excomunió

Pena que s'imposa canònicament als fidels cristians a causa d'haver transgredit alguns dels preceptes habituals de l'església. Els graus d'excomunió estaven dividits en diferents estadis segons la gravetat. La parròquia de Benissa, seguint els manaments derivats del concili de Trent, obri a partir de l'any 1543 en els Quinque Libri, l'apartat on es reflecteixen els excomunicats de la parròquia. Els casos on es pot trobar la cita de benissers afligits per eixa mesura són ben escassos. El primer conegut correspon a N. Morell que fou excomunicat pel tribunal de València en l'any 1680. És de suposar que eixa pena podria ser de caràcter polític, ja que els Morell havien mantingut des de 1614 un contenciós amb la poderosa família dels Ivars del Povil a causa de les bandositats de la Marina que enfrontaven a la comarca a diverses nissagues de l'oligarquia local com els Cruanyes o els Xolvi i que continuen per tot el segle XVII. Els darrers casos d'excomunicats es daten en l'any 1744 i tenen com a subjectes castigats dues parelles de casats tan sols per paraules de consentiment sense haver fet les velacions ni el preceptiu pas per la parròquia. Aquests són objecte a València de la pública exposició infamant amb la «tablilla» penjada al coll on es donava a conéixer la causa del seu procés.