Bèrnia
la serra de Bèrnia
Remetem l'estudiós al documentat article que el tracta en l'Onomasticon, vol. II, 372, 471. No considerem adient afegir per la nostra part cap suggeriment que no siga la sensata i prudent opinió dels lingüistes experimentats que s'han ocupat amb amplitud d'aquest importantíssim topònim. Només extraiem d'aquell article la cita on ja apareix esmentat en èpoques tan pretèrites com les de 1263 en documents del rei Jaume I: «assignació dels rèdits dels castells de Penacadell i Berdia».
Al terme de Benissa aquesta serralada simbòlica va pertànyer a pocs propietaris, i sempre en porcions reduïdes. D'aquesta manera l'Amillarament de 1893 assenyala Francesc Ferrer Vidal i Pere Ferrer Ivars, amb 425 fanecades cadascú d'ells, i aquest darrer fitant al sud amb el terme d'Altea: «posesión titulada Monte Bernia».
Coordenades: IV, 22-D
la font de Bèrnia
1896: «en la cumbre de un piñón o tosal que está más arriba de la Fuente llamada de Bernia» (AHMB. Acta de l'amollonament de Bèrnia entre els Ajuntaments de Benissa i Xaló).
El brollador és compartit amb el municipi de Xaló segons l'acord que prengueren els dos ajuntaments per a abastir d'aigua als habitants d'aquelles partides en temps de secada. L'accés és en l'actualitat fàcil i còmode i enllaça amb la carretera de Benissa-Pinos-Xaló, amb motiu de les obres que es feren al seu caminet de terra. És coneguda també per Font de Cabanes.
Coordenades: IV, 21-C
el forat de Bèrnia
1954: «al cabo de una hora de congojas y sudores se encontraron ante la boca del Forat o túnel» (El ducado de Bernia, Jordi Valor, pàg. 83).
Túnel de poca profunditat i alçada migrada que comunica el vessant de llevant amb el de ponent de la serra de Bèrnia i es suposa que fou construït en temps de vigència del Fort de Bèrnia. És situat a la part alta de la serra prop de la penya de l'Alt.
Coordenades: IV, 21-C
