{"id":837,"date":"2010-11-08T19:16:31","date_gmt":"2010-11-08T18:16:31","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=837"},"modified":"2012-03-04T09:56:33","modified_gmt":"2012-03-04T08:56:33","slug":"la-joguina-de-balzac-de-ricard-chulia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=837","title":{"rendered":"‘La joguina de Balzac’, de Ricard Chuli\u00e0"},"content":{"rendered":"

(Article publicat en debatabat.cat<\/a>, 5\/11\/2010)<\/p>\n

T\u00edtol:\u00a0Contes drol\u00e0tics<\/a>
\nAutor: Honor\u00e9 de Balzac
\nEditorial: Riurau edicions
\nTraductor: Jaume Ortol\u00e0<\/p>\n

No \u00e9s gens dif\u00edcil perdre’s enmig de la immensitat de la producci\u00f3 balzaquiana. De fet, com poder aprehendre un treball de l’abast del que es va proposar l’autor franc\u00e8s a l’hora de planificar i portar a terme una aut\u00e8ntica catedral de literatura com \u00e9s la\u00a0Com\u00e8dia humana<\/em>? No nom\u00e9s es tracta d’una pantagru\u00e8lica tasca d’escriptor, sin\u00f3 que, seguint el patrons que va marcar el Dante amb la\u00a0Divina com\u00e8dia<\/em>, Balzac va proposar-se captar de la realitat fins a l’extrem de, tal com va deixar expressat en una famosa m\u00e0xima, fer-li la compet\u00e8ncia al registre civil.<\/p>\n

Si hom volguera establir-hi met\u00e0fores amb els treballs d’H\u00e8rcules, no aniria gens desencaminat. I, fins i tot, podria parlar i estirar la comparaci\u00f3 amb el mite de S\u00edsif, ja que l’empresa proposada no podia ser m\u00e9s que una font amb un raig inesgotable de combustible vital per empassar. Aix\u00f2 \u00e9s el repte que es va imposar una personalitat com la de Balzac, irrepetible i immensa fins a l’extenuaci\u00f3 en tots els sentits.<\/p>\n

Dins d’aquesta magna obra, doncs, \u00e9s molt senzill que es destaquen uns treballs per damunt d’altres i, de manera molt significativa, cada generaci\u00f3 trobar\u00e0, descobrir\u00e0 o redefinir\u00e0 un t\u00edtol en concret que, no pot ser d’una altra manera, esdevindr\u00e0 l’espill de les pr\u00f2pies ambicions. No debades, \u00e9s el mateix procediment que podem observar en altres obres de la mateixa\u00a0divisi\u00f3<\/em>. Cada generaci\u00f3 t\u00e9 el seu Shakespeare: ara ressaltem\u00a0Hamlet<\/em>, ad\u00e9s Macbeth<\/em>; i, en definitiva, som nosaltres qui ens estem retratant.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, encara cal celebrar m\u00e9s si es pot la publicaci\u00f3 per part de Riurau edicions -un aut\u00e8ntic luxe d’editorial- dels\u00a0Contes drol\u00e0tics\u00a0<\/em>d’Honor\u00e9 de Balzac. \u00c9s la primera vegada que el trobem editat en catal\u00e0 -i a m\u00e9s en una edici\u00f3 impecable que incorpora onze reproduccions dels gravats de Gustave Dor\u00e9-, per\u00f2 \u00e9s que, de m\u00e9s a m\u00e9s, es tracta d’una obra subterr\u00e0nia dins de la producci\u00f3 balzaquiana.<\/p>\n

