Pansa

Gra del raïm de vi dessecat naturalment pel sol o pels efectes de l'escaldat amb aigua bullent on s'han afegit productes adients. L'elaboració de la pansa té a Benissa una tradició molt antiga en ser considerada com un poderós aliment per ajudar a la dieta humana durant el transcurs dels hiverns. Probablement la manipulació del raïm per a pansificar té uns orígens àrabs però l'evolució de les tècniques de producció, elaboració i comercialització s'han de situar en el segle XIX i principis del XX. Cavanilles, en la seua descripció feta en l'any 1797, elogia el sistema emprat pels benissers, dels quals diu que fan ús d'un lleixiu preparat per ells mateixos a partir de les cendres i la calç. És el mateix Cavanilles qui dóna les primeres informacions de la producció, que és de 8 càrregues, quantitats inferiors a altres productes com ara l'ametla i les garrofes que la superen. Una de les tazmies del Delme de la parròquia de Benissa no l'inclou en l'any 1822 i caldrà esperar a un document de l'ajuntament, de l'any 1850, per saber que es pagava a 100 reals, però sense especificar ni mesura ni quantitat de producció. Fins eixe instant Benissa, com tota la comarca, havia descobert en el cultiu de la pansa el camí de la prosperitat, cosa que va obligar a abandonar la varietat denominada de planta per la més productiva del moscatell, acompanyat tot això per una transformació total del paisatge en posar-se en cultiu terres de pastura, boscs i faldes de muntanya. Els llauradors venien el producte preferentment a la plaça de Dénia on des dels seus magatzems s'introduïa al mercat anglés principal consumidor, que l'apreciava com un aliment de gran poder energètic, raons per les quals s'afirma que tingué un paper important en la revolució industrial en ser inclosa en la dieta de miners i metal·lúrgics. Després d'una lleugera caiguda de preus, fet ocorregut entre 1841 i 1844 per una recessió del mercat anglés, torna altra vegada a rellançar-se l'exportació, i amb molta força, cap al darrer terç del segle XX, en coincidir amb la baixa producció de la part de Màlaga deguda a la plaga de la fil·loxera. La vinya del terme de Benissa es veié afectada de la malaltia entre 1895 i 1905, i especialment el període de 1912-1916, considerat com el de màxima intensitat, situació que unida amb els efectes de la guerra mundial de 1914, indiquen el declivi de la producció, no obstant existir, segons Figueras Pacheco, 1.500 ha destinades en l'any 1912 al cultiu de la vinya, clarament superior a la resta dels altres productes agraris. La pansa, subjecta sempre als capricis dels preus que dicta el mercat accelerarà el descens de producció derivant-se el raïm a l'elaboració de vi observant-se que en l'any 1937 es censen 30.000 quilos de collita de pansa enfront dels 90.000 quilos que corresponen al raïm destinat per a vi. A partir de 1940 la dedicació del llaurador a confeccionar pansa decau sensiblement en orientar la producció al seu consum en fresc en pagar-se millors preus i no exigir tanta mà d'obra. No obstant això no es produí un abandó total de l'elaboració per tal com el llaurador continuà treballant tots aquells excedents que no podia col·locar al mercat en fresc. Incloent, com era tradicional, la pansa dels cabrerots. Els comerciants units en una firma paraigües denominada UNEXPA seguiren comercialitzant el producte, fins que l'agrupació de cooperatives CAS, en 1960, intentà defensar als productors, mesures totes elles ja en fase terminal perquè l'elaboració de la pansa ja s'havia fet insostenible a causa dels costos dels jornals, canvis de tendència dels consumidors i baixos preus del mercat.

Locucions

• Estar fet una pansa: Dir d'un que està envellit.
• No hem venut la pansa: Dita popular que no es té diners en efectiu.

Temes relacionats: escaldar, fil·loxera, perpinyera, riurau, vi.