{"id":593,"date":"2010-02-25T19:51:10","date_gmt":"2010-02-25T18:51:10","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=593"},"modified":"2010-02-25T19:52:19","modified_gmt":"2010-02-25T18:52:19","slug":"els-limits-de-la-justicia-i-la-llei-per-ricard-chulia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=593","title":{"rendered":"‘Els l\u00edmits de la just\u00edcia i la llei’, per Ricard Chuli\u00e0"},"content":{"rendered":"
(Article publicat a DeBat a Bat<\/a>, el dimecres 24 de febrer del 2010)\u00a0<\/div>\n
\n

T\u00edtol:\u00a0Michael Kohlhaas<\/a><\/em>\u00a0i\u00a0El pr\u00edncep d’Homburg<\/a>
\n<\/em>Autor: Heinrich von Kleist
\nEditorial: Riurau<\/p>\n

Heinrich von Kleist va ser un dels representants del romanticisme m\u00e9s esvalotat: va apostar a tot o res per l’art, va flirtejar amb el patriotisme alemany m\u00e9s abrandat mostra de l’\u00e8poca i, finalment, acab\u00e0 su\u00efcidant-se com a cloenda -tot i que no hi estava inclosa- al pla de vida que s’havia marcat a l’edat de 21 anys. De fet, Goethe, partidari d’un neoclassicisme m\u00e9s idealista, va menysprear l’obra de Kleist pels seus aparents excessos. Aix\u00ed i tot, o precisament per aix\u00f2, no es pot dir que Kleist siga un autor que haja passat desapercebut:generaci\u00f3 rere generaci\u00f3, les seues obres han estat cont\u00ednuament objecte de revisi\u00f3 i reinterpretaci\u00f3. Recordem, per exemple, el film que \u00c9ric Rohmer va dedicar a\u00a0La marquesa d’O<\/em>.<\/p>\n

I \u00e9s que amb texts de la for\u00e7a dels dos que ens ocupen \u00e9s dif\u00edcil que un judici negatiu, per molt que haja estat sancionat per una autoritat com Goethe, puga fer desapar\u00e8ixer una veu d’aquesta pot\u00e8ncia. En particular, \u00e9s el cas del\u00a0Michael Kohlhaas<\/em>.\u00a0Tenim un motiu que \u00e9s preuat pel moviment rom\u00e0ntic: la reescriptura d’una antiga cr\u00f2nica del segle XVI que Kleist acabar\u00e0 mitificant en una faula sobre els l\u00edmits de la submissi\u00f3 a la llei en la recerca de just\u00edcia. Michael Kohlhaas \u00e9s un comerciant de cavalls procedent de Brandenburg que, en travessar la duana de Sax\u00f2nia -en l’\u00e8poca eren dos electorats del Sacre Imperi Germ\u00e0nic-, li s\u00f3n retinguts els cavalls i el criat per part del noble von Tronka amb l’excusa de no portar els salconduits pertinents. En tornar, Kohlhaas veur\u00e0 que els cavalls han estat malnodrits i abusats en el treball, de tal manera que el que resta s\u00f3n uns exemplars moribunds.<\/p>\n

Kohlhaas sempre mira de portar la reclamaci\u00f3 pels conductes pertinents. Tanmateix, la seua esposa, per tal de pacificar els \u00e0nims del marit, s’ofereix ella mateixa a adre\u00e7ar al tribunal de Dresden. En un tomb argumental que no \u00e9s present a la cr\u00f2nica hist\u00f2rica, Kleist fa que la dona acabe morta enmig d’una turba, de manera que Kohlhaas \u00e9s emp\u00e8s a organitzar una partida a la recerca de just\u00edcia per la pr\u00f2pia m\u00e0. En un periple ple de clarobscurs, en el qual Kleist \u00e9s mestre a fer-nos sentir els arguments i la humanitat del personatge, Kohlhaas passar\u00e0 per diversos saqueigs i revenges. Fins i tot, amb l’ambici\u00f3 que es reconega que el seu cas \u00e9s just, arribar\u00e0 a entrevistar-se amb Mart\u00ed Luter -de qui n’era fervor\u00f3s seguidor- despr\u00e9s que el te\u00f2leg public\u00e0s un edicte condemnant les accions del comerciant de cavalls, per conv\u00e8ncer-lo de les seues raons.<\/p>\n

Amb\u00a0la prosa m\u00e9s r\u00e0pida mai no escrita<\/em>, segons la va definir Stephen Vizinczey -l’autor hongar\u00e8s nacionalitzat canadenc i escriptor en llengua anglesa de qui l’obra m\u00e9s coneguda \u00e9s l’Elogi de les dones madures- el text gaireb\u00e9 ens hipnotitza. I, aix\u00ed mateix,\u00a0El pr\u00edncep d’Homburg<\/em>, escrita, per\u00f2, com a obra de teatre i rimada, continua l’exploraci\u00f3 de la just\u00edcia o l’obedi\u00e8ncia. El pr\u00edncep desobeeix les ordres, per\u00f2 guanya la batalla. Tanmateix, \u00e9s condemnat per rebel\u00b7lia a mort. En una mostra de les passions liter\u00e0ries de Kleist, el protagonista ha d’agenollar-se i renunciar tamb\u00e9 a la seua amant per a salvar la vida. Ara b\u00e9, l’orgull far\u00e0 que reprenga el seu valor.<\/p>\n

[Nota de Riurau Editors. En realitat,\u00a0Prinz Friedrich von Homburg<\/em> est\u00e0 escrit en versos decas\u00edl\u00b7labs sense rima, i la traducci\u00f3 que publiquem segueix el mateix criteri: versos decas\u00edl\u00b7labs blancs, sense rima.]<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat a DeBat a Bat, el dimecres 24 de febrer del 2010)\u00a0 T\u00edtol:\u00a0Michael Kohlhaas\u00a0i\u00a0El pr\u00edncep d’Homburg Autor: Heinrich von Kleist Editorial: Riurau Heinrich von Kleist va ser un dels representants del romanticisme m\u00e9s esvalotat: va apostar a tot o res per l’art, va flirtejar amb el patriotisme alemany m\u00e9s abrandat mostra de l’\u00e8poca i, … Continua la lectura de ‘Els l\u00edmits de la just\u00edcia i la llei’, per Ricard Chuli\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[81,31,22,7,80],"class_list":["post-593","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-debat-a-bat","tag-el-princep-d-homburg","tag-heinrich-von-kleist","tag-michael-kohlhaas","tag-ricard-chulia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/593","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=593"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/593\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":603,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/593\/revisions\/603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=593"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=593"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=593"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}