Menyspreada per ser jutjada com una mena de\u00a0divertimento<\/em> sense profunditat, els\u00a0Contes drol\u00e0tics<\/em> han estat un dels t\u00edtols oblidats que ara com ara podem veure ressorgir en tota la seua plenitud davant dels nostres ulls. Per\u00f2 compte!, que no parlem d’una edici\u00f3 esperonada per l’\u00e8xit o el retrobament que haja pogut rebre a Fran\u00e7a o en alguna altra edici\u00f3 tradu\u00efda, sin\u00f3 d’una aposta editorial arriscada. Una tria d’editor, en el sentit m\u00e9s honorable de l’ofici, que ha de rebre les lloances que es mereix -i que no en s\u00f3n poques-. No estem expressant una hip\u00e8rbole com que Riurau ha posat Balzac en el mapa, sin\u00f3 que cal jutjar els fets en la justa mida: qu\u00e8 \u00e9s el que suposa editar d’aquesta manera els\u00a0Contes drol\u00e0tics<\/em> en catal\u00e0? D\u00e9u n’hi do!<\/p>\n

Per\u00f2 encarem-nos amb el llibre. L’estructura t\u00e9 el referent en el\u00a0Decamer\u00f3<\/em>. De fet, Balzac va preveure escriure deu s\u00e8ries de deu hist\u00f2ries, tot i que nom\u00e9s n’acab\u00e0 les tres primeres, \u00e9s a dir, els trenta contes de qu\u00e8 es compon aquesta edici\u00f3. Amb el referent pel que fa a l’estil de Rabelais, Balzac ens mostra diguem-ne l’altra cara de la\u00a0Com\u00e8dia<\/em>: unes hist\u00f2ries que varen estar pensades com a menors i d’entreteniment dins d’un corpus \u201cseri\u00f3s\u201d; una vertadera process\u00f3 de carnestoltes amb abundants hist\u00f2ries que entremesclen personatges que retrobem ara i ad\u00e9s en una gran majoria de tem\u00e0tiques er\u00f2tiques, burlesques i molt carregades d’humor.<\/p>\n

Aquesta\u00a0 obra inclassificable, que ha guanyat i encara guanya magnitud amb el temps, va estar escrita per Balzac en un franc\u00e9s m\u00e9s inclassificable encara. Amb eixa voluntat de joc i enigma, Balzac vol recrear la llengua de l’\u00e8poca en qu\u00e8 transcorren les hist\u00f2ries, segles XV i XVI. Tanmateix, no es tracta de cap treball filol\u00f2gic, sin\u00f3 d’una llengua com a joguina per a l’autor: hi trobem un franc\u00e9s farcit d’etimologies inventades i grafies bizarres, aix\u00ed com neologismes nom\u00e9s interpretables per una voluntat creadora de l’autor i paraules que nom\u00e9s poden tindre sentit dins del context concret. Aix\u00f2 ens dibuixa una obra que no \u00e9s precisament f\u00e0cil de traduir. Ara b\u00e9, en les mans de Jaume Ortol\u00e0, de qui ja v\u00e0rem\u00a0glossar les qualitats com a traductor<\/a>, esdev\u00e9 un atractiu afegit a la lectura, per reparar en les solucions arca\u00eftzants i les tries que hi ha al llibre per a poder estirar totes les possibilitats que d\u00f3na el catal\u00e0 i gaudir de la nostra llengua. Una aut\u00e8ntica joguina en tots els sentits per al lector.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article publicat en debatabat.cat, 5\/11\/2010) T\u00edtol:\u00a0Contes drol\u00e0tics Autor: Honor\u00e9 de Balzac Editorial: Riurau edicions Traductor: Jaume Ortol\u00e0 No \u00e9s gens dif\u00edcil perdre’s enmig de la immensitat de la producci\u00f3 balzaquiana. De fet, com poder aprehendre un treball de l’abast del que es va proposar l’autor franc\u00e8s a l’hora de planificar i portar a terme una … Continua la lectura de ‘La joguina de Balzac’, de Ricard Chuli\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[100,101,81,27,80],"class_list":["post-837","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ressenyes","tag-balzac","tag-contes-drolatics","tag-debat-a-bat","tag-jaume-ortola","tag-ricard-chulia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=837"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/837\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1467,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/837\/revisions\/1467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}