Gastronomia. Pràctica culinària que en temps es feia per a conservar la carn, generalment en la matança del porc, guardant-la per a consumir quan fos menester o en moments d'escassetat de carn fresca. Era un recurs que permetia tindre el rebost guarnit de carn en tot temps. La carn a conservar s'havia de trossejar en trossos menuts, salar i tindre en adob un determinat nombre d'hores. Després, amb draps, s'assecava de l'excés d'humitat i es fregia amb oli d'oliva en paelles de bon fons. Feta l'operació s'introduïa en gerres i es colgava amb el mateix oli de fregir. Era costum també conservar la carn de les aus, com ara tords i estornells, caçades en els antics paranys aixecats al temps de la tardor. La carn, conservada d'aquesta forma, s'utilitzava com acompanyant de les diferents formes de fer arròs sucós. El mot frito és un castellanisme, difícil de comprendre en la nostra àrea lingüística.
