Ferrandet
En el llibre Els noms de lloc de Benissa atorgàvem a aquest topònim una antiguitat de l'any 1768. Posteriors troballes ens el fan remuntar a l'any 1735. Ferrandet, dit també el tros de Ferrandet, era l'antiga Benillafit. Els emfiteutes els Ferrando, naturals de Gandia.
el barranc de Ferrandet
2002: Oral.
Barranc que naix al peu de la serra d'Oltà prop de les Cases del Maco i va a ajuntar-se al gran barranc del Conquet, una vegada passat el pont del tren.
el baixador i el pont de Ferrandet
1993: «el apeadero de Ferrandet, que toma el nombre del topónimo popular» (El trenet de La Marina, V. Ferrer Hermenegildo, pàg. 119).
1993: «a la salida del mismo el impresionante viaducto del Pou roig o Ferrandet» (Ibid. id.)
Caseta de peons de la via del tren de Dénia a Alacant i el pont que salva el barranc del Conquet.
el tros de Ferrandet
1735: «igualmente en el capítulo de las propiedades y censos que los Ferrandet poseen en esta villa.»
1768: «otra pieza de tierra nombrada de los Ferrandos, en el término de esta vilal partida de Canelles y con la línea divisoria con término de Calpe» (AHNE. Testament de Belanda Feliu. Executòria d'hidalguía de Josep Ivars).
1792: «registrado el Libro Padron de las haziendas [...] encontré la Casa de Ferrandet» (AHNE. Executòria d'hidalguía de Josep Feliu).
1892: «posesión titulada Ferrandet, propiedad de Carlos Torres Orduña» (Amillarament de Benissa).
Aquesta finca dóna nom a tots els topònims darrerament descrits dels quals és veïna. Nosaltres trobem en el llibre de casaments de la parròquia de Benissa de l'any 1630, l'enllaç entre Maria Ferrando (cristiana nova, filla de moriscs) i el també morisc Gaspar Adida. Pot ser que aquests Ferrando foren antics habitants d'aquestes terres que són veïnes de partides benisseres, com ara Lleus, Albinyent i Benimarraig, de tanta tradició morisca. Coromines dóna ampla informació del prefix Ferri en el volum IV, 209.
Coordenades: IV, 27-C
