campana

Instrument idiòfon, generalment de bronze, del que s'obté el so percudint amb un badall subjecte al seu l'interior per una anella. Les grans campanes es situen a regular altura en els finestrals oberts en una torre de quatre, o més cares, i es destinen a convocar als fidels als oficis religiosos, a donar les hores i servint en temps antics per a fer els avisos davant perill general. La primera campana amb què compta la parròquia de Benissa té data de l'any 1614 i fou batejada pel rector Joan Baptista Feliu amb el nom de Pere Vicent Andreu, i la denominada major, amb el nom de Maria, beneïda també pel mateix rector, pujà al campanar en l'any 1623. En 1634 el rector Jeroni Benet Gilberto dóna notícia d'una tercera campana amb el nom de Bàrbara Miquela, i l'any següent es posa la més important denominada Pere, i que es destina a donar les hores. En l'any 1868, sent alcalde Josep Pasqual Torres i rector Leonardo Climent, les quatre campanes, totes elles esquerdades, es fonen construint-se altres tantes, ignorant-se el constructor, nom, pes i data de bateig. En la guerra de 1936 tres campanes foren lliurades al Ministeri de la Guerra com a material de guerra, deixant tan sols la campana Pere per a donar les hores. En 1940, en temps del rector Francesc Martínez es reposaran les tres campanes que faltaven utilitzant en la fosa un parell de canons vells obsequi del coronel Antoni Torres Bestard procedint-se a la construcció pel fonedor Roses, de València. Les tres noves campanes donaven un pes de 1.133 quilos la denominada Puríssima Xiqueta, 333 quilos la denominada Sant Josep i 120 quilos la més menuda de nom Sant Francesc. En l'any 1950 la vella campana de Sant Pere s'havia esquerdat procedint-se a la seua reconstrucció, operació que, per les mancances de material del moment, sempre fou de sou dolent acabant també per trencar-se. En l'any 1992, en temps del rector Guillem Gilabert era substituïda per una nova de 933 quilos, construïda pels germans Portillo, a Gajano (Cantàbria). De les tres que quedaven de l'any 1940, la campana de la Puríssima, s'havia esquerdat a conseqüència de la nevada de 1956 i gelada posterior desaconsellant-se el seu ús en els volteigs. En la rectoria de mossén Domingo Sabater, fou substituïda per una nova feta al taller de Cantàbria dels germans Portillo. En l'any 2001, a iniciativa d'uns feligresos, es completà el joc de campanes dotant al campanar nou de quatre instruments deguts, com els altres, al taller dels germans Portillo. El seu nom i pes és el següent: Sant Rubén, de 740 quilos, Sant Jaume, de 550 quilos, Santa Maria, de 350 quilos i Santa Elisabet de 220 quilos. El campanar del convent en té tres campanes grans i un cimbalet. La més vella té per nom Sant Llorenç, i és de l'any 1942, i les altres tres tenen per nom Fra Humilde, Santa Clara, Puríssima Concepció i el cimbalet que té per nom Sant Joan Baptista, totes elles menors de 500 quilos i construïdes pels germans Portillo en l'any 2000.

Bibliografia: Revista de Santa Cecília editada per la S. Lírica i Musical de Benissa. Any 1986