Diccionari benisser: Introducció

Aspectes formals

Precedents

El Diccionari benisser és un treball de caràcter analític que s'estructura, a la manera tradicional, en articles ordenats per orde alfabètic. La divisió en articles o entrades pretén oferir al lector un ample registre de veus que li facilite de forma ràpida un coneixement de Benissa en els seus diferents vessants. El tractament dels articles s'ha fet buscant l'equilibri entre el rigor necessari i la brevetat, per tal de concentrar en el menor espai el màxim d'informació possible. Quan l'interés de la veu tractada precisa d'un més ample nivell de recerca es remet al lector a la bibliografia específica, la qual ha estat consultada per a redactar l'entrada. Aquesta documentació complementària figurarà sempre al peu de l'article, i es repetirà, i en algun cas s'eixamplarà, a l'índex general bibliogràfic.

L'univers de l'obra correspon a l'àmbit del municipi i terme de Benissa, i, per tant és un treball de tema local, en contraposició a les enciclopèdies de caràcter general. No pretén substituir les seues funcions i és la seua vocació constituir-se com un complement d'aquelles aproximant els coneixements generals a la realitat que ens és més pròxima. Com en tota obra d'aquestes característiques gran part de la redacció està molt relacionada amb l'actual contemporaneïtat, encerclada en la memòria històrica aprofundida a tres generacions anteriors al present que ens és vigent. No obstant això no es desatén aquells fets, biografies i altres notabilitats que són, per la seua importància, d'imprescindible cita i que es retrotrauen a altres èpoques.

Algunes entrades que podrien considerar-se com a excusables, i que són més pròpies d'un diccionari general, les hem tingudes en compte adaptant-les a la seua interpretació localista. Passa també en alguna innecessària biografia. No incloure aquestes veus seria obviar aspectes benissers molt endinsats en la seua tradició i, en resum, tot allò que forma el seu món especial i afectiu.

L'obra s'inspira en algunes obres temàtiques efectuades per a un espai més ample, com el Diccionari d'Història del País Valencià (Edicions 62), el Diccionari d'Història de Catalunya, de Pierre Vilar (Edicions 62), el Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya, de Ramon Costa Blay i el més recent d'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (Consell Insular d'Eivissa i Formentera) 2009.

A un nivell més local, en el marc de la comarca de la Marina, seria oportú citar el treball dut a terme per Ramon Llorens Barber (Diccionario de Altea y sus cosas) Altea. 1983, com un precedent d'aquest tipus d'investigacions, fets des de l'estima a les coses de la terra en què vivim. Això quant als treballs d'espectre més general. Altres treballs duts a terme dins de l'àmbit comarcal, amb vocació de monografia, poden ser els de Maria Rosario Cabrera González (El món mariner a Dénia, 1997), i el fet amb el seu esbós l'any 2001 (Mar i llengua a la Marina Alta). Eugeni Adolf Monjo podria també ser un exemple d'aquestes inquietuds (Saba vella). Dins de la recuperació lexicogràfica seria oportú incloure en aquest tipus d'iniciatives, fetes amb intenció de diccionari, els denominats «llibres del parlar», amb les arreplegues efectuades pel filòleg Vicent Beltran Calvo (El parlar de Benissa, El parlar de Callosa d'en Sarrià i de les Valls de Tàrbena i de Guadalest.). També podrien considerar-se els reculls de topònims com un treball d'aproximació a les intencions dels diccionaris enciclopèdics, que hauria de ser el nom correcte de l'obra que estem tractant. Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada, de Joan Ivars Cervera, o Els noms de lloc de Benissa, de Joan Josep i María José Cardona entren dins aquesta perspectiva.

Una hipòtesi de treball que es va observar quan ens plantejarem la construcció del Diccionari fou crear un equip d'especialistes locals que s'encarregaren de la redacció d'articles específics. De fet es mantingueren reunions i es repartí el qüestionari i pla de la feina a fer. Era al voltant de l'any 1998. Molt prompte aquelles esperances inicials es feren impossibles de dur a la pràctica. La poca disponibilitat de temps de la quasi totalitat dels implicats féu inviable aquella opció. Considerant que era una obra necessària a la vista del buit existent i que el perill de la desaparició de molts referents culturals era una constant amenaça, amb la pèrdua de memòria històrica per a les actuals generacions, ens decidirem a enllestir en solitari la redacció.

El primer pas a donar s'establí creant un llistat de temes per ordre alfabètic amb la intenció de l'aparició subsidiària de paraules clau que ens permetrien eixamplar el nombre de veus. Fou una bona elecció perquè accedíem a camps nous que no els havíem tingut presents inicialment i que ara possibilitaven augmentar el contingut i relacionar algunes entrades amb altres, i, sense cap dubte a complementar-les.

Tractament del material

L'encapçalament de cada article es redacta en majúscules o minúscules segons si és nom propi o no. (ex: La Unión de Benisa, arrabassar). Continua la definició essencial i la redacció de la veu en forma de treball sintetitzat. Omet l'obra, sempre que es pot, l'ús de les accepcions, tant perquè són escasses en el tractament global com perquè preferim donar una exposició més ampla amb una nova veu.

