frito
Pràctica culinària que en temps es feia per a conservar la carn, generalment en la matança del porc, guardant-la per a consumir quan fos menester o en moments d'escassetat de carn fresca. Era un recurs que permetia tindre el rebost guarnit de carn en tot temps. La carn a conservar s'havia de trossejar en trossos menuts, salar i tindre en adob un determinat nombre d'hores. Després, amb draps, s'assecava de l'excés d'humitat i es fregia amb oli d'oliva en paelles de bon fons. Feta l'operació s'introduïa en gerres i es colgava amb el mateix oli de fregir. Era costum també conservar la carn de les aus, com ara tords i estornells, caçades en els antics paranys aixecats al temps de la tardor. La carn, conservada d'aquesta forma, s'utilitzava com a acompanyant de les diferents formes de fer arròs sucós. El mot frito és un castellanisme, difícil de comprendre en la nostra àrea lingüística.