{"id":566,"date":"2010-02-19T10:23:50","date_gmt":"2010-02-19T09:23:50","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=566"},"modified":"2010-02-19T10:23:50","modified_gmt":"2010-02-19T09:23:50","slug":"els-fogons-de-les-avies-de-jaume-oliveras-i-costa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=566","title":{"rendered":"‘Els fogons de les \u00e0vies’, de Jaume Oliveras i Costa"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al diari El Punt<\/a>, el 19 de febrer del 2010)<\/p>\n

De les lleixes de la biblioteca he recuperat la modesta enquadernaci\u00f3 que, a la segona meitat dels anys setanta, alg\u00fa hi f\u00e9u arribar, en la complicitat que era un \u00fanic exemplar d’un llibre fet a m\u00e0 on s’ordenaven quaranta-quatre receptes de pastisseria. Eren el resultat del farcell d’un immigrant, vingut de V\u00e9lez Rubio per instal\u00b7lar-se a Catalunya, als anys vint del segle passat. L’immigrant, fill del pastisser del poble, havia guardat les receptes en la confian\u00e7a d’entretenir-se davant els fogons, per\u00f2 la vida agitada d’anys i panys l’impediren dedicar-hi gaires hores, malgrat m’explicava, en els record propers, que, en els disset anys a Burgos, a la resid\u00e8ncia pagada i controlada pel franquisme, havia fet les seves incursions als fogons, tot i reservar-los a la cuina de subsist\u00e8ncia. Les quaranta-quatre receptes, c\u00f2pia de les originals fetes a m\u00e0 i amb algunes ratllades, convidaven a endinsar-se al m\u00f3n pastisser i, en el trasbals del forn i els fogons, recuperar les olors i els gustos de les cuines tradicionals; les coques, els bunyols o les\u00a0tortades<\/em>\u00a0que formaven part dels c\u00e0lids records de la nostra infantesa.<\/p>\n

Tot ve al cas quan m’ha arribat a les mans un nou llibre de receptes de cuina, fet des de la sensibilitat de qui se sent un aut\u00e8ntic aficionat als fogons \u2013com, tamb\u00e9, aficionat a moltes altres coses\u2013 i que ha recopilat tot all\u00f2 que les seves \u00e0vies, Carme i Lourdes, convertien en el miracle de la taula i fan recordar a\u00a0El que es menjava a casa<\/a><\/em>, que \u00e9s el t\u00edtol del llibre. Carles Gin\u00e8s \u00e9s un giron\u00ed provinent del m\u00f3n de l’empresa que ara, prejubilat, es dedica a les seves aficions, de les quals destaquen la cuina i la micologia; aut\u00e8ntic expert en bolets, sobre els quals ha escrit algun llibre, \u00e9s membre fundador de l’Associaci\u00f3 Micol\u00f2gica de Girona.<\/p>\n

M\u00e9s d’un centenar de receptes expliquen els fogons de tres generacions d’una fam\u00edlia gironina, mantinguts per les \u00e0vies, la mare i el mateix autor, que comenta cada menja i la situa en l’\u00e0mbit familiar i en la tradici\u00f3 de les festes senyalades en vermell. Encara, en una llarga i imprescindible introducci\u00f3, Gin\u00e8s ens fa passejar, acompanyant les \u00e0vies, pels mercats i les botigues de la segona meitat del segle passat, quan la compra di\u00e0ria ocupava les primeres hores de la jornada i calia descobrir el preu m\u00e9s assequible o el producte millor, encara que tot tenia una certa rutina i es conservava la fidelitat entre compradors i venedors. Despr\u00e9s, el calendari marcava els plats diaris \u2013l’arr\u00f2s, el dijous; els macarrons, el diumenge…\u2013, els productes de temporada \u2013fruites i verdures segons estiu o hivern\u2013 o les diades assenyalades \u2013Nadal, Setmana Santa, festa patronal…\u2013, amb les sorpreses d’una troballa impensada al mercat o amb una bona oferta a la botiga. Sense oblidar els berenars m\u00e9s tradicionals, aquells que ara semblen perduts davant la dictadura de la brioixeria industrial. Els records associats al menjar porten aromes i textures, an\u00e8cdotes familiars i imatges nost\u00e0lgiques que, amb el temps, resulten avellutades i de tendra dol\u00e7or.<\/p>\n

Joan Roca, mestre de fogons i amic de Carles Gin\u00e8s, prologa el llibre i afirma amb contund\u00e8ncia que el treball publicat \u00ab\u00e9s una eina valuos\u00edssima per ajudar-nos a preservar la cuina tradicional\u00bb, i constata que \u00abel gran moment de la cuina moderna catalana no existiria si no l’hagu\u00e9s precedit una gran cuina tradicional\u00bb. D’altra banda, l’il\u00b7lustrador Pere Ginard ha fet una bona feina i converteix el llibre en una aut\u00e8ntica obra d’art que fa b\u00e9 de tenir a les mans.<\/p>\n

He de dir que, entre les receptes recomanades, he trobat un munt de cuinats que es feien a casa meva i que encara fem quan la meva dona i jo ens disputem els fogons. \u00c9s la constataci\u00f3 que hi ha una cuina tradicional i casolana que segueix conservant-se a moltes llars i que deu la implantaci\u00f3 a molts anys i moltes hores perdudes a l’entorn dels fogons per generacions de mares i \u00e0vies que, amb cassoles i paelles, feien obres d’art de la gastronomia, en un temps en qu\u00e8 encara es cuinava amb carbonet o es guardava la fruita sobre l’armari i el bacall\u00e0 penjat al rebost (de tot aix\u00f2 tamb\u00e9 en parla el llibre).\u00a0El que es menjava a casa<\/em>\u00a0\u00e9s un llibre per tenir prop dels fogons o a la secci\u00f3 de la biblioteca familiar que guardem a la cuina. I, segur, que el que es menjava pot seguir menjant-se, mentre la flaire de les coses bones anir\u00e0 envaint tota la casa. Gin\u00e8s ens diu que el passat \u00e9s present i que sempre hi ha un lloc per a la bona cuina feta amb estima.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al diari El Punt, el 19 de febrer del 2010) De les lleixes de la biblioteca he recuperat la modesta enquadernaci\u00f3 que, a la segona meitat dels anys setanta, alg\u00fa hi f\u00e9u arribar, en la complicitat que era un \u00fanic exemplar d’un llibre fet a m\u00e0 on s’ordenaven quaranta-quatre receptes de pastisseria. Eren … Continua la lectura de ‘Els fogons de les \u00e0vies’, de Jaume Oliveras i Costa<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6,28],"tags":[37,65,36,84,38,51],"class_list":["post-566","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","category-ressenyes","tag-carles-gines","tag-el-punt","tag-el-que-es-menjava-a-casa","tag-jaume-oliveras","tag-joan-roca","tag-pere-ginard"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=566"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":572,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions\/572"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}