{"id":844,"date":"2010-11-15T18:24:05","date_gmt":"2010-11-15T17:24:05","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=844"},"modified":"2010-11-15T19:57:45","modified_gmt":"2010-11-15T18:57:45","slug":"el-so-i-el-silenci-del-paper-en-ser-llegit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=844","title":{"rendered":"El so i el silenci del paper en ser llegit"},"content":{"rendered":"

(Article de Ricard Chuli\u00e0, publicat a DeBat a Bat<\/a> el 13 de novembre del 2010)<\/p>\n

T\u00edtol:\u00a0So i silenci<\/a><\/em>
\nAutor: Guillem Calaforra
\nEditorial: Riurau<\/p>\n

\"\"<\/a>Curiosament, emprem el mateix verb, \u201cllegir\u201d, per a interpretar les lletres que formen un text diguem-ne\u00a0oral<\/em> aix\u00ed com les notes que formen un text diguem-ne\u00a0musical<\/em>. En el primer cas, tenim l’abecedari, l’ortografia, sobre una s\u00e8rie de l\u00ednies en un full en blanc, mentre que en el segon tenim diversos s\u00edmbols que ens dibuixen les notes i altres informacions sobre un pentagrama.<\/p>\n

Tanmateix, quina gran difer\u00e8ncia! Qualsevol persona alfabetitzada pot accedir directament a un text com el\u00a0Finnegans Wake<\/em> de James Joyce, per posar un exemple d’una de les obres m\u00e9s cr\u00edptiques i enigm\u00e0tiques de la literatura. Evidentment, entendre qu\u00e8 vol dir o qu\u00e8 deixa de dir ja \u00e9s una cosa a l’abast d’un percentatge molt m\u00e9s redu\u00eft de gent. Per\u00f2 la base \u00e9s ac\u00ed. D’una altra banda, llegir una pe\u00e7a senzilla de piano, de flauta, etc. ja suposa un exercici de tall d’entrada. I, una vegada aconseguit a\u00e7\u00f2, m\u00e9s tard ens toca aprehendre de la mateixa manera l’obra com a tal, ja siga, per exemple, la Cinquena de Mahler, el R\u00e8quiem de Ligeti o qualsevol exercici d’estil preparat com a primera lli\u00e7\u00f3.<\/p>\n

Com es pot parlar realment de m\u00fasica? Aquesta \u00e9s la pregunta que vertaderament ens posa damunt la taula Guillem Calaforra amb aquesta recopilaci\u00f3 d’assajos. Diguem-ho d’entrada: no es tracta d’un llibre f\u00e0cil. De la mateixa manera que, per posar un exemple que puga servir com a para\u0140lel, el divulgador cient\u00edfic Roger Penrose sempre ha afirmat que, per cada f\u00f3rmula matem\u00e0tica que hi inclou, perd un percentatge de vendes. Amb a\u00e7\u00f2 el que volem dir \u00e9s que els textos de Calaforra incorporen moltes vegades partitures enmig del text per poder entendre qu\u00e8 \u00e9s el que ens est\u00e0 volent explicar. Aix\u00f2, evidentment, pot tirar enrere fins i tot el lector d’una cultura assentada per\u00f2 que desconega com interpretar un pentagrama, de la mateixa manera que una f\u00f3rmula matem\u00e0tica pot semblar una angoixa infranquejable.<\/p>\n

Ara b\u00e9, que el p\u00e0nic no s’apodere de nosaltres. Calaforra ens porta pel seu discurs amb l’efici\u00e8ncia i la mestria de qu\u00e8 ens ha donat molt bona mostra en la resta de publicacions que porta a la maleta (per esmetar un sol t\u00edtol, imprescindible el seu assaig sobre Joan Fuster,\u00a0Dial\u00e8ctica de la ironia. La crisi de la modernitat en l\u2019assaig de Joan Fuster<\/em>, editat per les Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia el 2006). A m\u00e9s a m\u00e9s, Calaforra tamb\u00e9 discorre al llibre per diversos estils. En especial, \u00e9s realment punyent la recopilaci\u00f3 d’aforismes a la secci\u00f3 de\u00a0Notes falses<\/em>, en qu\u00e8 el nostre autor ens deixa unes reflexions que, de ben segur, no deixaran indiferents ning\u00fa (i podem posar com a exemple una comparaci\u00f3 que inclou Dylan, Cohen i Reed com a coprotagonistes i que a qui signa aquesta ressenya no li ha fet exactament feli\u00e7).<\/p>\n

I \u00e9s que eixa \u00e9s la principal virtut d’aquests escrits: la magn\u00edfica llibertat amb qu\u00e8 Calaforra emet els seus judicis, sense cap mena de por ni de rever\u00e8ncia cap a cap patum intocable, com puga ser Von Karajan. Aix\u00ed mateix, trencant amb qualsevol dogmatisme, expressant les seues opinions amb total franquesa i rigor. I, com a mostra, la segona obertura que presenta el recull, els formidables\u00a0quatre pamflets sobre m\u00fasica<\/em>:\u00a0defensa dels moderns<\/em>,\u00a0defensa dels antics<\/em>,\u00a0pamflet contra els antics<\/em> i\u00a0pamflet contra els moderns<\/em>, en qu\u00e8 l’autor adopta la postura de Mefist\u00f2fil al Faust, “s\u00f3c l’esperit que nega constantment”, i, aix\u00ed doncs, canvia el punt de vista com a eina per a poder -o, de fet, intentar- traure’n l’entrellat. En definitiva, un llibre exigent per\u00f2 que paga molt la pena l’esfor\u00e7 que demana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Article de Ricard Chuli\u00e0, publicat a DeBat a Bat el 13 de novembre del 2010) T\u00edtol:\u00a0So i silenci Autor: Guillem Calaforra Editorial: Riurau Curiosament, emprem el mateix verb, \u201cllegir\u201d, per a interpretar les lletres que formen un text diguem-ne\u00a0oral aix\u00ed com les notes que formen un text diguem-ne\u00a0musical. En el primer cas, tenim l’abecedari, l’ortografia, … Continua la lectura de El so i el silenci del paper en ser llegit<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[81,74,80,104],"class_list":["post-844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-debat-a-bat","tag-guillem-calaforra","tag-ricard-chulia","tag-so-i-silenci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=844"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":851,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/844\/revisions\/851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}