Beniver

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
Alcoet i Beniver. Al fons Ifac i en primer terme el tossal de l'Empedrola.

la partida de Beniver

1792: «en la partida vulgo dicha de Beniver» (AHNE. Executòria d'hidalguía de Josep Torres Eximeno).

En l'entrada "Vassaliu" del vol. VII, 448 de l'Onomasticon, Coromines, afirma que es tracta de la forma arabitzada beneveirä de pinna varia 'penya grisa o virolada'. Aquesta afirmació ens dóna peu a afegir-nos amb fermesa a allò que explica Coromines. Abans d'arribar a la terra de conreu d'aquella partida existeix una pronunciada costera de roquís de pedra trencadissa i de poca consistència coneguda popularment amb el nom de "pedra de tap", que no es pot aprofitar per a cap finalitat constructiva. Les tonalitats d'aquella desolada costera prenen colors grisencs-blavosos que augmenten amb les aigües de pluja, particularitat que els àrabs devien aprofitar per a donar nom a aquella partida situada a tocar del nucli urbà del poble.

Coordenades: I, 2-E

el barranc de Beniver

1898: «finca propiedad de D. Joaquin Abargues Domenech, llamada Beniver que linda con barranco» (Amillarament de Benissa).

Són pocs els qui denominen aquest barranc curt amb aquest nom, perquè la seua proximitat al de Santa Anna cedeix el protagonisme a aquest gran i fragorós accident hidrogràfic.

Coordenades: I, 2-E