Andrés

Família pertanyent a l'antiga oligarquia de Benissa. La seua presència al solar benisser comença en l'any 1713 pel casament de Miquel Andrés Trilles, natural de Planes amb Cassiana Morell Cruanyes, natural de Benissa. Segueix la línia genealògica amb Ignasi Andrés Morell, pare de Miquel Andrés Torres, i aquest de Francesc Assís Andrés Feliu. Aquest darrer, casat amb Josepa Torres Gómez, va tindre per fills a Mariana (1886), Josepa (1890), Maria Victoria (1891), Maria Milagro (1894), Miquel Francesc (1897) i Maria Dolors (1899). La línia masculina (Miquel), va casar en Dénia amb Dolors Ferrando Moreno, de la que va tindre quatre fills (un fill, Francesc Andrés Ferrando, que va morir fadrí i tres filles Maria Dolors, Maria Josepa i Maria Milagro), quedant extingida la branca masculina.

Els Andrés originaris procedeixen de la vila de Mallén, al regne d'Aragó, on en l'any 1461 Miquel Andrés és honrat amb el títol de cavaller pel rei Joan II. Un fill d'aquest passa a Alcoi per casament i estableix solar a Planes. Els Andrés foren senyors de la baronia de Parcent, d'on en l'any 1543, Pere Andrés de Rodo (Pedro Perandero) fou fet presoner pels corsaris turcs de Barba-rosa, xifrant-se en onze mil ducats el seu rescat.

Un membre distingit de la nissaga va ser l'erudit Joan Andrés Morell (1740-1817), jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià, autor de la primera història de la literatura universal i comparada. Francesc Andrés Feliu (1847), casat amb Josepa Torres Gómez concentrà el patrimoni rústic i urbà més gran del seu temps a Benissa, sobrepassant el de son pare considerat en el llistat dels cinquanta majors contribuents de la província d'Alacant amb una renda a pagar de 1973 pessetes. L'escut heràldic figura en la casa de la Seu Universitària i en l'altar del Cor de Jesús de l'església de Benissa.