(Text de Vicent Minguet publicat a la revista Car\u00e0cters, n\u00fam. 54, gener del 2011)<\/p>\n
Guillem Calaforra Compassos d\u2019espera<\/strong><\/p>\n Que es poden dir, i per tant escriure, coses amb sentit sobre m\u00fasica, d’una manera\u00a0est\u00e8ticament efica\u00e7, tal i com defensa Guillem Calaforra a l’Obertura<\/em> del seu recentllibre d’assaigs sobre m\u00fasica cl\u00e0ssica, So i silenci<\/em>, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 fora de dubtes. Ara b\u00e9,\u00a0que aquestes hagin estat escrites \u2013o dites, si m\u00e9s no\u2013 en la nostra llengua, ja \u00e9s un altre\u00a0assumpte digne d\u2019estudi. El mateix autor s\u2019encarrega de recordar-nos al pr\u00f2leg el fet\u00a0que la literatura d\u2019idees de tem\u00e0tica musical en catal\u00e0 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de minories\u00a0\u00ednfimes. En efecte, nom\u00e9s caldria fer una ullada a les prestatgeries de les nostres biblioteques, o de les principals editorials en catal\u00e0, per tal de constatar l\u2019immens buit\u00a0present \u00a0\u2013un silenci m\u00e9s\u2013 \u00a0en all\u00f2 que alguns anomenen des de la seva particular\u00a0normalitat, la terra de la m\u00fasica i dels m\u00fasics.<\/p>\n Per b\u00e9 que la \u00a0realitat m\u00e9s propera ens pugui convidar a pensar-ho, la reflexi\u00f3\u00a0escrita sobre l\u2019art musical no \u00e9s en absolut una raresa. Els mateixos compositors ens han\u00a0deixat al llarg del temps una quantitat no gens desdenyable de literatura escrita al\u00a0voltant dels temes m\u00e9s diversos, sovint relacionats amb les seves obres o les dels seus\u00a0hom\u00f2legs. Els escrits (te\u00f2rics, cr\u00edtics, est\u00e8tics, filos\u00f2fics) de Richard Wagner, Claude\u00a0Debussy, Hector Berlioz, Arnold Schoenberg o Pierre Boulez han contribu\u00eft amb\u00a0escreix a l\u2019edificaci\u00f3 d\u2019un nou lligam entre l\u2019obra musical i el seu receptor, fruit d\u2019una\u00a0voluntat de pensar la m\u00fasica com si es tract\u00e9s d\u2019un objecte intel\u00b7lectual que reflecteix\u00a0posicions \u00e8tiques, pol\u00edtiques, epistemol\u00f2giques i est\u00e8tiques, dins d\u2019un context cultural\u00a0ple \u00a0d\u2019exig\u00e8ncies art\u00edstiques, morals i socials en constant evoluci\u00f3. Tot i aix\u00f2, aquesta cont\u00ednua reflexi\u00f3 al voltant del fet musical no \u00e9s en absolut un afer exclusiu de\u00a0compositors. Genis com Franz Schubert, Fryderyk Chopin o Maurice Ravel no van\u00a0manifestar \u00a0mai cap voluntat per deixar una obra escrita m\u00e9s enll\u00e0 de la purament\u00a0musical.<\/p>\n Tanmateix, sembla que aquest tipus de literatura ha estat una tasca m\u00e9s aviat\u00a0pr\u00f2pia de pensadors i escriptors entesos en la mat\u00e8ria (Stendahl, E.T.A. Hoffmann,\u00a0Claude L\u00e9vi-Strauss, Vladimir Jank\u00e9l\u00e9vitch, T.W.Adorno o Edward Said han dit la seva\u00a0amb excepcionals escrits relatius a la m\u00fasica i als m\u00fasics), o b\u00e9 de music\u00f2legs, els quals\u00a0han estat per altra banda els principals responsables del gruix d\u2019edicions en circulaci\u00f3 a\u00a0Fran\u00e7a, \u00c0ustria i Alemanya, amb figures emblem\u00e0tiques com les de Maurice Fleuret,\u00a0Hugo Riemann o Edward Hanslick. A m\u00e9s a m\u00e9s, als pa\u00efsos angl\u00f2fons cada any veuen\u00a0la llum un volum immens de publicacions de tot tipus (assaigs, monografies, mem\u00f2ries,\u00a0enciclop\u00e8dies, estudis cr\u00edtics), algunes de les quals arriben fins i tot a rivalitzar en\u00a0nombre amb el de la creaci\u00f3 musical contempor\u00e0nia, la qual cosa no fa sin\u00f3 confirmar\u00a0la normalitat d\u2019una situaci\u00f3 que no passa de ser una sorprenent excepci\u00f3 a casa nostra.