Cardos
l'estret de Cardos
1797: «queda entre ambos hacia el mar un boquete llamado el Estret de Cardos, a donde acuden las vertientes» (Observaciones sobre la Historia Natural del Reino de Valencia, Antoni J. Cavanilles, Vol II, 223).
Accident orogràfic molt estret per la base i més ample per dalt que separa per la Pedrissa de Bèrnia les partides de Pinos i Lleus. És molt difícil d'accedir-hi i de passar-hi amb comoditat. Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. II, 570, diu haver sentit per les muntanyes de la part d'Alzira el mot "Cardos" i li sembla que és un mossarabisme. El card és la planta punxeguda tan abundant en llocs solitaris.
Coordenades: IV, 24-C
el tros de Cardos
1768: «en el término de esta villa partida nombrada de Cardos» (AHNE. Testament de Belanda Feliu autoritzat per Josep Martínez Colomer. Expedient d'hidalguía de Josep Ivars).
Després de l'estret es forma una gran finca que és coneguda amb aquest nom i amb la seua corresponent casa de tros. En l'Amillarament de 1892 pertanyia a Antoni Torres Orduña i constava de 293 fanecades.
Coordenades: IV, 24-C
