Verdiola
les cases de Verdiola
1834: «y aun se denomina Verdiola la parte mas culminante de la misma» (Diccionario Geográfico Estadístico. Pascual Madoz).
El topònim és tractat en l'Onomasticon de Coromines en el vol. II, 472, en l'article referit a Bèrnia. Justifica la seua opinió en veure aquell vessant ombrívol i sovint nevada de la serra en hiverns gelats. Per eixe motiu, l'arrel àrab brd 'fred, glaçat' podria donar l'origen del topònim. És obvi destacar que és precisament aquella part de la serra la més rica en vegetació i que malgrat els successius i històrics incendis que ha patit sempre rebrota i manté excel·lents taques de pinar. En un intent per part nostra de trobar una semblança entre la vegetació verda i l'origen del topònim consultem en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana l'article "Verd". No s'hi troben derivats ni composts que remeten a Verdiola. En l'esmentat article s'accepta que a la comarca de les Garrigues el un terreny té poc valor per al conreu és conegut amb el nom de "terra berdal". "Vidriola", però, és un derivat de vidre. Com a "vidriola" coneixem a la nostra terra al vas de terrissa que permet guardar monedes. La majoria dels topònims de la partida de Pinos, on es troba Verdiola, són d'origen català. De vegades les solucions etimològiques de la toponímia solen ser més fàcils del que sembla. Deixem que les futures investigacions tinguen més elements de judici per a trobar l'origen d'aquest topònim. En un punt d'aquell paratge hi ha un reduït caseriu molt amé que forma un carrer en forma de poble menut. Més separat es pot trobar la denominada casa del Cantal construïda amb una paret adossada a la penya.
Coordenades: IV, 22-C
la cova de Verdiola
1703: «done soterrar a Andreu Cabrera de Andreu de Fransi de edat de 10 anys per mort violenta en morir ofegat en la cova de Berdiola» (APB. Llibre de difunts. 15/5/1703)
Cova situada dins del paratge de Verdiola que té entre deu i quinze metres de profunditat amb un accés més difícil a mesura que s'arriba al final.
