fauna
Els nombrosos barrancs i muntanyes del terme municipal gaudeixen de la fauna pròpia de la zona mediterrània. La que correspon als mamífers denominats de caça major es pot trobar a la serra de Bèrnia. En eixe paratge existeix un relatiu aïllament i un progressiu increment d'abandó de conreus que ha fet proliferar en temps recents alguns animals que en èpoques passades eren abundants, que desaparegueren i que novament prosperen. Entre ells està el senglar i alguns exemplars de teixó, animal que abans també sovintejava pels barrancs. És habitual d'aquelles contrades, com també de la Solana i la Mallada Verda, la rabosa, havent desaparegut pràcticament el gat cerval. A la llegenda devem també l'existència, en èpoques que podrien ser del segle XIX, el llop, segons consta en l'imaginari popular i camperol. Són habituals la llebre, el conill i l'eriçó de muntanya en qualsevol part retirada del terme. Regnen també pels riscs de la serra alguns exemplars d'àligues, el duc, el xoriguer i el milà, així com diverses espècies de falcó (boxinet) que s'ha estés a altres llocs del terme on també viuen els mussols, l'òliba i la petita corneta. Als pinars es poden trobar colònies de caderneres, verderols i gafarrons, i cada vegada són més rars de trobar els pinsans i els esclafatillons. S'observa modernament una retallada en la família dels teuladins, fenomen que pot estar relacionat amb la desaparició dels cultius de gra. Excepcionalment apareixen rosaures, cogullades i puputs. Difícil de trobar és el rossinyol. A la muntanya és freqüent observar serrades de perdiu i guatla. Són de pas els passerells, fumades, pic-roigs, cuetes, orenetes, falciots, llauradorets i els sits. Altres aus de temporada com el tord, la merla i els estornells s'han fet parasitaris i en creixent expansió. Semblant cas és el dels coloms tudons i la tórtora. La captura d'aus rapinyaires fou en èpoques prou recents premiades per l'Ajuntament per considerar-les perjudicials per a l'economia d'aus domèstiques, i en eixa circumstància era comú trobar per les golfes de la casa consistorial capses contenint caps i urpes d'algunes aus desaparegudes ara com el xamerlí, el trencalòs o el voltor. Entre els rèptils solen abundar a Bèrnia alguns exemplars de serp negra i petits escurçons, abundant també pels barrancs altres espècies de serp, com la de la classe scalaris on alguns exemplars poden superar el metre de longitud. En la resta del terme és comú que habiten altres espècies de serp com la bastarda i la de ferradura. Estan en regressió el llangardaix i la serp verda i molt rarament es poden observar ofegabous i salamandres en llocs on es compta amb petits embassaments, on és hàbitat de diverses espècies de granota i el gripau. Escorpins i escurçoneres es solen trobar en terrenys secs a sota les pedres. De les espècies marítimes abunden aquelles que són habituals a la Mediterrània i circumscrita a la curta franja de zona de mar que té el terme benisser.
