brillants d'agost

Tradicional sistema de predir el temps que ha de fer a un any vista i que era practicada amb fervent devoció pels antics llauradors. Consisteix a observar els vint-i-quatre primers dies del mes d'agost, fent coincidir el dia primer amb l'agost de l'any següent, el segon amb setembre i així successivament fins a aplegar al dia 12. Eixa observació es diu les anades. A partir del dia 13 s'estudien les tornades, corresponen el dia 13 al mes de juliol, el 14 a juny i el 13 a maig. D'aquesta forma es podrà fer coincidir el mes que correspon a agost amb el dia 1 i el 24. Setembre, per tant serà el 2 i el 23, i així successivament. Una altra variant, també practicada, és la que tan sols observa els dotze primers dies d'agost, fent coincidir el matí en la primera quinzena del mes i la vesprada amb la segona. Tant en un sistema, com en l'altre, els fenòmens atmosfèrics que s'observen en eixos dies d'agost es tornaran a repetir (segons els afeccionats) a un any vista. Altres modalitats semblants als brillants són les que es fan a les nomenades llunes d'octubre, però aquesta, que sol fer-se a la primera lluna del mes, tan sols serveix per al temps a fer a les set següents llunes. Una modalitat semblant a la del mes d'octubre són els coneguts com a brillants d'abril, on l'oratge de la primera lluna pronostica el temps de les set següent. La denominació etimològica de brillants és confusa encara que al Diccionari Etimològic de Coromines deixa una escletxa prou simptomàtica quan menciona el mot assiri birburro (resplendor de les constel·lacions en aixecar-se) i aplicada a les primeres observacions astronòmiques que es feren en l'antiguitat.

Bibliografia: El calendari dels Brillants. XXIX. J. J. Cardona. Col·loqui de la Societat d'Onomàstica. Teulada. Desembre 2002.