Antoni Cabrera Feliu
(Benissa 1877. Coruche (Portugal) 1960). Alcalde i financer. El període en què exercí com a alcalde fou entre els anys 1918 i 1920, moment on el poble es va veure afectat per greus circumstàncies. Una d'elles fou la grip, denominada popularment com «La Cucaratxa», apareguda entre finals d'estiu i primers de la tardor de 1918 i a la que seguí en 1919 un atac de pigota. Això condicionà la pràctica totalitat de la seua etapa al davant de l'Ajuntament dirigint les actuacions a solucionar aquella greu situació gestionant i portant a cap mesures per a combatre el mal, fent-se obres a l'hospital i llogant a una comunitat de monges saleses com a infermeres. Els brots, amb més o menys incidència es continuaren en l'any 1919 per esclatar violentament al mes d'agost l'epidèmia de pigota. A causa d'eixa calamitat pública gran part del pressupost municipal es va destinar a llavors humanitàries augmentant les ajudes per als pobres així com les despeses de metges i medicines. No obstant això, es portaren a terme obres públiques de consideració com els treballs preliminars de la carretera de Benissa a Pinos i la culminació de la de Benissa a Xaló per Senija i Llíber. Persistia en el seu temps la sagnia de l'emigració per tal com en el padró de 1920 existien 366 habitants no presents i localitzats a terres estrangeres. En el pla personal Antoni Cabrera, fill del també alcalde Antoni Cabrera Ortolà, era persona que provenia de família benestant dedicada a la indústria del comerç de farina. Tenia una molt bona preparació cultural així com una clara visió per als negocis. Heretà de son pare les accions del negoci de la banca local creada per ell (Banca Viuda de Abargues, Cabrera y Cia.); es convertí en el gerent de la firma i la situà entre els primers establiments de la denominada «banca pansera» de la comarca. Alhora que augmentava la seua fortuna personal, s'incrementava el poder polític, situació que el convertí en el cap més influent del partit conservador de Maura en tota la dècada dels anys deu del segle XX a Benissa. La fallida de la banca l'obligà, davant de la forta pressió dels afectats, a fugir a Casablanca. Després passa a Portugal on dirigí una factoria de propietat suïssa dedicada a diversos negocis, entre ells la fabricació de farina. A Coruche i comarca, lloc on residí fins a la seua mort, se'l tingué en molta consideració tant pels seus coneixements professionals i cultura com per una proverbial simpatia personal.
