{"id":853,"date":"2010-11-16T21:40:20","date_gmt":"2010-11-16T20:40:20","guid":{"rendered":"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=853"},"modified":"2010-11-16T21:40:20","modified_gmt":"2010-11-16T20:40:20","slug":"emili-morant-sobre-so-i-silenci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=853","title":{"rendered":"Emili Morant sobre &#8216;So i silenci&#8217;"},"content":{"rendered":"<p>(Entrada del <a href=\"http:\/\/emilimorant.blogspot.com\/2010\/11\/so-i-silenci-de-guillem-calaforra.html\">blog d&#8217;Emili Morant<\/a> sobre el llibre <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/llibres\/so-i-silenci-9788493703790.html\">So i silenci<\/a> de Guillem Calaforra, 16-11-2010)<\/p>\n<p>He parlat ac\u00ed mateix, en altres ocasions, del blog &#8220;<a href=\"http:\/\/soisilenci.blogspot.com\/\">So i silenci<\/a>&#8221; de Guillem Calaforra, que gaireb\u00e9 des dels seus inicis ha estat referenciat ac\u00ed a la dreta, en la meua llista d&#8217;enlla\u00e7os: n&#8217;he estat un fidel seguidor, i un participant secundari en els debats que all\u00e0 s&#8217;han encetat, ocasionalment. Doncs b\u00e9: no fa massa setmanes que Riurau Editors (iniciativa heroicament regida per\u00a0<a href=\"http:\/\/fontdelhort.blogspot.com\/\">Jaume Ortol\u00e0<\/a>) ha publicat un llibre amb el mateix nom que el blog, que cont\u00e9, ordenats, retocats i completats, alguns textos ja penjats i altres in\u00e8dits, en q\u00f9e el seu autor ha intentat explorar aquesta esp\u00e8cie de terreny de ning\u00fa que separa l&#8217;assaig literari de la prosa musical m\u00e9s t\u00e8cnica, m\u00e9s anal\u00edtica. L&#8217;intent, agosarat sense dubte, d&#8217;escriure sobre aquestes coses en catal\u00e0 mereix tota la\u00a0<em>propaganda<\/em> que se li puga fer. Per\u00f2 Guillem sembla de la classe de persones amb qui nom\u00e9s es pot quedar b\u00e9 si s&#8217;\u00e9s honest, de manera que intentar\u00e9 escriure alguna cosa m\u00e9s que una as\u00e8ptica lloan\u00e7a. En aquest noble intent se m&#8217;ha avan\u00e7at alg\u00fa a qui no s\u00f3c digne de deslligar-li les corretges de les sand\u00e0lies: Enric S\u00f2ria li ha dedicat la quarta p\u00e0gina del Quadern de 23 de setembre (<a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/elpaismedia\/ultimahora\/media\/201009\/23\/cultura\/20100923elpepucul_1_Pes_PDF.pdf\">ac\u00ed<\/a> en PDF,\u00a0<a href=\"http:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=795\">ac\u00ed<\/a> copiat al web de l&#8217;editor).<\/p>\n<p>&#8220;So i silenci&#8221; inclou textos d&#8217;una enorme varietat, d&#8217;acord amb la seua expl\u00edcita voluntat liter\u00e0ria i assag\u00edstica: aforismes, experi\u00e8ncies personals, dissertacions gen\u00e8riques sobre l&#8217;est\u00e8tica i l&#8217;experi\u00e8ncia musicals i an\u00e0lisis d&#8217;obres concretes o dels seus enregistraments. En l&#8217;intent (molt propi de mi) de posar-hi un ordre, encara que siga amb una voluntat nom\u00e9s descriptiva o anal\u00edtica, podr\u00edem classificar-los maldestrament en funci\u00f3 de la seua proximitat a un referent musical concret, obra o autor. Aix\u00ed, d&#8217;una banda, hi ha reflexions d&#8217;abast ampl\u00edssim sobre els estils musicals d&#8217;antics i moderns, una exploraci\u00f3 de les varietats de l&#8217;experi\u00e8ncia musical o algunes excursions biogr\u00e0fiques o hist\u00f2riques com la que protagonitza l&#8217;innominable Herbert von Karajan. De l&#8217;altra banda trobem comentaris detallats i informats sobre autors, obres o passatges musicals: \u00e9s aquesta darrera classe de textos la que m\u00e9s sovint es veu il\u00b7lustrada amb exemples musicals (pentagrames, per a entendre&#8217;ns). No s\u00e9 si aquesta escissi\u00f3 bipolar (exagerada, sense dubte) que he fet dels textos del llibre sorprendr\u00e0 l&#8217;autor o els qui l&#8217;han llegit, per\u00f2 respon a una obvietat: el gaudi o inter\u00e9s per part del lector dels fragments de text que tenen un referent musical concret dependr\u00e0 no nom\u00e9s de la qualitat liter\u00e0ria dels seus par\u00e0grafs, sin\u00f3 de la coneixen\u00e7a, \u00edntima, superficial o nul\u00b7la (com ha estat el meu cas en un grapat d&#8217;ocasions) que el lector tinga de la m\u00fasica de qu\u00e8 es parla. En el fons, aquesta limitaci\u00f3 \u00f2bvia no \u00e9s sin\u00f3 la fecunda paradoxa de qu\u00e8 naix aquest intent d&#8217;assaig musical, i que es fa expl\u00edcita, oracularment, en m\u00e9s d&#8217;un passatge del llibre: qui ent\u00e8n de m\u00fasica la sap inaccessible a la paraula, i tanmateix, es veu impel\u00b7lit a parlar-ne.