carrer

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca

A Benissa a darrers del segle XVIII conformaven el nucli urbà tan sols tres carrers llargs i paral·lels que al llibre de Cavanilles es defineixen com de dalt, del mig i de baix. A partir de 1745 comença a veure's documents notarials que parlen del Raval, però sense especificar el nom del carrer. És de suposar que el denominat Raval el formaren tot aquell nucli de cases que ve a continuació del tradicional carrer de la Puríssima (Bot, Forn i Sant Tomàs). Se'n citen altres com a Raval de Fora i que possiblement seria un nucli aïllat integrat pel carrer Grau i part dels voltants del convent de franciscans. En l'any 1821 una cita de la defunció d'una veïna indica l'existència del carrer de Sant Josep, expressat allí com a «extramuros de la villa». El nom dels carrers no el veurem amb ple detall fins a 1870 per ser la matrícula de l'impost del consum el document més explícit que els indica. D'eixa forma la nomenclatura allí expressada és la següent: Santa Bàrbara, Desemparats, Àngel, Santa Anna, plaça de la Constitució (Vella), Major, Sant Antoni, Maset, Carrero, Pello, Sol (actual carrer València), Peligro, Arrabal, Sant Tomàs, Sant Domènec, Cabres, Senija, Sant Josep, Trinitat, Grau i Xaló. A partir de l'any 1883, amb l'apertura del carrer Sant Sebastià es construiran poc després els carrers Sant Joan, Pare Melchor i Nou, a més de la plaça del Rei Jaume, que amb la carretera serà el segon eixample important que sofrí el nucli antic del poble.

Temes relacionats: construcció.

Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona 2004.