{"id":795,"date":"2010-09-26T21:03:10","date_gmt":"2010-09-26T19:03:10","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=795"},"modified":"2010-09-26T21:03:10","modified_gmt":"2010-09-26T19:03:10","slug":"amb-la-musica-a-dins-denric-soria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=795","title":{"rendered":"‘Amb la m\u00fasica a dins’, d’Enric S\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

(Article publicat al Quadern valenci\u00e0 del diari El Pa\u00eds<\/em>, 23-9-2010)<\/p>\n

\"\"<\/a>Ho diu Guillem Calaforra a l\u2019inici del seu So i silenci<\/a> <\/em>[Riurau Editors, 2010]: escriure assaig en catal\u00e0 sobre m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s una activitat quasi inaudita. En aquest idioma i sobre aquest tema, hi ha molt pocs llibres, encara menys que sobre cinema, que ja \u00e9s dir. Ara mateix (sense cap pretensi\u00f3 d\u2019exhaustivitat, per descomptat), recorde algun t\u00edtol amb voluntat liter\u00e0ria de Miquel Desclot i de Jaume Radigales, i unes p\u00e0gines incisives i francament brillants de Ferran S\u00e1ez, inscrites en els seus assaigs m\u00e9s divagatoris. \u00c9s a dir: a penes res. I aix\u00f2, en un pa\u00eds amb tan proclamada fama d\u2019amor a la m\u00fasica com el nostre \u2014que almenys ha produ\u00eft una bona quantitat de m\u00fasics professionals\u2014, no deixa de ser xocant.<\/p>\n

El mateix Calaforra, que sap molt b\u00e9 de qu\u00e8 parla, ens en d\u00f3na les raons: \u201cLa literatura d\u2019idees \u00e9s cosa de pocs\u201d sempre, i la literatura d\u2019idees en catal\u00e0, per tant, ha de ser cosa de poqu\u00edssims, i en efecte ho \u00e9s. D\u2019altra banda, escriure literatura sobre m\u00fasica, amb rigor i claredat, tal com ell es proposa de fer-ho, t\u00e9 dificultats afegides en qualsevol idioma. La m\u00fasica se situa m\u00e9s en\u00e7\u00e0 o m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge, i aquest es revela inepte a l\u2019hora de parlar-ne. En el millor dels casos, ens ofereix un grapat de vagues analogies, que poden resultar il\u00b7lustratives quan ens parlen de sons que ja coneixem o de sensacions que ja hem experimentat. En un nivell m\u00e9s t\u00e8cnic, el llenguatge de l\u2019an\u00e0lisi musical pot ser \u00fatil, i els professionals se\u2019n serveixen tan b\u00e9 com poden, per\u00f2 el lector prof\u00e0 deixa de comprendre-hi res i, l\u00f2gicament, se\u2019n desent\u00e9n. L\u2019alternativa \u00e9s escriure banalitats amb gr\u00e0cia, i llavors els qui se\u2019n desentenen s\u00f3n els qui saben de m\u00fasica, perqu\u00e8 s\u2019adonen de seguida que llegir aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que perdre el temps. En aquest tema, esquivar alhora l\u2019especialitzaci\u00f3 estricta, la divulgaci\u00f3 impersonal i la mera verborrea, i construir un text que puga interessar al m\u00fasic competent i al lector pur \u2014aquell que, en la literatura, busca sobretot literatura\u2014 \u00e9s una empresa a bastament dif\u00edcil, i en catal\u00e0 quasi desesperada. Per aix\u00f2 no ens ha d\u2019estranyar que el pr\u00f2leg d\u2019aquest llibre siga una descomunal amplificaci\u00f3 de la venerable captatio benevolentiae<\/em>, amb el contrapunt, diria jo, d\u2019un joc de variacions \u2014ben oportunes\u2014 sobre el povera et nuda vai filosofia<\/em> del senyor Petrarca. I ja s\u2019ent\u00e9n.<\/p>\n