<\/p>\n<p>Els textos del llibre que parlen sobre m\u00fasica &#8220;en general&#8221; s\u00f3n magn\u00edfics, brillants. I ho s\u00f3n incondicionalment: el lector podria ser sord i encara aix\u00ed gaudir d&#8217;aquesta broma intel\u00b7ligent i profunda que s\u00f3n els &#8220;Quatre pamflets sobre m\u00fasica&#8221; (a saber: a favor i en contra, respectivament, o caldria dir, distributivament, de la m\u00fasica &#8220;antiga&#8221; i la &#8220;moderna&#8221;). S\u00f3n un dels primers textos del llibre (tot un encert d&#8217;ordenaci\u00f3), i en la seua generalitat, fan una exposici\u00f3 de les tensions a qu\u00e8 se sotmet qualsevol experi\u00e8ncia est\u00e8tica (no nom\u00e9s musical: pl\u00e0stica, liter\u00e0ria) que resultaria profitosa de llegir per a qualsevol que pretenga gaudir de l&#8217;art (i m\u00e9s encara si t\u00e9 intenci\u00f3 de jutjar-lo cr\u00edticament, o de crear ell mateix). Els passatges m\u00e9s nost\u00e0lgics, m\u00e9s autobiogr\u00e0fics, que tracen una formaci\u00f3 musical sovint heterodoxa i voluntariosa, m&#8217;han arribat especialment, en part perqu\u00e8 puc identificar-me amb la perspectiva de &#8220;m\u00fasic frustrat&#8221; des de la qual sovint se&#8217;ns adre\u00e7a l&#8217;autor. Com que els meus estudis musicals van ser m\u00e9s breus i menys intensos, imagine, que els de Guillem, el meu abandonament de la m\u00fasica com a vocaci\u00f3 pr\u00e0ctica potser fou menys heroic (i m\u00e9s radical, dissortadament): per\u00f2 l&#8217;afinitat de la nostra experi\u00e8ncia de formaci\u00f3 ens acosta, a autor i lector. El llibre va ple d&#8217;aquesta viv\u00e8ncia personal, apassionada i meditada, de la m\u00fasica que es transmet al lector de forma (molt: massa!) honesta, lliure, divertida: aquesta saviesa musical, origin\u00e0riament inefable, es combina amb les millors virtuts (ja estrictament liter\u00e0ries) que ens pot oferir un assagista.<\/p>\n<p>Els textos que parlen d&#8217;una obra concreta, ja ho hem dit, fan dependre la seua recepci\u00f3 no tant del grau d&#8217;instrucci\u00f3 &#8220;t\u00e8cnica&#8221; de qui llegeix, sin\u00f3 de la seua experi\u00e8ncia i mem\u00f2ria musicals. Guilem Calaforra \u00e9s un home d&#8217;una vast\u00edssima cultura musical, que deixa en rid\u00edcul els qui, abans de llegir-lo, podr\u00edem haver-nos tingut per mel\u00f2mans: all\u00f2 que per a ell representa el nucli essencial, b\u00e0sic, de la nostra her\u00e8ncia musical ultrapassa extensament l&#8217;abast d&#8217;una discografia &#8220;cl\u00e0ssica&#8221; mitjana. En aquest sentit, &#8220;So i silenci&#8221; pot resultar &#8220;problem\u00e0tic&#8221;, en el sentit m\u00e9s estimulant, no negatiu, del terme: examinem-ho. Per exemple: una secci\u00f3 sencera del llibre es dedica a l&#8217;exploraci\u00f3 i glossa d&#8217;all\u00f2 que per a l&#8217;autor \u00e9s la perif\u00e8ria, la frontera eternament en expansi\u00f3 de les seues coneixences musicals: b\u00e9 podem imaginar que, per a molts lectors potencials d&#8217;aquestes p\u00e0gines sobre m\u00fasica classica aquests l\u00edmits poden resultar estratosf\u00e8rics, ignots. Aix\u00ed, els comentaris sobre l&#8217;obra de Schnittke, Hartmann, Loewe, Adorno o Arriaga o l&#8217;excursi\u00f3 discogr\u00e0fica que recorre vint versions de la Novena Simfonia de Bruckner poden descol\u00b7locar-nos, per l&#8217;absoluta manca de refer\u00e8ncies, pel &#8220;silenci de la mem\u00f2ria&#8221; amb qu\u00e8 el lector topa mentre intenta llegir-los. Certament, parlar de m\u00fasica menys &#8220;popular&#8221; (i compte, que all\u00f2 &#8220;popular&#8221; ac\u00ed pot voler dir Sch\u00f6nberg o Xostak\u00f3vitx) serveix per a conferir a la resta de les reflexions de l&#8217;autor la solidesa de qui sap b\u00e9 qu\u00e8 diu i perqu\u00e8, i esdev\u00e9 una invitaci\u00f3 personal, \u00edntima, confiable, per a anar descobrint tots aquells racons sonors que no surten als mapes de butxaca dels qui no passem de turistes musicals. Per\u00f2 no deixa de suggerir-me paradoxes: si hi ha, entre tots els &#8220;catalanolectors&#8221;, uns pocs centenars (desenes, si voleu) de persones capaces de resseguir aquestes exploracions, \u00e9s que el nostre pa\u00eds \u00e9s un empelt de Centreuropa a la vora de la Mediterr\u00e0nia i la cosa no est\u00e0 tan malament com Calaforra sovint apunta. Apostaria que el propi autor \u00e9s conscient d&#8217;en quin dels dos sentits es resol aquest dilema.