<\/p>\n L\u2019autor ho remarca molt encertadament des de l\u2019inici: els aficionats han de pagar\u00a0sovint \u201cuna mena de peatge necessari\u201d, sota la forma d\u2019un cert nivell de tecnicisme en\u00a0ocasions inevitable, de vegades fins i tot desitjable si no fos perqu\u00e8 no sempre tothom\u00a0est\u00e0 disposat a acceptar-lo. La conseq\u00fc\u00e8ncia natural no pot ser m\u00e9s insulsa… ara una\u00a0certa literatura de tem\u00e0tica musical curulla d\u2019arguments que no fan cap refer\u00e8ncia expl\u00edcita al fenomen musical \u00a0\u2013amb els pentagrames o l\u2019audici\u00f3 conseq\u00fcents\u2013, ara una\u00a0mena de temptativa fulletonesca que nom\u00e9s persegueix, subrept\u00edciament i incisiva, la\u00a0transmissi\u00f3 dels prejudicis personals dels autors com si es tract\u00e9s d\u2019una realitat \u00faltima inq\u00fcestionable \u00a0\u2013amb representants de luxe en aquest g\u00e8nere com Alessandro Baricco\u00a0amb les seves famoses vaques de Wisconsin.<\/p>\n Hi ha tamb\u00e9, per\u00f2, apostes assenyades com la de Calaforra, un aut\u00e8ntic\u00a0connaisseur<\/em> en mat\u00e8ria musical, les reflexions del qual ens arriben aqu\u00ed sota la forma\u00a0d\u2019assaigs ben atape\u00efts d\u2019idees amb una paleta de tonalitats que no fan sin\u00f3 enriquir la ja\u00a0de per s\u00ed atractiva varietat d\u2019uns temes tractats des dels angles m\u00e9s diversos i de les\u00a0formes m\u00e9s originals i genu\u00efnes. Des de l\u2019exercici inaugural d\u2019enfrontament de postures\u00a0antag\u00f2niques (una dissertaci\u00f3 polif\u00f2nica entre defensors dels antics i dels moderns), fins\u00a0als aforismes m\u00e9s brillants i subtils \u00a0imaginables, tot sense ometre una petita dosi\u00a0d\u2019an\u00e0lisi musical quan hi pertoca, Calaforra ens dona l\u2019exemple de com hom pot\u00a0produir reflexi\u00f3 sobre una experi\u00e8ncia est\u00e8tica subjectiva d\u2019una manera sublim, sense\u00a0apartar les afinitats personals ni renunciar a la ironia o al sarcasme, en un intent reeixit\u00a0de fer literatura de la bona amb ofici i qualitat. Un intent que ens arriba inevitablement\u00a0com un bon cop d\u2019aire fresc enmig del silenci a qu\u00e8 ens han acostumat en mat\u00e8ria de\u00a0literatura musical en llengua catalana<\/p>\n A mitjans del segle passat Susan Sontag situava el silenci com la culminaci\u00f3\u00a0\u00faltima a la qual havia d\u2019aspirar l\u2019art. La materialitat de l\u2019art havia esdevingut el seu\u00a0propi impediment en el cam\u00ed de l\u2019artista cap a la tan anhelada transcend\u00e8ncia, una llosa\u00a0que nom\u00e9s podia ser apartada mitjan\u00e7ant una via encaminada al silenci, un silenci em\u00e8s\u00a0en \u00faltima inst\u00e0ncia per l\u2019obra d\u2019art, dins d\u2019un negacionisme absolut. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9\u00a0d\u2019altres silencis. Aquest llibre s\u2019encarrega magistralment de fer-los m\u00e9s tolerables, m\u00e9s\u00a0musicals.<\/p>\n Vicent Minguet<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" (Text de Vicent Minguet publicat a la revista Car\u00e0cters, n\u00fam. 54, gener del 2011) Guillem Calaforra So i silenci. Assaigs sobre m\u00fasica Riurau editors, Barcelona, 2010 242 p\u00e0gs. Compassos d\u2019espera Que es poden dir, i per tant escriure, coses amb sentit sobre m\u00fasica, d’una manera\u00a0est\u00e8ticament efica\u00e7, tal i com defensa Guillem Calaforra a l’Obertura del … Continua la lectura de Ressenya de ‘So i silenci’ a Car\u00e0cters<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,28],"tags":[116,74,104,114],"class_list":["post-935","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-premsa","category-ressenyes","tag-caracters","tag-guillem-calaforra","tag-so-i-silenci","tag-vicent-minguet"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/935","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=935"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/935\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1334,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/935\/revisions\/1334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/riuraueditors.cat\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n So i silenci. Assaigs sobre m\u00fasica<\/a>
\nRiurau editors, Barcelona, 2010
\n242 p\u00e0gs.<\/p>\n