el bancal de Miano

2002: Oral.

L'espai geogràfic que donava nom a aquest topònim ha desaparegut per trobar-se envaït per les dependències comercials que envolten la paret de ponent del vell cementeri del pla de Bonet. Correspon al malnom del seu propietari, citat en 1773 al Llibre de difunts de la parròquia de Benissa ("Joana Anna Sanchis, vídua de Pere Crespo de Miana") i com a "Mià" tornem a veure'l en l'anotació de la defunció de Pere Ivars de "Mià". La Miana és un topònim que tracta Coromines en l'Onomasticon en el vol. V, 80. L'Alcover-Moll li dóna entrada pròpia en Mià ("reducció del nom personal Damià"), Miana ("reducció de Damiana") i Miano ("beneit; astut que fa el beneit").

Topònim major: el pla de Bonet Coordenades: I, 3-E