ermita

Edifici religiós dedicat a un sant patró i que es troba allunyat de l'església principal. La parròquia de Benissa compta, per orde d'antiguitat amb les següents: Santa Anna, Sants de la Pedra, Sant Jaume, Santa Bàrbara, Sant Vicent, Santa Teresita i la més moderna de Sant Josep. Han desaparegut les de Sant Antoni, a la partida del seu nom i la del Roser, del carrer del Bot.

Santa Anna

La seua construcció és contemporània a l'església del convent de franciscans (1613). Segons criteri de l'historiador benisser fra Vicent Martínez Colomer, l'edifici respon a una idea primitiva del marqués d'Ariza de fundar allí un convent per als pares caputxins, que sembla rebutjaren la fundació per ser un lloc allunyat del poble i en perill de sofrir atacs dels pirates barbarescs. Des de la seua fundació que va rebre una constant devoció per part dels fidels de Benissa fent anualment la seua festa, com així es descriu en el Racional de l'any 1634 en què es canten vespres i es celebra missa pel total del clergat de Benissa. Per a la conservació de l'ermita i terres que l'envolten es donava temporalment en arrendament a ermitans que es comprometien a sufragar la festa anual, costum que ha continuat fins a temps recents. Fou decorada amb pintures murals per mans poc destres en l'ofici, però que són testimoni de les devocions i exponent de l'estil barroc vigent en eixa època. En la visita de 1758 de l'arquebisbe Mayoral foren manades tapar, i, actualment s'han recuperat i estan en procés de restauració. Compta l'ermita amb una llegenda urbana que compta que la imatge de Santa Anna fou introduïda en una bota i llançada barranc avall perquè senyalara on s'havia de fer l'edifici. A la seua festa es fa una romeria.

Sants de la Pedra

Està ubicada a la partida de Lleus. Fou beneïda en l'any 1701 pel rector mossén Gaspar Morell, dotant-la de pertinent campana que fou batejada i pujada al campanaret en l'any 1712.

Sant Jaume

Dóna servei a la partida de Benimarco i és l'única que no ha perdut el culte dominical. S'ignora l'època de la seua construcció però és possible fora de primers de segle XIX, i molt pròxima a l'època de l'exclaustració dels franciscans aprofitant-se l'oportunitat de l'excés del clergat parroquial destinant allí a un dels preveres de l'antic convent. Madoz, en 1845 ja l'inclou al seu Diccionari. Durant molts anys fou servida per mossén Francisco Cabrera Ortolà que millorà les seues dependències.

Santa Bàrbara

Edificada en la partida de Pinos. La seua construcció és possiblement de darrers del segle XVIII. Fou servida sempre pels franciscans. És una de les ermites més ben conservades, i com la de Lleus i Santa Anna té annexada una petita casa que servia per a allotjar el religiós que la servia en els dies de precepte.

Sant Vicent

Es desconeix la data de la seua edificació que, en tot cas, podria situar-se a mitjan segle XIX. El seu servei religiós estava agregat a la de Sant Jaume i al seu front va estar molts anys mossén Francisco Cabrera.

Santa Teresita de Jesús

Pertany a la partida de Benimarraig i fou construïda sobre terrenys donats per la família Andrés desmembrant-la del tros del Pinar en l'any 1949. Al seu costat hi ha l'edifici que fou destinat a escoles rurals i que va funcionar fins principis dels anys setanta del segle XX.

Sant Josep

No se li dóna el nom d'ermita i popularment és coneguda com a capella de la Fustera per estar pròxima a aquesta platja. Es construí en temps de mossén Julio Alcaraz mitjançant una deixa testamentària.