jaume Ortol\u00e0; tasca impagable per a tots aquells que vivim i respirem el catal\u00e0, la llengua d’aquest pa\u00eds nostre que encara s’aguanta ferma gr\u00e0cies a persones com el benissenc i la seua iniciativa de mamprendre Riurau Editors, tan lloable com agosarada i a contracorrent dels temps que ens ha tocat de viure.<\/p>\n

El mateix Ortol\u00e0 ens resumeix la seua filosofia com a traductor d’una manera admirable: \u00e9s el m\u00fasic que treballa i treballa una pe\u00e7a per poder desxifrar la partitura a o\u00efda del prof\u00e0. I amb l’excel\u00b7l\u00e8ncia que es pressuposa a un int\u00e8rpret de m\u00fasica cl\u00e0ssica, el traductor s’enfronta al text original per poder transportar el ritme, la m\u00fasica, l’ess\u00e8ncia al nostre llenguatge d’arribada. Un intermediari ple de la m\u00e9s valuosa ambici\u00f3. I, tot aix\u00f2, reconeix Ortol\u00e0, sense esperar aplaudiments com a contrapartida, nom\u00e9s la satisfacci\u00f3 del lector. I no \u00e9s poc.<\/p>\n

Pel que fa a la traducci\u00f3 del Faust no puc contrastar-la amb el text original, ja que desconec la llengua alemanya. Ara b\u00e9, aix\u00f2 no em lleva de valorar-la com a llengua d’arribada. I tampoc no em trau poder albirar-hi la dificultat intr\u00ednseca que comportava, amb diversitat de ritmes i rimes i composici\u00f3 en base a una voluntat estil\u00edstica en cada passatge. I molt d’a\u00e7\u00f2 gr\u00e0cies a les anotacions amb qu\u00e8 el propi Ortol\u00e0 puntua el text. El model de llengua, aix\u00ed doncs, \u00e9s llegidor, llisca suaument per les p\u00e0gines, sense renunciar a cap mena de dignificaci\u00f3 de la llengua, ans al contrari, ens trobem amb una aposta reeixida.<\/p>\n

De fet, comptem amb la presentaci\u00f3 de qu\u00e8 hem parlat al comen\u00e7ament per part de Guillem Calaforra, que fa una valoraci\u00f3 entre les diferents traduccions existents al catal\u00e0 del Faust, des de la primerenca de Maragall; la que s’havia consolidat des del 1938 de Lleonart -que patia d’excessos noucentistes-, i una altra en prosa de Carme Serrallonga als anys vuitanta. Sense desmer\u00e8ixer cap de les anteriors, ans al contrari, les comparacions i les raons addu\u00efdes s\u00f3n definitives per constatar que la versi\u00f3 d’Ortol\u00e0 \u00e9s ara com ara el millor Faust en la nostra llengua. Versi\u00f3 en rima lliure per\u00f2 mirant de respectar el ritme, una quasi quadratura del cercle. No debades, l’autor havia rebut el premi Vidal Alcover dels Ciutat de Tarragona l’any 2005 per la traducci\u00f3 de la primera part del Faust. En definitiva, una edici\u00f3 que \u00e9s tot un luxe.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a DeBat a Bat\u00a0el 16 de febrer del 2010) Qu\u00e8 es pot dir que no s’haja dit ja de Goethe? I, m\u00e9s concretament, del Faust? Evidentment, tal com tamb\u00e9 admet Guillem Calaforra -i aleshores qu\u00e8 n’ha de fer qui a\u00e7\u00f2 signa?- a la presentaci\u00f3 d’aquesta edici\u00f3, seria una gosadia imperdonable o una mostra … Continua la lectura de ‘Elogi del traductor’, per Ricard Chuli\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[81,5,8,74,27,80],"class_list":["post-562","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-debat-a-bat","tag-faust","tag-goethe","tag-guillem-calaforra","tag-jaume-ortola","tag-ricard-chulia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=562"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":605,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/562\/revisions\/605"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}