cooperativa
Unió dels llauradors de Benissa amb la funció de defensar els seus interessos de producció. Benissa no compta amb una tradició cooperativista ben arrelada sent escassos els intents realitzats. El primer projecte es deu a mossén Francisco Cabrera Ortolà que en l'any 1907 intenta, sense èxit, que els socis de la Banca Abargues i Cabrera, es transformen en caixa d'estalvis i crèdit i cooperativa agrícola. En l'any 1919 el franciscà fra Severino González funda el denominat Sindicato Agrícola de San Bernardino de Feltrio, amb la corresponent secció de cooperativa que no es va consolidar després de la mort del franciscà ocorreguda en l'any 1923. A iniciativa de la Hermandad de Labradores y Ganaderos es va crear en l'any 1942 la Cooperativa Agrícola Católica de Benisa que proporcionava als associats adobs i productes per al camp a preu de fàbrica. En l'any 1960 davant les dificultats que començava a tindre la producció i comercialització del raïm de moscatell es constituí la Cooperativa Vitivinícola de la Puríssima Xiqueta y San Isidro Labrador, adquirint els socis l'antiga mistelera de Torres. En l'any 1966 comptava amb 352 socis. L'evolució posterior no permeté consolidar-la a causa dels elevats costos de transformació i a una deficient comercialització dels productes elaborats. Unida després a la resta de cooperatives de la Marina seguí la mateixa sort que aquelles acabant amb la fallida del grup CAS que era la marca que les englobava.
Altres cooperatives
A primers dels anys setanta del segle XX les incipients formacions sindicals i polítiques que començaven a crear-se dins del País Valencià es plantejaven una transformació del vell sistema de cooperació obrint l'activitat a altres camps com el de la construcció d'habitacles per a les classes socials de menor nivell adquisitiu. Fruit d'eixe esclat va ser la construcció a Benissa del grup d'habitatges del pla dels Molins i del carrer Benidoleig. El camp de l'ensenyament va tindre un assaig amb la constitució de la Cooperativa Escolar Els Nostres Fills, iniciativa que estigué present en Benissa als anys 1974 i 1975 seguint unes pautes d'educació molt modernes i actualitzades.
Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona. 2004. Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002. Dossier Ensenyament. Revista Festes P. Xiqueta 1999.
