Emilio Fernández Ribas
(Madrid 1858-?). Ebenista. Conegut popularment per l'àlies del tio Rengue, que segons alguns vells informants li provenia per una cançó que cantava mentre feia la seua feina d'ebenista. Aparegué a Benissa vidu, pidolant almoina i acudint a la sopa del convent. Va demanar feina a la fàbrica de mobles dels Ivars i sent admés al cap de poc es féu imprescindible per haver demostrat tanta habilitat i destresa en l'ofici d'ebenista com alhora sentit artístic. Dominava tots els secrets del moble, incloent-hi el poliment creant uns colors vinagre i vermell corint desconeguts per aquell moment entre els fabricants més experimentats. Gaudia d'un caràcter alegre i extravertit component cançons, acudits i component senzills versos de caràcter histriònic. La vida bohèmia en què havia desenvolupat part de la seua existència l'acompanyà també a Benissa fent-li participar en algunes baralles com la que va mantenir amb el tio Vicent de Capelleta en l'any 1902 que li va originar un arrest menor de quinze dies a la presó de Benissa en haver-li causat a aquell una ferida amb una navalla. Aquí va casar de segones amb Maria Teresa Blanco Vives en 1913, de la que va enviduar en 1918. No consta que continuara després a Benissa. Ignorem on acabà els seus dies.