<\/p>\n<p>Tot i al preu de divagar en exc\u00e9s, no vull abandonar encara aquesta reflexi\u00f3 sobre la problematicitat (!) d&#8217;escriure i llegir sobre m\u00fasiques estranyes, inusuals, complicades. Jo mateix, que tinc una cultura liter\u00e0ria m\u00e9s aviat pobra, no s\u00e9 si m&#8217;atreviria a q\u00fcestionar un assagista a l&#8217;\u00fas per citar o glossar versos d&#8217;algun poeta male\u00eft escandinau o per referir-se al protagonista secundari d&#8217;alguna narraci\u00f3 desconeguda i inaccessible. La doble convenci\u00f3, pel que fa a la recepci\u00f3 de l&#8217;assaig literari, sembla aquesta: l&#8217;escriptor fa servir els referents que m\u00e9s li plauen sense preocupar-se excessivament per si s\u00f3n compartits, i qui el llegeix s&#8217;atribueix a s\u00ed mateix (d&#8217;una forma un tant aspiracional i ing\u00e8nua) la responsabilitat per no saber de qu\u00e8 dimonis estan parlant-li: passa les p\u00e0gines amb vergonya o fingeix, per a s\u00ed mateix, que el que li diuen \u00e9s interessant i profund (un fingiment solipsista i absurd). En canvi, quan es tracta de m\u00fasica, mat\u00e8ria en qu\u00e8 vaig poder formar-me m\u00e9s dignament que la majoria, ac\u00ed em teniu, q\u00fcestionant la conveni\u00e8ncia de tractar m\u00fasiques que jo, com molts altres, no he escoltat. Aquesta distinta toler\u00e0ncia pel que fa a l&#8217;especificitat dels referents literaris, hist\u00f2rics, filos\u00f2fics, d&#8217;una banda, i els musicals, de l&#8217;altra, se&#8217;m mostra ara del tot injusta: i per als qui sentim encara una favorable inclinaci\u00f3 vers l&#8217;art dels sons, ho hauria de ser m\u00e9s encara. No ser\u00e9 jo, ac\u00ed, l&#8217;esperit que nega.<\/p>\n<p>Al capdavall, amb quin criteri decidim qu\u00e8 \u00e9s massa dif\u00edcil, estrany, impropi, i qu\u00e8 no ho \u00e9s? Vull imaginar ara que, entre els lectors de &#8220;So i silenci&#8221;, hi ha alg\u00fa que ha llegit el cap\u00edtol sobre la darrera sonata per a piano de Beethoven i ha sentit alhora la decepci\u00f3 de no con\u00e8ixer-la i l&#8217;impuls per descobrir-la. Potser s&#8217;ha preguntat, com jo m\u00e9s amunt, si l&#8217;autor no ha volat massa alt, fins a quedar-se sol en les seues meditacions. Doncs resulta que no: jo mateix, que fa anys que m&#8217;esborrone escoltant aquella Arietta enfilar-se cap al sostre dif\u00fas d&#8217;all\u00f2 expressable, puc justificar el llibre sencer per eixes poques p\u00e0gines. Per tot plegat, i tot i la meua sordesa selectiva, puc assegurar-vos que a &#8220;So i silenci&#8221; no li sobra cap nota: vos convide a gaudir-lo sense pors ni reserves.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Entrada del blog d&#8217;Emili Morant sobre el llibre So i silenci de Guillem Calaforra, 16-11-2010) He parlat ac\u00ed mateix, en altres ocasions, del blog &#8220;So i silenci&#8221; de Guillem Calaforra, que gaireb\u00e9 des dels seus inicis ha estat referenciat ac\u00ed a la dreta, en la meua llista d&#8217;enlla\u00e7os: n&#8217;he estat un fidel seguidor, i un &hellip; <a href=\"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/?p=853\" class=\"more-link\">Continua la lectura de <span class=\"screen-reader-text\">Emili Morant sobre &#8216;So i silenci&#8217;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10,28],"tags":[109,74,104],"class_list":["post-853","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blogs","category-ressenyes","tag-emili-morant","tag-guillem-calaforra","tag-so-i-silenci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/853","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=853"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/853\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":856,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/853\/revisions\/856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}