Es dóna entrada també a noms que no són propis de la nostra llengua, com pot ser mayos (cant) que omet la traducció a maigs, perquè considerem que s'ha de seguir el sentiment tradicional del seu origen folklòric i no desvirtuar en cap sentit la forma original que es donava oficialment i popularment a aquest tipus de manifestació.

Dins del tractament dels articles porten la majúscula inicial noms referits a associacions, centres escolars, etc. (ex: Confraria de la Mare de Déu del Roser, Col·legi Sant Bonaventura...).

Ordre dels articles

S'ordenen per orde alfabètic. En els noms de persones (ex: Antonio Torres Orduña) s'ordenen pel primer cognom (Torres Orduña, Antonio). En entrades precedides d'article (El Centinela), pel nom (Centinela, El), igual que en fets històrics (Guerres Carlistes; Carlistes, Guerres).

Criteris de traducció

Quan es tracta d'onomàstiques que ens són més properes i conegudes per raó de veïnatge, es prefereix el topònim tradicional en la nostra llengua en lloc de la forma castellana (ex.: Sogorb per Segorbe, Terol per Teruel). Això no obstant, en altres que manquen d'eixa circumstància (ex: Serrano, Azul, Montehano...) i per tant són menys comuns, es manté la norma de seguir la font original trobada en la investigació. Exceptuem d'eixa regla la gran toponímia universal (Nova York, Filipines, Marroc...).

Els títols d'obres literàries, composicions musicals, etc., figuren sempre en la forma que li va donar l'autor (ex: El mastín de la Pedrosa, María medianera universal, Bohemios...).

Els noms de persona o d'entitats segueixen el criteri d'expressar-los en la forma en què foren coneguts en el seu temps, respectant eixa circumstància (ex.: Pedro Pastor, Gran Colecta...).

Cos de l'obra

Vocabulari emprat

S'empra com regla a seguir la normativa del Diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com la gramàtica de l'esmentada corporació. No obstant això, s'ha fet també ús del Diccionari catalá-valenciá-balear, Alcover-Moll, i en les formes angleses i franceses el Diccionari anglés-Català i Francés-Català editat per Gran Enciclopèdia Catalana. Obra consultada ha estat també el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, com també el seu Onomasticon Cataloniae. Utilitzem també el Vocabulari Castellà-Valencià, i Valencià-Castellà, de Francesc Ferrer i el Diccionari Català Pal·las. Els textos en llatí segueixen les normes del Diccionario Latino-Español etimológico de Raimundo de Miguel. La referència a mots i formes castellanes s'han resolt amb la consulta a l'Encicopledia Larousse.

Biografies

Ha estat criteri, i per la restricció de l'extensió de l'obra, redactar les biografies amb la concreció més gran possible. Els articles van precedits del lloc i any de naixement del personatge, i, si és el cas del lloc i any de defunció. Si es desconeixen eixes circumstàncies, s'indica amb un interrogant o es remet al segle on va fer el seu cicle vital. L'article continua indicant l'activitat més remarcada de la personalitat en qüestió i que justifica la seua inclusió en el Diccionari, redactant els trets més significats de la seua biografia, i si és dona el cas, la seua creació literària, artística o els fets més remarcats de què fou protagonista. Es respecta el seu nom de persona, siga en la forma valenciana o en la de la llengua en què fou conegut per la societat benissera (ex: Diego Ivars o Agustín Furió Suárez). Per a millor coneixença de la seua biografia es sol remetre al final de l'article a la bibliografia específica.

Geografia

Dins de l'obra es remet molt sovint a onomàstiques. En el camp de la toponímia s'ha seguit el criteri de l'Onomasticon Cataloniae quan es fa referència a noms de lloc catalans. Quan les circumstàncies porten a onomàstiques no catalanes hem utilitzat el Diccionari Català Pal·las d'Emili Vallès.

Informació general

El Diccionari recull un ampli ventall d'entrades, a més de les ja esmentades referides a la biografia i a la geografia. Fets històrics, corporacions acadèmiques, indústries, treballs del camp, topònims, etc. Quan es donen eixes circumstàncies l'article intenta fer un extracte el més il·lustratiu possible. Si la veu fa referència a fets històrics o èpoques concretes, la norma es anar remetent al lector, mitjançant paraules clau, a altres veus que el poden complementar o ampliar. Altres vegades es sol posar en negreta en acabar l'article temes que li estan relacionats i que es troben ja inclosos en el Diccionari.En qualsevol cas, si el tema així ho requereix figura una bibliografia temàtica.

Bibliografia

Amb la finalitat de donar la màxima informació possible, i dins d'articles molt concrets, s'inclou al final una bibliografia de consulta. La selecció d'eixa informació no és absolutament definitiva, ja que en alguns casos és abundant i no es pot incloure en la seua totalitat, i per tant s'ha de seguir un criteri orientatiu. S'ha procurat limitar eixa informació a fonts de consulta que li siguen pròximes i fàcils d'examinar al lector. S'han omés les cites arxivístiques a peu d'article per no farcir en excés de documentació que en tot cas sempre es trobaran a l'índex general bibliogràfic i de fonts consultades.

En el cas de les biografies d'autors literaris o altres relacionats amb el món de la creació no s'inclou el total de la seua producció, sinó que es segueix un criteri de selecció, i en tot cas la informació bibliogràfica s'indica al final de l'article.