albat

Xiquet que mor abans d'aplegar a l'ús de raó. Etimològicament la veu albat prové del llatí albatus en clara sintonia amb el color de la vestimenta blanca amb què se'l vestia quan el soterraven. Els xiquets difunts eren anotats als llibres de la parròquia de Benissa amb la denominació d'albat, en consideració a la de mig cos que era la inscripció que es posava als infants morts després de prendre la primera comunió i abans del temps en què entraven a l'adolescència. Els albats es soterraven amb una caixa de fusta pintada de color blanc i el senyal de difunts es realitzava amb la campana més menuda del campanar amb intervals d'un colp i pausa seguit de dos colps més seguits. Dins del costumari religiós antic als xiquets de pocs anys se'ls podia oficiar per al seu sufragi la missa exequial dita «dels àngels», però en aplegar a l'edat de set anys s'havia de fer («nisi malitia aetatem suppleat») una missa d'adults, encara que no hagueren pres la primera comunió. Al soterrar acudien tots els xiquets en edat escolar.

Bibliografia: Del bressol al fossar. J. J. Cardona. 2006.