{"id":700,"date":"2010-05-20T10:20:55","date_gmt":"2010-05-20T08:20:55","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=700"},"modified":"2010-05-20T10:20:55","modified_gmt":"2010-05-20T08:20:55","slug":"laltre-balzac-de-jordi-llovet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=700","title":{"rendered":"‘L’altre Balzac’, de Jordi Llovet"},"content":{"rendered":"

(Article<\/a>\u00a0publicat en el “Quadern” de Catalunya del diari El Pa\u00eds<\/em>, 20-5-2010)<\/p>\n

L’aparici\u00f3 d’una edici\u00f3 catalana dels anomenats\u00a0Contes drolatiques<\/em>, de Balzac \u2014Contes drol\u00e0tics<\/a><\/em>, traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0, Barcelona, Riurau, 2010\u2014, permetr\u00e0 als lectors catalans entrar en tot un “altre” m\u00f3n de la literatura balzaquiana, mai editat ni tan sols parcialment al pa\u00eds nostre, i escassament o parcial a la resta de l’Imperi. Si jo els coneixia va ser perqu\u00e8 l’any 1972, trobant-me a la ciutat de Frankfurt, vaig veure que el llibreter Corvet, establert a la pla\u00e7a Goethe, en tenia un exemplar \u2014era la famosa cinquena edici\u00f3, de 1855, la primera que portava les il.lustracions de Gustave Dor\u00e9\u2014 i, tot desdinerant-me, vaig comprar-la per una suma que es trobava, de fet, m\u00e9s enll\u00e0 de les possibilitats d’un estudiant de doctorat: per\u00f2 \u00e9s molt bonica, en pell sencera, i la tinc des de llavors per al meu goig i enveja dels visitants.<\/p>\n

\n
Tant l’editor franc\u00e8s d’aquest llibre \u2014Pierre-Georges Castex, a les\u00a0Oeuvres<\/em>\u00a0diverses de Balzac editades a la Biblioth\u00e8que de la Pl\u00e9iade\u2014, com l’editor catal\u00e0 ja esmentat, insisteixen a veure una unitat entre aquesta obra “de folga” de l’autor i l’obra seriosa, \u00e9s a dir, la\u00a0Com\u00e8dia humana<\/em>. Per\u00f2 aix\u00f2 no acaba de ser cert. En realitat, aquests Contes drol\u00e0tics formen part d’una mateixa moneda, per\u00f2 en s\u00f3n l’altra cara. D’un costat, hi ha aquesta fabulosa cr\u00f2nica de la Fran\u00e7a de la primera meitat del segle XIX, la\u00a0Com\u00e8dia<\/em>, suma de costums de ciutat i de prov\u00edncia i cr\u00f2nica novel.lada, insubstitu\u00efble, d’aquell temps. De l’altre, aquests contes, que Balzac va escriure per divertir-se a cor qu\u00e8 vols, per\u00f2 que no van aconseguir cap \u00e8xit quan es van publicar, quasi tots en vida de l’autor.<\/div>\n<\/div>\n

A la d\u00e8cada de 1830, en certa manera com a contrapunt de la sentimentalitat rom\u00e0ntica \u2014que a Fran\u00e7a va resultar for\u00e7a devastadora, com a les lletres catalanes si exceptuem la figura superior de Verdaguer\u2014, l’autor va revifar una passi\u00f3 per l’obra de Rabelais que covava des dels vint anys, i es va proposar escriure cent contes a la manera d’aquest enorme autor \u2014tamb\u00e9 s’hi troba un ress\u00f2 de l’obra de Boccaccio, de Margarida de Navarra, d’Ariosto, de Verville i La Fontaine\u2014, dels quals nom\u00e9s en va completar tres “jornades” de deu contes cada una, \u00e9s a dir, trenta peces, que s\u00f3n les que presenta, \u00edntegrament, l’edici\u00f3 catalana. L’editor franc\u00e8s diu que Balzac va “cultivar-hi una virtut alliberadora per reaccionar contra els\u00a0ploraners<\/em>\u00a0de l’escola rom\u00e0ntica”. Va agafar la ploma, es va vestir l’h\u00e0bit mon\u00e0stic que solia fer servir per escriure, i va redactar aquesta obra ins\u00f2lita, sobretot en la mesura que empra una llengua rar\u00edssima, filol\u00f2gicament nom\u00e9s aproximada, per\u00f2 que vol assemblar-se al franc\u00e8s encara no ben fixat gramaticalment i ortogr\u00e0ficament dels segles XIV a XVI, que \u00e9s el per\u00edode en qu\u00e8 se situa l’acci\u00f3 de la major part dels contes. El resultat va ser un llenguatge estramb\u00f2tic \u2014molt criticat pels historiadors de la llengua francesa\u2014, que no \u00e9s ni el franc\u00e8s de Rabelais, ni el de Montaigne, ni el de cap autor d’aquest per\u00edode narrat. \u00c9s l'”altre Balzac” sobretot en aix\u00f2: una llengua que fa petar de riure, plena de neologismes, amb duplicaci\u00f3 arbitr\u00e0ria de consonants, etimologies falses, pures invencions verbals i tota mena de disbarats ling\u00fc\u00edstics i argumentals.<\/p>\n

En realitat, tant pel seu contingut er\u00f2tic, predominant, com per la llengua que s’hi fa servir, aquests\u00a0Contes drol\u00e0tics<\/em>\u00a0semblen fets \u2014com m\u00e9s tard ho faria Flaubert en la seva novel.la p\u00f2stuma\u2014 per espantar la classe burgesa que tant s’adelitava en la lectura de les seves innombrables novel.les de la s\u00e8rie de la\u00a0Com\u00e9die humaine<\/em>. De tant en tant apareixen escriptors que un bon dia escriuen un llibre pel mer plaer de “fer anar el llenguatge”: llavors la llengua de qu\u00e8 parteixen, el franc\u00e8s en aquest cas \u2014com va ser-ho l’angl\u00e8s en el cas d’Ulysses<\/em>, i encara m\u00e9s de\u00a0Finnegans Wake<\/em>, de Joyce\u2014 explota fins a convertir-se en una festa que molta gent trobar\u00e0 deliciosa, tant en l’original com en aquesta extraordin\u00e0ria traducci\u00f3, plena de m\u00e8rit. Aix\u00f2 deixant a banda, com s’ha dit, les plagasitats, grolleries i carnestoltades que s’hi troben.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article\u00a0publicat en el “Quadern” de Catalunya del diari El Pa\u00eds, 20-5-2010) L’aparici\u00f3 d’una edici\u00f3 catalana dels anomenats\u00a0Contes drolatiques, de Balzac \u2014Contes drol\u00e0tics, traducci\u00f3 de Jaume Ortol\u00e0, Barcelona, Riurau, 2010\u2014, permetr\u00e0 als lectors catalans entrar en tot un “altre” m\u00f3n de la literatura balzaquiana, mai editat ni tan sols parcialment al pa\u00eds nostre, i escassament o … Continua la lectura de ‘L’altre Balzac’, de Jordi Llovet<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[100,101,60,45],"class_list":["post-700","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-balzac","tag-contes-drolatics","tag-el-pais","tag-jordi-llovet"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=700"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/700\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":707,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/700\/revisions\/707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=700"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}