bunyol

Gastronomia. Pastís fet a partir d'una pasta de farina i carabassa que es sofregeix en una paella amb oli. Es menja sucat amb sucre. El bunyol formava part dels grans convits fets a la Benissa antiga per celebrar una onomàstica, generalment Sant Antoni o Sant Josep, temps on les carabasses encara guarden la frescor de les seues carns. També era costum cuinar bunyols per alegrar-se de la sort dels soldats que havien eixit francs, o tret un bon destí, en el sorteig de quintes de gener convidant a parents i veïnat a compartir l'àpat. La senzillesa dels seus components feia accessible la seua elaboració fins en les cuines més humils. Un comentari extret dels dietaris de mossén Francisco Cabrera (1897) expressa una celebració festiva dels clergues benissers a una casa de Bellita, on el bunyol és el centre del menjar. Fer una bunyolà era sinònim d'un gran menjar on aquest pastís era el plat fort. Jordi Valor, primer cronista oficial de Benissa, deixava constància a la revista Sicània en l'any 1957 de la proesa de Miquel Giner Micalot, d'haver-se fet ell a soles un llibrell de bunyols a la festa de Sant Josep. Generalment s'acompanyava bevent anís o conyac. Amb la denominació de bunyols, i amb el genèric nom benisser de surrapes, es condimentaven uns bunyols salats fets amb pasta de farina de blat i mescla de saladura (anxova). Algunes cuineres de les cases principals del poble aprengueren a fer uns bunyols coneguts com a bunyols de crema fregida, que s'elaborava amb suc de taronja i ous.