No cal ni dir que So i silenci<\/em> \u00e9s una absoluta raresa, i aix\u00f2 ja t\u00e9 el seu m\u00e8rit. A m\u00e9s, crec que \u00e9s un encert, cosa que t\u00e9 un m\u00e8rit m\u00e9s substantiu. El professional comprovar\u00e0 amb complaen\u00e7a que Calaforra sustenta els seus arguments amb dades i partitures. El prof\u00e0, pel seu costat, no t\u00e9 per qu\u00e8 recular davant d\u2019aix\u00f2, perqu\u00e8 el text s\u2019ent\u00e9n molt b\u00e9 tot sol. La seua lectura pot irritar-nos, intrigar-nos, fer-nos somriure (amb complicitat o amb astorament) o informar-nos, per\u00f2 no ens deixa indiferents. Calaforra combina d\u2019una manera ausades peculiar un sentit com\u00fa coriaci amb un humorisme d\u2019all\u00f2 m\u00e9s insolent, que l\u2019autor no fa res per reprimir i que d\u00f3na molta alegria al conjunt. El resultat \u00e9s intel\u00b7ligent, documentat i not\u00f2riament desinhibit. El lector amb algun inter\u00e9s per la cosa musical nom\u00e9s ha de lamentar que el llibre se li far\u00e0 breu, perqu\u00e8 molts dels seus passatges \u2014particularment la secci\u00f3 d\u2019aforismes titulada \u201cNotes falses\u201d\u2014 s\u00f3n una esmolada festa.<\/p>\n

Quan la informaci\u00f3 i la desimboltura s\u2019alien com en So i silenci<\/em>, l\u2019autor es guanya a pols el dret a dir el que li vinga en gana. I Calaforra exerceix aquest dret com ben pocs. Pot saber greu pel pobre Schumann \u2014que, al meu modest parer, en t\u00e9 ben poca culpa\u2014, per no parlar de Chopin. El romanticisme \u2014el diabolus in musica<\/em>, pel que sembla\u2014 troba en aquestes planes poca indulg\u00e8ncia. En canvi, l\u2019autor sap dir coses molt valuoses i compartibles sobre la seua experi\u00e8ncia de la m\u00fasica, sobre el misteri del so i el del silenci, la querella dels antics i els moderns, Bruckner, Beethoven, l\u2019elusiu Celibidache o aquell innominable estaquirot medi\u00e0tic que va ser Von Karajan. Hi ha aut\u00e8ntiques troballes, com la secci\u00f3 de cl\u00e0ssics (encara) no can\u00f2nics. Un pot sentir se feli\u00e7 de coincidir en l\u2019apreciaci\u00f3 de Schnittke i Hartmann, i fer-se el ferm prop\u00f2sit de con\u00e9ixer millor Pettersson i Loewe, mentre es pregunta qu\u00e8 podria dir el nostre autor del malaguanyat Hugo Distler, o de Friedrich Cerha, o de la pila de nord-americans i eslaus que atapeeixen la secci\u00f3 contempor\u00e0nia de les botigues del ram. El llibre \u00e9s tan am\u00e9 que sap a poc, ja dic. Calaforra t\u00e9 els dons de l\u2019estocada r\u00e0pida, l\u2019erudici\u00f3 compacta i la frase feli\u00e7. Al darrere, i sustentant aquestes qualitats (i d\u2019altres), hi ha un amor apassionat pel seu tema. Guillem Calaforra t\u00e9, com volia Shakespeare, la m\u00fasica en ell mateix. I \u00e9s per aix\u00f2 que hi confiem, i que ens commou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat al Quadern valenci\u00e0 del diari El Pa\u00eds, 23-9-2010) Ho diu Guillem Calaforra a l\u2019inici del seu So i silenci [Riurau Editors, 2010]: escriure assaig en catal\u00e0 sobre m\u00fasica cl\u00e0ssica \u00e9s una activitat quasi inaudita. En aquest idioma i sobre aquest tema, hi ha molt pocs llibres, encara menys que sobre cinema, que ja … Continua la lectura de ‘Amb la m\u00fasica a dins’, d’Enric S\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[23,6],"tags":[60,59,74,104],"class_list":["post-795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-premsa","tag-el-pais","tag-enric-soria","tag-guillem-calaforra","tag-so-i-silenci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=795"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":804,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/795\/revisions\/804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}