Antoni Cabrera Ortolà

(1849-1907). Alcalde. Pertanyia a una família de tradició industrial especialitzada en l'elaboració de farina de blat. La situació benestant de la seua nissaga li permeté obtenir una bona base cultural amb la qual féu prosperar els seus negocis. Era germà del prevere mossén Francisco Cabrera. El govern municipal que ell presidí correspon al període de 1897 a 1902. La seua afinitat política era de tendència conservadora, però no addicte a la influència dels Torres-Orduña, amb el que va mantenir una postura distant i, fins bel·ligerant amb ocasió del denominat Pacte del Barranquet. Coincidí l'entrada al consistori amb greus problemes de calamitats públiques (gran sequera, tempesta desastrosa de granís i invasió de la fil·loxera). La situació de la comarca era semblant a la de Benissa, motius més que suficients per a una pèrdua d'habitants a tots els pobles originada per l'emigració que afectava un 9, 4% de la població. En la seua alcaldia es feren millores al nou cementeri adquirint terreny per eixamples i construcció d'una cisterna. Es seguiren altres obres públiques com la millora del Camí de Xaló, i adquisició d'una casa al carrer Sant Antoni per alinear el carrer així com la construcció de voreres al carrer Sant Joan. Substituí el vell sistema d'enllumenament públic per un de més modern i elèctric. Un altre assumpte que portà a terme va ser el suport a la junta d'obres del nou temple parroquial, causa amb la qual es va enfrontar amb l'oligarquia local no conforme amb el perímetre on es pensava erigir el nou temple. La ferma posició favorable als interessos comuns de deixar una plaça major amb l'actual disposició actual, es veié acompanyada de la manca d'ajut inicial de l'oligarquia a les obres del temple, cosa que provocà la no assistència de la classe nobiliària a l'acte de la primera pedra. No es descurà l'atenció a l'ensenyament procedint a l'apertura d'escoles nocturnes per a persones adultes, intent que procurava millorar l'educació per tal com en eixe període menys de la quarta part dels habitants de Benissa sabien llegir i escriure. En l'ordre personal fou un dels dos fundadors de la societat mercantil Banca Viuda d'Abargues y Cabrera, SRC.

Bibliografia: El Centinela. Article del 18-2-1902, «Cartas Moras».