(Article publicat al Diari de Balears, suplement L’Espira, el 20 de febrer del 2010)\u00a0<\/p>\n
All\u00f2 que es veu i all\u00f2 que no es veu En un dels seus darrers escrits, arreplegat en el volum 44 de la seva obra, Josep Pla s\u2019interroga a si mateix. “\u2014Vost\u00e8, senyor Pla, \u00e9s conservador o liberal? \u2014De vegades s\u00f3c conservador i de vegades gens. De vegades s\u00f3c liberal i de vegades ben poc. Dep\u00e8n del que es t\u00e9 davant dels ulls, del que va passant”. “Dep\u00e8n del que es t\u00e9 davant dels ulls”: \u00e9s l\u2019opci\u00f3 de l\u2019empirisme. Ara b\u00e9: segons Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat (1801-1850) hi ha, per una banda, el que es veu, i, per l\u2019altra, el que no es veu. “Vet ac\u00ed la difer\u00e8ncia entre un mal i un bon economista: l\u2019un s\u2019at\u00e9 a l\u2019efecte visible; l\u2019altre para esment en l\u2019efecte que no es veu i en el que cal preveure”.<\/p>\n La teoria del que es veu i del que no es veu en la gesti\u00f3 dels diners p\u00fablics i en la reglamentaci\u00f3 de les activitats privades va ser formulada per Bastiat en aquest pamflet vigor\u00f3s i argumentat, una de les primeres an\u00e0lisis que es feren dels beneficis de l\u2019economia de mercat lliure, emancipada de distorsions benintencionades per part dels gestors de l\u2019erari governatiu. Aquests serien els que tan sols s\u2019atenen al que es veu \u2014un m\u00ednim efecte immediat\u2014, mentre que s\u00f3n incapa\u00e7os d\u2019avaluar fins a quin punt les seves intromissions, fiscalitzacions i controls generen din\u00e0miques perverses, nocives per al b\u00e9 p\u00fablic i per la moralitat civil (i aix\u00f2 \u00e9s el que no es veu o no es vol veure\u2014o no es t\u00e9 prou sagacitat per preveure). Bastiat desmunta, un per un, amb gr\u00e0cia i solv\u00e8ncia, molts dels t\u00f2pics i de les fal\u00b7l\u00e0cies que han acompanyat \u2014i que per desgr\u00e0cia encara s\u2019escolten\u2026\u2014 el discurs econ\u00f2mic fet des del poder, el qual sempre ha sabut vestir-se d\u2019una moralitat superior, com si nom\u00e9s el legislador pogu\u00e9s portar la societat pel cam\u00ed de la prosperitat i la just\u00edcia.\u00a0<\/p>\n Segons Bastiat, aquest mena de fraus en el discurs delaten una fe sense fonament en el pol\u00edtic \u2014”el senyor Prohibidor”\u2014, mentre que la llibertat econ\u00f2mica aposta per la convicci\u00f3 que una societat \u2014una humanitat\u2014 que pacta i treballa en llibertat ens porta a resultats m\u00e9s apreciables pel que fa al benestar comunal. Una humanitat lliure, conscient de les seves necessitats i dels seus interessos, \u00e9s molt millor, m\u00e9s positiva, que no la for\u00e7ada per un “pret\u00e8s reformador” que “vinga a imposar-nos la seva f\u00f3rmula i la seua voluntat i a concentrar, per dir-ho aix\u00ed, la humanitat en ell mateix”.<\/p>\n Bastiat, un dels primers periodistes que feren el que despr\u00e9s s\u2019anomen\u00e0 divulgaci\u00f3 econ\u00f2mica, ha estat considerat com un dels pensadors del fet productiu que primer feren \u00e8mfasi en el consumidor m\u00e9s que no pas en el productor, cosa que el fa precursor de l\u2019escola de Viena, d\u2019on sorgiren cappares del liberalisme i de la cr\u00edtica a l\u2019economia totalit\u00e0ria com von Mises o Hayek. Certament, els lectors de Cam\u00ed de servitud<\/em> (1944), l\u2019obra m\u00e9s llegida de Hayek, descobriran que Bastiat n\u2019\u00e9s un precursor molt clar, tot i que el nostre home no podia preveure, a mitjans del segle XIX, fins a quin punt el seu “senyor Prohibidor” tindria tamb\u00e9 tend\u00e8ncies massivament homicides.<\/p>\n Bastiat critica el funcionariat, les subvencions, el proteccionisme, els impostos excessius i l\u2019ex\u00e8rcit parasitari, i explica els beneficis dels intermediaris o comerciants, o de les m\u00e0quines que treuen la feina a l\u2019home, sempre amb arguments ponderats i equ\u00e0nimes, exposant una s\u00e8rie d\u2019ap\u00f2legs \u2014com el ja m\u00edtic del vidre trencat\u2014que ja formen part de qualsevol recull d\u2019exemples de funcionament del sistema econ\u00f2mic. Tot i que el liberalisme passa per hores baixes a causa de diverses lectures no precisament imparcials de la crisi global, Bastiat continua persuasiu i inspirat en aquest pamflet, el qual ens ha estat tradu\u00eft amb eleg\u00e0ncia per Jaume Ortol\u00e0, qui tamb\u00e9, en un exercici d\u2019aposta liberal molt lloable, edita el llibre des d\u2019una empresa de nova creaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" (Article publicat al Diari de Balears, suplement L’Espira, el 20 de febrer del 2010)\u00a0 All\u00f2 que es veu i all\u00f2 que no es veu Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat \/ Traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0 Riurau Editors, Barcelona, 2009 74 P\u00e0gs. \/ 10 \u20ac En un dels seus darrers escrits, arreplegat en el volum 44 de la seva obra, … Continua la lectura de ‘Els beneficis palpables de la llibertat’, per Melcior Comes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[30,83,15,27,86,85],"class_list":["post-573","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-allo-que-es-veu-i-allo-que-no-es-veu","tag-diari-de-balears","tag-frederic-bastiat","tag-jaume-ortola","tag-josep-pla","tag-melcior-comes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/573","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=573"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/573\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":580,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/573\/revisions\/580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=573"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=573"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=573"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/a>Fr\u00e9d\u00e9ric Bastiat \/ Traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0
\nRiurau Editors, Barcelona, 2009
\n74 P\u00e0gs. \/ 10 \u20ac<\/p>\n